11-S: La Diada del millón
A la jornada el poble català va tornar a demostrar-li al món que està dret. El llançament d'un coet a les 17:14h en punt, transformar el silenci absolut en una sola veu que va recórrer l'avinguda Diagonal entre la plaça de les Glòries Catalanes i el Palau Reial. Hi havia començat la Diada 2018 sota la consigna “Fem República” .
Els braços de més d'un milió de persones de diferents sectors socials i llocs de Catalunya, centenars de milers de samarretes color corall, banderes estelades, cartells i llaços grocs es van sincronitzar per fer una onada per la República i la llibertat dels presos polítics i exiliats. La vista des d'un helicòpter és impressionant.
Des SOL ens sentim orgullosos d'haver participat de la jornada. Vam estar al Homenatge al company Gustau Muñoz, repartint propostes en les rodalies del Fossar de les Moreres, a la Onada de la Diagonal i en el Acte per l'Autodeterminació, convocat per la CUP.
Els que no estan molt contents són els defensors d'Espanya. Per a Pau Casado (PP) ser un “aquelarre independentista”. Inés Acostades i Albert Rivera (ciutadans) la van definir "Segrestada pels nacionalistes, una jornada d'exclusió, odi i atac a Espanya " . Miquel Iceta i Llorens (PSOE) va denunciar "Exclusió". Ada Colau (En Comú Podem) ni va esmentar el respecte a l'autodeterminació. la dreta, la socialdemocràcia i el "progressisme equidistant" hauran de pair l'èxit de la convocatòria independentista.
la dreta, la socialdemocràcia i el progressisme equidistant hauran de pair l'èxit de la convocatòria independentista.
la concentració convocada per l'ANC (Assemblea Nacional Catalana) enforteix la lluita contra les acusacions inventades i els judicis injustos a dirigents i activistes independentistes. Està demostrat que la injustícia i la persecució no han aconseguit derrotar el poble. Això es deu al fet que les mobilitzacions, les vagues generals, els talls d'autopistes, l'organització dels CDR, l'1-O i el 21-D van definir un mandat popular: fer efectiva la República Catalana. Tanta força va ser determinant perquè Soraya Sánchez de Santamaría se sumés al meteòric recorregut de M. Rajoy des dels despatxos del poder al living de casa.
Sí encara no hi ha una Catalunya lliure no és responsabilitat del poble sinó del PDeCAT, ERC i JxCAT. És impossible defugir que van flaquejar quan calia sostenir la declaració d'Independència. És una cosa que encara es paga molt car, ja que el règim va aprofitar la situació i va passar a l'atac i va escapçar a la conducció del procés, sotmetent-la a la presó i l'exili.
Més enllà de conservar una mica de la retòrica independentista, la indecisió del passat va virar rumb a l'autonomisme del present, se ve tanto en el Parlament como en la Generalitat. El diàleg a ultrança amb suport a Pedro Sánchez, les mencions contra el "Independentisme màgic" i els "Dreceres"; estan al servei de negociar un referèndum pactat amb l'opressor que es nega a això, deixant per a un altre moment l'execució efectiva del mandat popular de l'1-O.
Però encara no està dita l'última paraula. És fonamental retrobar-nos a les escoles i els carrers dels barris que van ser l'escenari de l'1-O. Realçar l'esperit valent que va derrotar a la Guàrdia Civil, servirà reafirmar que no hi ha oblit ni perdó per a Felipe VI, els que van avalar la repressió, ni n'hi haurà per als que facin un pas enrere.
Molts dels principals problemes socials i polítics tenen el seu origen en la reaccionària Constitució del '78, amb el seu règim monàrquic-parlamentari heretat del franquisme.
Tampoc cal permetre que les justes reivindicacions democràtiques invalidin a les socials. Els ajustos ordenats per la Unió Europea perjudiquen els de baix i afavoreixen els de dalt, tant quan els aplica el govern de Pedro Sánchez, com quan ho fa la gestió de Quim Torra.
Tots dos són fidels defensors del capitalisme i els guanys patronals. La precarietat laboral i l'atur són escandalosos. Un salari no arriba per pagar el lloguer, els serveis i el menjar. Les retallades en salut i educació públiques empitjoren les condicions de vida. El retrocés en conquestes històriques de la classe treballadora s'ha de la passivitat de les direccions sindicals d'UGT i CCOO. Lluny de cridar a assemblees democràtiques per definir un plec reivindicatiu, una vaga general i pla de lluita, segueixen desplegant complicitat amb les patronals i governs de torn.
Molts dels principals problemes socials i polítics tenen el seu origen en la reaccionària Constitució del '78, amb el seu règim monàrquic-parlamentari heretat del franquisme. Cal que una Assemblea Constituent, Lliure i Sobirana debati i decideixi sobre els principals temes que recorren la península. Seria una opció democràtica que només pot col·locar en l'agenda la irrupció del moviment de masses.
La sortida de fons passa per derrotar el capitalisme i construir una Federació Socialista de Repúbliques Ibèriques, amb un règim de plenes llibertats per als treballadors i els pobles que decideixin integrar-la
És urgent construir una nova alternativa política d'esquerra i progressista, amb els companys de la CUP, dels CDR, els col·lectius feministes, d'immigrants, socials i culturals, amb personalitats independents i oberta a aquells que volen lluitar conseqüentment per un programa anticapitalista, amb mecanismes interns democràtics.
La sortida de fons passa per derrotar el capitalisme i construir una Federació Lliure de Repúbliques Socialistes Ibèriques, amb un règim de plenes llibertats per als treballadors i els pobles.
El nostre jove agrupament de revolucionarixs, anticapitalistes, feministes i ecologistes, està al servei d'aquestes tasques.
