78 anys de l'assassinat de Trotsky

"Qui s'agenolla davant del fet consumat és incapaç d'afrontar el futur"el 20 agost 1940 un agent de la GPU (policia secreta soviètica) enfonsar un pic en el seu cap. L'endemà, producte de les ferides, va morir a la ciutat de Mèxic on es trobava exiliat. Amb l'assassinat de Trotski, Stalin eliminava a l'últim dels dirigents bolxevics que van encapçalar la Revolució Russa de 1917. Per consolidar el seu poder i el règim totalitari a l'URSS i el Partit Comunista, imposar la seva teoria del "socialisme en un sol país" i la política d'acords amb la burgesia, l'estalinisme havia de eliminar tot vestigi de la tradició bolxevic de la qual Trotski era el principal exponent viu. D'altra banda, el vell dirigent rus estava immers en un treball que ell mateix va descriure com "el més important de la meva vida, més important que 1917, més important que el període de guerra civil o qualsevol altre ": la fundació i consolidació de la IV Internacional. Enmig de l'ascens de la contrarevolució feixista i la seva altra cara stalinista buscava enfortir una organització que rescatés la tradició i els principis del marxisme i es preparés per encapçalar un nou ascens de la classe obrera.

El profeta armat

Trotski havia estat, al costat de Lenin, el principal dirigent de la revolució russa. Com a president del Soviet de Petrograd va organitzar la insurrecció que per primera vegada en la història va enderrocar a la burgesia i va portar als i les treballadors i campesinxs al poder. Va organitzar l'Exèrcit Roig que va derrotar la contrarevolució durant la guerra civil i la invasió imperialista i va ser, després de Lenin, el dirigent bolxevic amb més influència entre les masses.

Va encapçalar l'oposició al procés de burocratització del Partit Comunista i la III Internacional pel que va ser expulsat de la seva direcció, del partit, deportat i perseguit fins al seu assassinat, a més de ser esborrat de la literatura i de la història oficial reinventada pel stalinisme.

Un mort que no para de néixer

Després de la caiguda del Mur de Berlín i del "socialisme real" a l'Est Europeu, la seva figura va tornar a emergir de les ombres on van voler ocultar, les seves obres es re editen i són milers al món lxs que s'interessen, simpatitzen i s'acosten a les seves idees.

Els i socialistes del MST, que ens reivindiquem trotskistes, no ho fem des del dogmatisme ni el culte a la personalitat. Com deia el fundador del nostre corrent Nahuel Moreno "ser trotskista és ser crític, fins i tot del mateix trotskisme. " (1) Reivindiquem la seva trajectòria i les seves aportacions a la teoria i pràctica per al triomf de la revolució mundial i considerem que els seus principals ensenyaments mantenen total vigència i actualitat.

En defensa de la democràcia obrera

Havent estat a la cúspide del poder i tot i ser el dirigent més important de la revolució després de la mort de Lenin, Trotski va acabar els seus dies a l'exili, perseguit mentre veia caure unx a unx a familiars i colaboradorxs per l'acció de la GPU. Molt s'ha discutit si sent el cap de l'Exèrcit Roig no podria haver donat un cop d'Estat per derrotar Stalin. en 1935 escrivia al respecte: "El reflux del moviment revolucionari, el cansament, les derrotes a Europa ia Àsia, la desil·lusió de les masses obreres van ser els factors que van debilitar inexorable i directament les posicions dels revolucionaris internacionalistes i (...) van enfortir la posició de la burocràcia conservadora i nacional (...) Només hauria pogut recolzar-se en els oficials per prendre el poder qui estigués disposat a fomentar les seves apetències, és a dir, a crear-los privilegis (...) , qui estigués disposat a fer d'un cop el que la burocràcia soviètica ha fet gradualment al llarg de deu o dotze anys. És indubtable que hauria estat possible donar un cop d'estat militar contra la fracció de Zinoviev, Kamenev, Stalin i companyia sense la menor dificultat (...) però això només hagués servit per accelerar el ritme de la burocratització i el bonapartisme contra els quals lluitava l'Oposició d'Esquerra. "(2)

