Temps de definicions sense ambigüitats
Treuen el cap més confrontacions que exigeixen expressar posicions clares i accions conseqüents. El President Quim Torra, Carles Puigdemont i el Govern van anunciar una "ofensiva de tardor", creant un clima d'expectativa cap a la conferència que es va realitzar el dimarts 4 de setembre, al Teatre Nacional de Catalunya.
En aquesta ocasió, sota el títol "El nostre moment", el president de la Generalitat va demanar al Govern espanyol a acordar un "Referèndum vinculant i reconegut internacionalment", "Sense amenaces, sense violència, sense por, sense guerra bruta ". Els eixos discursius van ser: la mobilització perquè "algun dia" Catalunya sigui una nació lliure, el diàleg, la no acceptació de condemnes als presos polítics i exiliats, l'impuls al procés constituent i la crida a la unitat de l'independentisme. La realitat posarà blanc sobre negre al respecte de la seva conseqüència amb aquestes paraules.
D'antuvi, el llenguatge d'unilateralitat i desobediència es va traduir en no-acceptació i la dicotomia referèndum o ruptura, en dialogar i escoltar. En el pronunciament, es va notar la mà retòrica dels dirigents d'ERC més partidaris de l'autonomisme que de l'autodeterminació.
Què vol dir no acceptar les condemnes? Quan serien les mobilitzacions, vagues i talls? Com s'impulsarà el procés constituent?. No se sap. Sí és que hi hagués un pla estratègic per fer efectiva la República, no s'està apel·lant al poble per a la seva elaboració, preparació i execució davant els embats de l'Estat espanyol.
I el diàleg com és? Es tracta de la conversa amb un interlocutor que es fa el sord: Pedro Sánchez. mentre parla, guanya temps per enfortir-se en el poder i sostenir tal qual està la Constitució monàrquic-parlamentària. El diàleg com a línia dominant, és el "salvavides de plom" que llança el règim. per això, no és estrany que Ana Pastor (PP), presidenta del Congrés de Diputats, hagi dit: "Convido al Senyor Torra a que vingui al Parlament a defensar les seves posicions polítiques i que escolti als altres ..."; quan en el passat havia rebutjat la comanda de Carles Puigdemont d'assistir a aquesta instància.
Passant a net, no hi ha senyals que el govern d'Espanya vagi a acceptar els principals reclams catalans. ¿Llibertat als presos polítics? No. Ni els reconeixen com a tals i segueixen endavant amb les acusacions de la Fiscalia, "Les sentències judicials, cal acceptar-les " va dir el president. ¿Reconeixement de l'autodeterminació? tampoc, per "anticonstitucional". Només acceptarien un plebiscit per definir sobre un autogovern dins del Regne. també segueixen perseguint membres dels CDR.
... no hi ha senyals que Espanya vagi a acceptar els principals reclams catalans.
Pedro Sánchez i el PSOE mantenen les posicions que van enarborar al costat de Mariano Rajoy i Soraya Sánchez (PP), als provocadors d'ultra dreta Albert Rivera i Inés Acostades (ciutadans) ia l'empara del Rei Felip VI. Aquests són els gendarmes polítics del reaccionari règim del '78 els que tanquen el camí a una convivència pacífica i justa.
Els unionistes no són totpoderosos, fan equilibri en una corda fluixa. Es sostenen perquè els dirigents dels partits i aliances majoritàries (ERC, PDeCAT, JxCatalunya) segueixen dilapidant els resultats del Referèndum i el 21-D; sense revertir la manca de decisió política que van expressar en suspendre la independència efectiva i congelar-la en el freezer de les declaracions. així i, no està dita l'última paraula perquè el poble català no està derrotat.
En l'immediat, hem d'aconseguir que la Diada del 11-S, convocada per l'Assemblea Nacional Catalana, es transformi en una manifestació gegantina per la República. també saludem l'acte que realitzaran les companyes de la CUP amb el pronunciament coincidim. Estan per davant les tasques d'enfortir les accions per la llibertat dels presos polítics i exiliats davant el judici manipulat que es ve. I retrobar-nos massivament en el primer aniversari de l'1-O.
Construïm SOL i treballem junts per una nova alternativa anticapitalista, àmplia, democràtica, conseqüent amb l'autodeterminació, les lluites dels i les trabajadorxs i el poble.
A les previsions repressives del Ministeri de l'Interior , similars a les preses a la Diada anterior al Referèndum, a les greus amenaces de tornar a aplicar el 155 i de condicionar el resultat dels judicis a l'esdevenir de la situació política; cal respondre amb la contundència d'un poble mobilitzat que ja ha demostrat que no té por.
El camí cap a la República s'enfortirà amb l'autoorganització, amb més CDR, desobeint al règim, amb la mobilització i la vaga general, més al carrer que en els edificis del Parlament i la Generalitat. Lluitant colze a colze contra els feixistes que arrenquen llaços grocs, per llibertats democràtiques, drets per a les dones i els immigrants. també, recuperant i estenent conquestes socials per a la classe treballadora i les grans majories. No es pot obviar que els indicadors econòmics donen males senyals. Van augmentar la llum, els comestibles, els lloguers, la desocupació i el treball precari; el salari i els beneficis socials segueixen planxats. aquesta realitat, és conseqüència directa de la continuïtat de la crisi capitalista i de les mesures d'ajust i salvament a empresaris i banquers que imposa la Unió Europea.
No es pot confiar en la política dels dirigents burgesos ni en els seus partits. D'altra banda, lamentablement, l'adaptació al règim d'En Comú-Podem, l'eliminació de les seves arestes més rebels i la seva equivocada posició davant el reclam català, els va allunyar de plantejar una veritable sortida de fons. Cal un reagrupament dels lluitadors polítics i sindicals, de personalitats independents, organitzacions polítiques, socials i culturals que es considerin progressistes o d'esquerra, de col·lectius femenins, estudiantils i immigrants. Construïm SOL i treballem junts per una nova alternativa anticapitalista, àmplia, democràtica, conseqüent amb l'autodeterminació i les lluites dels i les trabajadorxs i el poble.
