Argentina: Contundent atur nacional. seguir-la amb 48 hs i pla de lluita
És indiscutible la contundència de l'atur nacional. Cal reclamar i preparar la continuïtat des de baix. La fuerza del paro logró quebrar la campaña del gobierno, los aprietes patronales y el carácter pasivo que le imprimió la CGT. Si bien la medida llegó tarde, no va poder ser continguda en el format que pretenien els diferents vessants dirigenciales tant de la CGT com de les CTA. Pergeñaron una aturada aïllat passiu i amb convocatòries dividides. No obstant això, la força de la base obligar a que hi hagi una doble jornada de lluita amb diverses mobilitzacions.
van ser 36 hs en els estatals (24 i 25) amb marxa a Plaça de Maig. I el 25 hi va haver un parazo general que va deixar els carrers deserts des de primerenques hores de la nit i no hi va haver activitat a la immensa majoria d'empreses privades i de l'Estat, així com en les diferents branques del transport. Gran quantitat de comerciants i sectors mitjans van acompanyar la mesura. La bronca i la disposició a la lluita, es van evidenciar en les mobilitzacions convocades.
algunes conclusions
La primera és que l'atur va significar un cop al govern de Macri, que no aconsegueix capejar la crisi. Que la visita de Macri als EUA i la renúncia de Caputo tinguin com a escenografia l'atur i les mobilitzacions, són clars símbols de la profunditat d'una tempesta política que segueix amb pronòstic incert.
La segona és que la burocràcia, per primera vegada, no va aconseguir dibuixar una jornada de baixa intensitat. Els treballadors es van expressar amb força tot i ser una convocatòria dividida, sense un programa clar, sense preparació i sense anunci de continuïtat. El rebuig al govern i al FMI és clarament majoritari i alimenta una forta disposició a la lluita.
La tercera conclusió és que novament la unitat dels lluitadors, els sectors combatius i l'esquerra van jugar un paper important per marcar una perspectiva. El Plenari del Sindicalisme Combatiu ha donat un nou pas com a espai de coordinació en postular un programa de sortida obrera i popular a la crisi, imprimir-li un caràcter actiu a l'atur i plantejar la necessitat de seguir-la amb un pla de lluita fins derrotar Macri i el seu pla d'ajust.
Després d'alguns debats a la taula del Plenari, va ser encertada la decisió de marxar a la plaça de Maig a unitat d'acció amb la crida del Front sindical de Moyano, el Corrent Federal i les CTA de Yasky i Micheli, però amb una columna diferenciada, amb el plantejament de continuïtat i delimitació de l'anomenat a esperar el 2019 de Moyano i Cia.
Així mateix, l'acte posterior del sindicalisme combatiu, al qual ANCORA i l'MST van portar la principal columna, tancar amb força la jornada i va obligar a sumar-se fins i tot a sectors que, com el PTS, li vénen donant l'esquena al Plenari amb una actitud sectària i electoralista. Aquesta confluència es va repetir en els talls del 25 en diversos punts del país i accessos a la Capital, que van treure al carrer la bronca obrera i el reclam que Macri i l'FMI s'han d'anar.
La perspectiva i la necessitat de continuïtat
La crisi política del govern té en la seva arrel la resistència i la disposició a la baralla de petites i grans lluites dels treballadors, les dones i la joventut. Són les que li estan impedint aplicar a fons el pla i li generen desconfiança dels seus parells de l'establishment i del propi FMI, que li demana garanties que va a fer bé els deures.
Si el govern no ha estat derrotat encara, és pel paper de sosteniment de la governabilitat tant de la burocràcia sindical com del PJ en totes les seves variants. just, son estos quienes tienen la intención confesa de votarle el presupuesto nacional que no es otra cosa que la institucionalización de la receta firmada con el Fondo. Por eso la tarea es superar a estas direcciones. Com diem a la pàgina 3, en el terreny polític s'imposa donar passos unitaris. I en el terreny sindical, consolidar els acords del Plenari del
Sindicalisme Combatiu i sumar nous sectors
Perquè cap dels dirigents de les centrals va plantejar seriosament la continuïtat. La CGT li demana "canvis" per garantir-li una "treva" al govern. Una veritable confessió de part, de les intencions del qüestionat triumvirat cegetista que només crida a mesures per descomprimir la caldera social. I tots diuen a esperar el 2019.
Nosaltres diem que cada minut que segueixi Macri, es tradueix en més lliurament per al país i penúries per als treballadors. Per això tenim la necessitat de reclamar i preparar des de baix una nova aturada de 48 hs i un pla de lluita amb mesures esglaonades fins a trencar amb l'FMI i que Macri es vagi. Pel immediat hem de mobilitzar perquè no s'aprovi el pressupost d'ajust, envoltant amb milers i milers al Congrés el dia que es tracti.
Guillermo Pacagnini