Antes que la defensa de su posición o del aparato eligió defender los principios revolucionarios para preservar para las futuras generación la tradición bolchevique de la democracia obrera y el internacionalismo que de otra forma se hubieran perdido.
En momentos en que la izquierda y el trotskismo comienzan a ganar posiciones en el movimiento obrero y de masas, llegando a la conducción de sindicatos y centros de estudiantes, es importante asimilar esta enseñanza fundamental de apoyarse en el movimiento de masas (y retroceder con él si éste retrocede) en lugar de apelar a maniobras para consolidar el aparato conquistado.

Todo proceso que no avanza se estanca y retrocede

De los innumerables libros, artículos y aportes, la Teoría de la Revolución Permanente es uno de los más importantes. Allí plantea la combinación de las tareas democráticas con las socialistas en los países de desarrollo capitalista retrasado. Señala la incapacidad de la burguesía para llevar adelante las tareas democráticas estructurales (com la independència nacional o la reforma agrària) que només poden resoldre a partir del govern dels i les trabajadorxs encabezadxs per un partit revolucionari que al mateix temps transformi totes les relacions de propietat avançant en mesures socialistes, desenvolupant la revolució en el pla internacional, prenent cada triomf nacional com a part d'un únic procés de revolució mundial. És una aportació clau per entendre, entre altres coses, el fracàs dels governs "progressistes" de l'última dècada a Llatinoamèrica, la negativa a avançar cap al socialisme va acabar amb importants retrocessos i la pèrdua de les conquestes assolides.

Sota la bandera de la IV Internacional

Per al marxisme, el socialisme només pot desenvolupar-se a nivell internacional. Lenin i Trostky sempre ho van entendre així i van actuar en conseqüència. La mateixa revolució russa l'entenien com un episodi de la revolució mundial. "El que la dictadura del proletariat implantada a Rússia porte o no al socialisme -¿amb quin ritme i mitjançant quines etapes?, depèn de la marxa ulterior del capitalisme a Europa i al món. " (3)

Per això en plena guerra civil van impulsar la fundació de la III Internacional per formar el "Estat Major" de la revolució mundial. Al mateix temps que dirigia les operacions de l'Exèrcit Roig, Trotski va escriure els manifestos i la majoria de les declaracions polítiques més importants dels seus primers quatre congressos. També per derrotar la burocràcia veia clau la revolució mundial: "La Revolució d'Octubre pot ser alliberada del vici del burocratisme només pel desenvolupament de la revolució internacional, la victòria d'assegurar realment la construcció d'una societat socialista. " (4)

La burocratització de la Internacional Comunista i la seva posterior dissolució després dels acords amb l'imperialisme ianqui i anglès a Ialta i Postdam, borrando el internacionalismo de la conciencia del movimiento de masas fue una de las mayores traiciones del stalinismo.

La fundación de la Cuarta Internacional, aún en momentos de retroceso fue fundamental para mantener esta tradición al menos en una parte de la vanguardia revolucionaria. Ser trotskista implica ser internacionalista. Las campañas que impulsamos desde el MST, como la de solidaridad con el pueblo nicaragüense o con la revolución Catalana entre otras, así como la colaboración en la construcción de partidos revolucionarios en distintos países y la formación de Anticapitalisatas en Red son prácticas de internacionalismo militante y un aporte a la estrategia de construir el “Estado Mayor” de la revolución, un partido revolucionario mundial.

Emilio poli

1. Nahuel Moreno. ¿Qué es ser trotskista hoy?, 1985.
2. Lev Trotski. Com va vèncer Stalin a l'oposició?, 1935
3. Lev Trotski. La revolució permanent, 1929
4. Lev Trotski. La revolució traïda, 1936