Trobada Sánchez-Torra: molt soroll, no res

El diàleg d'Espanya és sord amb la llibertat dels presos polítics i l'autodeterminació. Els presidents de Catalunya i de l'Estat espanyol es van trobar a la Moncloa. Quim Torra li va regalar a Pedro Sánchez dos llibres i una ampolla de licor de ratafia. Va conèixer la font en què Antonio Machado li declarava amor al seu amant, va passejar pels jardins i es van donar la mà. Els van fotografiar com tots dos pretenien, canviant el to a manera diàleg. Tornaran a veure les cares a Barcelona, durant la propera tardor.

Per diferents vies es van anunciar temes de distención. La reactivació de la comissió bilateral Estat-Generalitat, la formació de comissions de treball sobre infraestructura, finançament i transferències i un eventual aixecament dels vetos contra les lleis socials catalanes. El trasllat dels presos a presons catalanes no pot considerar-se una concessió, però se suma al paquet de gestos que s'atribueix el PSOE.

Els van fotografiar com tots dos pretenien, canviant el to a manera diàleg.

El diàleg sense temari condicionat i les promeses, contrasten amb l'aspror de M.Rajoy. No obstant això, dir que "Una crisi política requereix una solució política ..." és una vaguetat de Sánchez que es pot omplir amb el contingut que a cada un li vingui de ganes. La veritat és que abans, durant i després de la reunió tant el president com els seus més alts funcionaris han recalcat que "A Espanya no hi ha presos polítics"I que "La Constitució no contempla l'autodeterminació".

en tàndem, continua l'ofensiva sobre la sobirania del Parlament, per això el Tribunal Suprem va suspendre a Carles Puigdemont i cinc diputats presos amb presó preventiva. com altra cara, la justícia alemanya no accepta extradir a l'ex president per sedició, si per malversació, negant així un dels principals arguments del jutge Llarena.

Els dirigents independentistes presos i exiliats no són sediciosos violents, ni malversadors de fons públics. Estan entre reixes per defensar el Referèndum que va llançar com a mandat crear la República catalana. Les institucions que presidien legítimament van ser intervingudes, ells van resultar encausats i empresonats per sostenir els seus ideals. No hi ha volta donar-li, són presos polítics. Amb relació a l'autodeterminació, també és un dret elemental dels pobles.

Pedro Sánchez és més diplomàtic per debilitat del seu govern. Però va prendre la posta del PP a la defensa del règim monàrquic-parlamentari i la Constitució del `78. Lamentablement, ho fa amb l'aval de Podem. Ciutadans polemitza per dreta sobre suposades concessions, només per intentar recuperar terreny electoral i perquè fins dialogar li sembla perillós.

No és cap sorpresa que per al govern "Hi ha poc del que parlar sobre autodeterminació i molt sobre autogovern." Tampoc ho és que la dirigencia d'ERC i PDeCAT mantinguin un doble discurs. Es pronuncien per l'autodeterminació, però no li donen suport amb accions concretes. Alguns ni dissimulen la seva reconfiguració autonomista.

Pedro Sánchez és més diplomàtic per debilitat del seu govern. Però va prendre la posta del PP a la defensa del règim monàrquic-parlamentari i la Constitució del `78.

A l'altra cara de la moneda podria dibuixar-se un nou perfil. la CUP, els CDR, la base de les organitzacions socials i culturals més importants, d'ERC i el PDeCAT es neguen a eliminar la unilateralitat com a eina. Cal un realineament polític conseqüent que li brindi un contorn definitiu a aquesta opció, la faci forta i creïble.

L'Estat espanyol segueix negant-se a reconèixer l'1-O, a realitzar reformes democràtiques i a un Referèndum pactat. L'entossudiment empeny a la desobediència, apel·lant a la solidaritat internacional, a la classe treballadora i els pobles oprimits. La sortida passa per la mobilització massiva que imposi en l'agenda política la convocatòria a una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana en la qual el poble debati i decideixi sense condicionaments sobre tots els temes en qüestió.
Mentrestant, tenim la tasca d'impulsar la mobilització convocada per al dissabte 14 de juliol per la llibertat dels presos polítics.