ni confiança, ni aire per al president Pedro Sánchez

L'estiu va venir amb mar de fons. Es desenvolupen canvis com a preludi de noves tensions i xocs. La Unió Europea en problemes. Està creuada per frecs amb EE. UU., les conseqüències del Brexit, una greu crisi immigratòria i un enlairament econòmic que no es consolida. El cruixit de la UE obre interrogants sobre el futur de la seva integració.

avanç feble. La millora amb relació a la crisi capitalista del 2008 es va aconseguir a costa de liquidar conquestes de la classe treballadora, garantint els guanys d'un grapat d'empresaris i banquers. Aquesta contradicció portarà conseqüències.

Funcionals al capitalisme. Assenyalar els problemes de la UE no implica donar suport als euroescèptics d'ultradreta. Tampoc als europeistes que es presenten com a dic de contenció davant els fachos. Més enllà de les seves diferències, són funcionals els uns als altres. Cap presenta un projecte alternatiu al capitalisme. Aquest és el marc en què es desenvolupen canvis i realineaments a l'Estat espanyol.

Un govern feble. La gènesi de l'arribada de Pedro Sánchez al poder no li augura un futur en calma. Amb la moció de censura el PSOE va treure el cap del pou, però amb un govern feble. els 84 diputats del PSOE depenen d'altres forces per guanyar votacions.

grans temes, difícil resolució. Sánchez va fer moltes promeses Com les complirà? És una incògnita.
Pretén sostenir el diàleg amb Catalunya sense cedir amb la llibertat dels presos polítics i exiliats i l'autodeterminació.
El PSOE busca enfortir-se per arribar a les eleccions amb aspiracions de triomf. És un objectiu ambiciós ja que no la té gens fàcil.

buscant rumb. la corrupció, el descontentament popular, les lluites del poble català, del moviment de dones i els pensionistes són les causes de fons que expliquen el desallotjament de M. Rajoy del poder.
El seu successor, Pablo Casado, és José María Aznar reciclat. Té un discurs anti immigratori, exigeix ​​mà dura als catalans i agita la necessitat d'un nou 155. Els populars hauran de disputar des del pla amb el govern i amb els seus competidors per dreta.

El cruixit de la UE obre interrogants sobre el futur de la seva integració.

Es va enfosquir l'estrella. Ciutadans havia aconseguit la majoria dels vots catalans el 21D, amb la provocadora i reaccionària Inés Acostades com a candidata. Albert Rivera es situava al capdavant de les enquestes nacionals. No obstant això, el suport als seus socis del PP els va passar la factura i ja no apareixen com a segurs guanyadors.

De rebels a integrats. Podem travessa una forta adaptació al règim institucional. Amb l'ocupació de càrrecs públics van ser llimant les seves arestes més rebels. Així s'allunyen cada vegada més de la possibilitat de transformar-se en una eina de canvis profunds, basada en la mobilització.

Un règim esgotat. La descomposició i anacronia de la restauració borbònica coronada per Franco no té fons. la (a)justícia va quedar al descobert quan Alemanya va rebutjar els arguments del jutge Pablo Llarena per extradir Carles Puigdemont per rebel·lió.
El vell parlament del nou govern no està legitimat per la decisió popular en noves eleccions.
La hi miri per on es miri, la Constitució del '78 està obsoleta. en definitiva, el règim monàrquic-parlamentari no pot brindar respostes progressives al moviment de masses.

llargues vacances. És un bon moment perquè la mobilització obrera guanyi protagonisme en post de saldar els deutes socials acumulades durant anys. Però UGT i CCOO, no criden ni a assemblees ni a accions nacionals. igualment, els treballadors no estan de braços creuats i surten a lluitar, encara que en forma parcial i aïllada.

el Independentisme. L'ex President Carles Puigdemont demostra la seva influència des de l'exili. Implícitament va imposar la fórmula Quim Torra al govern, Puigdemont al poder.
I va per més. Al costat d'altres importants dirigents va llançar la Crida Nacional per la República, com un moviment polític transversal per fer efectiu el mandat de l'1-O. És un intent per reformular l'equació de forces del bloc independentista, que realitzarà la seva convenció constituent a la tardor.

que sí, que no. La Crida pot arribar a transformar-se en una variant atractiva per a alguns sectors. De moment, ja va obligar a pronunciar a la resta dels corrents.
ERC no es va mostrar molt afí a integrar-se i sembla orientada a seguir el seu propi camí. El PDeCAT se sumarà, la qual cosa li servirà per rentar-se la cara per la corrupta Convergència i Unió.
La CUP ha manifestat que si la Crida no es basa en l'apel·lació a la mobilització massiva per a imposar la decisió de l'1-O, no servirà per a res.

