Algèria: quan un poble s'aixeca
'Algèria s'ha aixecat! És un país on la protesta contra el règim és permanent des de fa molt de temps. La revolució i la guerra d'independència contra l'Estat colonitzador francès es van paralitzar i van ser confiscades i després violades pel FLN, que es va convertir en un partit dirigit per una veritable màfia, identificada i denunciada com a tal pel poble algerià.
la població, i especialment la joventut, està condemnada massivament a la pobresa, la desocupació i la migració, en un país que desborda de riqueses. en efecte, Algèria és un important productor i exportador de gas natural (5º productor i 4t exportador) i de petroli (13º productor i 9è exportador), i disposa també d'importants reserves de ferro al sud-oest, així com d'or, urani i zinc en l'extrem sud. És el primer productor mundial de faves verdes, 5º de figues, 6º de dàtils, 8Nº d'albercoc, 9º de alcauciles o fins i tot 10è d'ametlles.
Cal subratllar que des 1988 el poder algerià s'ha sotmès als plans de l'FMI d'ajust estructural contra el poble i les conquestes socials de la revolució algeriana. a conseqüència, la màfia governant no té altra base popular que si mateixa. Enfront d'ella, contra el "5è mandat" de Bouteflika que la màfia governant vol presentar a les eleccions presidencials, per la Dignitat, per les mateixes causes que van causar a França el moviment de les armilles grocs, el poble algerià ha entrat en la via de la revolució obrera i juvenil, popular, democràtica i social.
Com a França, l'abstencionisme massiu esdevé un activisme massiu.
Però també cal subratllar que els algerians no copien als francesos. Tenen el seu propi moviment que uneix els àrabs i els cabiles (berber) algerians en una mateixa lluita pels drets de totes i tots, i troba suport en la immigració algeriana a França. La seva lluita té les seves arrels en la revolució de 1954-1962, després de 130 anys de cruenta colonització francesa.
El règim vigent pretén democratitzar. Però el «pluripartidisme» només significa que hi ha diversos partits. Ara bé, aquests partits se sotmeten a les regles del règim terriblement corrupte. És el cas del Partit dels Treballadors (PT), del qual Luisa Hanoune és portaveu i diputada. Com diuen antics militants d'aquest partit "lambertista", el PT va tenir la seva fase ascendent, on efectivament va ser un partit de lluitadors revolucionaris i Hanoune va ser una militant molt valenta. No obstant això, finalment es va adherir al règim i va acceptar que Bouteflika pogués obtenir més de dos mandats, en eleccions arreglades i desafiades per un abstencionisme àmpliament majoritari. Hanoune va lluitar contra aquest abstencionisme radical.
Per això Hanoune i la delegació del PT van ser tirades espontàniament de la colossal mobilització de divendres passat 1r a Alger (ciutat on estan prohibides totes les marxes).
Des de fa dues setmanes, a Orà, Setif, Tizi Ouzou, Constantine i ara Alger i moltes altres ciutats, el país es cobreix de manifestacions d'una magnitud sense precedents, marcades per càntics magnífics que expressen el dolor, la ira i l'esperança de tot un poble. Entre dos càntics, el poble crida: "Fora Bouteflika", "Dignitat" ...
Comença la primavera dels pobles.
Daniel Petri, 4/3/2019
reproduït de Anticapitalistes en Xarxa
7.3.2019
