"Li diuen democràcia i no és ..."

Presos polítics i exiliats, repressió, deteriorament social i un règim esgotat obliguen a pensar com donar volta tot. El lunes pasado la Guardia Civil ejecutó una incursió de la policia a la ciutat de Sabadell on van ser detingudes nou persones. Dos van ser alliberades-set empresonades sense fiança. Segons les notícies, dos dels detinguts haurien respost als interrogatoris-cinc no, negant en tots els casos que anessin a fer mal persones o realitzar actes terroristes. Se les acusa de pertànyer a una organització terrorista, de fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls.

Els familiars dels detinguts i la plataforma #Detingudes23S exigir "Explicacions pel tracte dispensat als presos, la seva posada en llibertat i retirar els càrrecs ", els advocats d'Alerta Solidària també han denunciat la vulneració de drets. Va haver-hi grans mobilitzacions repudiant les detencions a Sabadell ia altres localitats de Catalunya en què participem. Mentre en el parlament hi va haver un dur debat, el govern espanyol del PSOE va celebrar l'actuació repressiva, amb un ull posat en les manifestacions que vindran per l'1-O i la sentència del Judici Farsa i l'altre lloc en les eleccions del 10N.

Quan es tracta de Catalunya, l'bastida institucional no li importa trobar la veritat, respectar drets i jutjar amb equilibri. Entre tergiversacions i exageracions, només pretenen causar por agitant el fantasma del terrorisme i assenyalant als CDR (Comitè de Defensa del Referèndum / República) com a responsables de tot. Per aquests motius, les "investigacions" i causes no tenen credibilitat.

Quan es tracta de Catalunya, l'bastida institucional no li importa trobar la veritat, respectar drets i jutjar amb equilibri.

Més enllà d'això cal posar l'accent on correspon: la violència no es troba a Sabadell, està enquistada en les institucions del règim del '78 que sostenen l'Estat espanyol. La usina de la violència està en l'opressió, la retallada a les llibertats democràtiques elementals, la repressió, el desconeixement al dret d'autodeterminació i l'eliminació de conquestes socials. Són trets característics d'una democràcia que es presenti com "Modèlica i avançada" però que no ho és.

La tasca immediata és enfortir la lluita per la llibertat dels presos polítics i exiliats i exigir que la Guàrdia Civil marxi de Catalunya, impulsant la més àmplia unitat d'acció en la mobilització. Trucant a la solidaritat dels que es diuen democràtics, republicans, d'esquerra, dels treballadors i els pobles de tot el món. Cal fer-ho per sobre dels governs del bloc imperialista de la Unió Europea que van fer pinya amb els opressors.

Alhora, cal reflexionar sobre altres aspectes claus per al futur. El règim monàrquic-parlamentari modelat pel franquisme està esgotat, no pot brindar cap sortida progressiva. Però fins i tot en crisi, respondrà criminalitzant les protestes com sigui per "Salvar la unitat d'Espanya". No hi ha indicis que el poder central tingui la intenció de resoldre el problema polític amb Catalunya amb una sortida política. Tot i que el 155 avui no s'aplica, la contraofensiva repressiva es manté.

…la violència no es troba a Sabadell, està enquistada en les institucions del règim del '78 que sostenen l'Estat espanyol.

partits com ERC, PdeCat, JxCat van ajudar a ungir Pedro Sánchez i el PSOE com a suposat "Mal menor" i insisteixen que el fonamental és el diàleg amb l'opressor per arribar a consensos democràtics per la independència. No compartim aquestes postures, les mitges tintes han demostrat portar a un carreró sense sortida. Espanya no canviarà sense intervenir la derrota del règim del '78 i els seus defensors: la dreta i la ultra amb l' “trifacho” PP-Cs-VOX i la socialdemocràcia del PSOE.

La sentència del Tribunal Suprem que no serà absolutòria requerirà d'una resposta contundent i sostinguda en el temps amb unitat, desobediència civil, mobilitzacions massives i vagues generals actives. Cal organitzar tot democràticament des de baix, sense esperar "Jugades mestres" ni que el governar i el parlament prenguin la iniciativa. Les mesures poden ser més forts amb un paper protagonista dels CDR, els col·lectius socials, els partits polítics i sindicats independentistes.

La centreesquerra de Podem, seus integrants i socis s'han adaptat al règim, han abandonat la mobilització i es mantenen en els marcs del capitalisme, per això estan desil·lusionant a amplis sectors de la societat. Per estar a l'altura del poble treballador mobilitzat, els catalans, les dones i els pensionistes, cal construir una nova alternativa d'esquerra, anticapitalista, amb el mandat de l'1-O com a bandera, per un govern dels treballadors i el poble, feminista, socialista i ecologista. És la tasca primordial que impulsem per Catalunya i l'Estat espanyol des SOL, com a integrants de la Lliga Internacional Socialista.