El PSOE busca enfortir-se per arribar a les eleccions amb aspiracions de triomf. És un objectiu ambiciós ja que no la té gens fàcil.

limitacions. La Crida neix amb les limitacions que li imprimeixen els que tenien tot per declarar la República i la van suspendre sense termini de retorn. Tampoc és una bona dada que la Crida tingui les portes obertes a sectors de dreta.

L'1-O segueix viu. Oberta o veladament molts dirigents dels partits majoritaris van limitar les seves pretensions a obtenir una autonomia ampliada. Però les bases segueixen expressant la seva voluntat per la República. El mateix succeeix amb l'ANC, els CDR i altres organitzacions socials i culturals que guanyen els carrers sense donar ni un pas enrere.

Sobre pronòstics i certeses. La confluència de variats components polítics fa molt dificultós elaborar pronòstics tancats. no obstant això, hi ha rumbs delineats amb clara intencionalitat. El president espanyol ja va aclarir que no hi haurà reconeixement a l'autodeterminació. I que no fomentarà que la fiscalia retiri els càrrecs contra els independentistes, perquè "a Espanya no hi ha presos polítics". Això implica que caldrà lluitar durament per derrotar aquesta intencionalitat, aprenent de les experiències passades.

Cap confiança en Sánchez. Mentre es recuperen les relacions institucionals Generalitat-Estat, representants del Govern plantegen: "Tots hem de tenir un punt de paciència". La combinació de diàleg i exigència que desenvolupen els dirigents independentistes li dóna més corda al carretel d'un govern feble. Es tallarà el fil? quan?
Més enllà dels interrogants, cridem a no crear falses expectatives en el govern espanyol, ni a donar-li temps per enfortir-. El PSOE és un dels pilars del règim i en els temes de fons, expressa més continuïtat que canvi amb relació al PP i al M. Rajoy.

Pla de lluita. Les centrals sindicals haurien de cridar a assemblees i instàncies democràtiques del moviment obrer per elaborar un plec de reivindicacions i un pla de lluita. Prou de ajust, salaris dignes, eliminació de la precarietat laboral, igualtat salarial amb les dones que treballen, distribució d'hores de treball per acabar amb l'atur i altres mesures.

A l'Estat espanyol, és necessari un nou reagrupament polític. Que sigui ampli, democràtic, combatiu, anticapitalista i d'esquerra.

Assemblea Constituent. Davant l'esgotament del règim plantegem una sortida de fons: Assemblea Constituent Lliure i Sobirana. Amb ella despleguem les nostres propostes socials i polítiques de canvis profunds, que només poden imposar-se amb la mobilització popular.

Llibertat i República. Pel immediat hem de sostenir i seguir massificant el reclam per l'alliberament dels presos polítics i exiliats. Apel·lant a la solidaritat de la classe treballadora de l'Estat espanyol i dels pobles oprimits del món.
De cap manera seran acceptables els falsos judicis muntats contra els dirigents independentistes, seu injust resultat està cantat per endavant. Quan es concreti hem de ser centenars de milers rebutjant als carrers. La Diada del 11 de setembre ja posada al carrer per l'ANC, serà una contundent expressió de la vitalitat del reclam català que tenim impulsar. A l'agenda apareix el pròxim 1-O com una data de confluència per reafirmar l'objectiu de la República catalana efectiva, sense esquivar la unilateralitat que es demostra cada vegada amb més força com la sortida necessària.

Una altra alternativa política. A l'Estat espanyol, és necessari un nou reagrupament polític. Que sigui ampli, democràtic, combatiu, anticapitalista i d'esquerra. En Catalunya, seria molt positiu que la CUP encapçalés la crida a la construcció d'un pol de reagrupament ampli, d'esquerra, anticapitalista i conseqüent per l'autodeterminació, on els CDR tinguin una ubicació privilegiada com a protagonistes conseqüents per la República.

nou SOL. La nostra jove organització està al servei d'aquests desafiaments. som revolucionarixs, anticapitalistes, feministes i ecologistes. Et convidem a conèixer-nos, a debatre i participar de les nostres reunions, així ens organitzem i barallem junts.