Argentina. Debats per a un país sense Macri. Unir a l'esquerra o afavorir al PJ
Macri perd suport social i la crisi s'aprofundeix. Hay espacio político a ocupar desde la izquierda. Com fer-ho? El PJ debate y CFK se rearma para disputar. Moviments socials i l'Església intervenen. hi ha realineaments, noves aliances i ruptures. El FIT tancat en si mateix no fa cap proposta. Hi ha una tasca pendent i espai polític a ocupar des de l'esquerra. Com fer-ho?
Un fort ascens social combinat amb crisi econòmica i política de magnitud, comença a generar moviments polítics sobre com sortir de Macri. El peronisme fragmentat es debat i disputa qui encapçalarà una candidatura davant Canviem. La seva divisió interna és tal que no està garantit que pugui consensuar una, sinó que hi hagi una gran interna o dos espais ben diferenciats; un centredreta i un altre amb CFK situat cap a un discurs de centreesquerra.
Entorn del peronisme va començar a tallar part dels moviments socials lligats a l'Església, a través de Joan Grabois, donant un salt en l'organització política d'un nou espai que articula prop de CFK. Al costat d'ell actuen algunes organitzacions populars que se sumen a aquest armat que acabarà sent part d'una candidatura de CFK o qui ella designi i molt probable com a part de la interna del PJ.
Aquesta política la pateix Lliures del Sud, que es va dividir en dos sectors que veuen una unitat opositora lligada al PJ però en diferents andarivells; Donda i Menéndez més afins a la variant Grabois, i Tumini lligat a altres sectors del peronisme, a Stolbizer i al PS. També Pàtria Gran ve de fa temps fracturada per debats com aquest. I els mesos que vénen a la calor del debat poden generar nous realineaments.
Amb el peronisme, ¿L'únic camí?
Així ho creu una part de les organitzacions populars, que encara reivindicant diverses cultures d'esquerra no es plantegen propostes independents del PJ i de CFK i acaben sempre en la variant d'anar en un front amb tot el PJ o amb part del mateix. Nosotres respectem als que creuen en CFK, sense per això oblidar que ella mateixa és part del PJ i dóna suport a la unitat total d'aquest vell partit que és puntal central del règim polític i vénen en gran part ajudant a Macri.
Qüestionem aquesta política que porta a tributar a favor de PJ, defensor del sistema capitalista decadent i desigual. lògicament, al carrer contra Macri i l'FMI, hem de ser milions i actuar unitàriament, entre milers de companyes peronistes i de diferents vessants populars i d'esquerra, i així ho seguirem fent sense cap sectarisme. Mentre en el pla polític no donem suport a la unitat per fora d'un programa de canvis profunds, ni avalem donar-li suport als que volen que el règim capitalista imperant segueixi endavant, encara que proposin fer-ho sota altres receptes diferents al macrismo.
Sense programa de fons no hi ha sortida
És lògic voler treure de sobre a Macri i el seu ajust brutal que destrueix el país; és un sentiment comprensible entre les i els treballadors i la joventut, i segurament trobarà més adeptes en una segona volta electoral perquè Macri no segueixi. Un procés similar succeirà ara al Brasil contra Bolsonaro. Comprenem aquesta necessitat que en el seu moment caldrà debatre per resoldre com expressar-la positivament.
Però no és aquesta l'essència del debat actual, ni es pot amagar que el dilema central és si fem una alternativa que disputi el poder polític amb un programa profund de transformacions, amb canvis estructurals que liquidin el poder de grans corporacions financeres, extractives i de grans capitalistes. I això no pot donar-lo cap variant del PJ inclosa CFK.
Macri i CFK no són el mateix ni tenen un mateix pla en l'econòmic i social. Però aquesta diferència entre ells no implica que no hagi d'existir una proposta superadora i realment progressiva, que només pot ser-ho si pren mesures clares com deixar de pagar el deute extern, nacionalitzar la banca i el comerç exterior, trencar tot acord amb l'FMI, acabar amb els serveis públics privats, prohibir la megamineria, el fracking i tota la incursió destructiva de grans corporacions. Liquidar la relació econòmica de l'Estat amb la privilegiada i retrògrada Església, atorgar augments salarials d'acord amb la inflació, actualitzats trimestralment i 82% mòbil als jubilats, prohibir per llei els acomiadaments i suspensions. Canviar d'arrel la relació obra pública / empresaris per posar-la sota control social i també acabar amb les castes judicials dels «Bonadios» per avançar a l'elecció directa per vot popular de jutges i amb revocatori. així mateix, instaurar l'obligatorietat que els funcionaris polítics facin servir el públic i guanyin com una directora d'escola.
Ni aquestes ni altres grans decisions econòmiques, polítiques i socials prendria un govern peronista. Hem de sortir de Macri, però no n'hi ha prou amb atorgar algunes millores socials molt parcials, es tracta també de no repetir receptes tèbies i limitades que a la llarga ens porten a noves frustracions, per deixar intacta l'estructura capitalista i depenent del país.
La política equivocada del FIT
Des de l'esquerra tenim molt per aportar. Lamentablement fins ara el Front d'Esquerra no proposa res i es redueix a baralles internes d'una banda i autoproclamació d'altra. Tenint el FIT la responsabilitat de fer una gran convocatòria a tota l'esquerra política i social, es nega a fer-ho. Només pensa en termes electoralistes, en càlculs de mínima renovació parlamentària. No en construir alguna cosa superior.
Així debilita les posicions de l'esquerra i afavoreix de fet al PJ, en no oferir cap alternativa als que estan buscant una nova sortida política, mentre sectors afins al kirchnerisme avancen a reagrupar forces. Aquest és el gran problema polític a resoldre. I el FIT té una gran incomprensió política sobre com fer-ho, de fet no fa res de nou i facilita així el reagrupament al voltant de diversos sectors del peronisme.
Unir a tota l'esquerra. La proposta del MST
Venim d'un gran atur i mobilitzacions on l'esquerra actuem en comú davant de Macri, les patronals i la burocràcia sindical. Venim també d'haver construït llistes unitàries a les eleccions de les CTA's i també en la Conadu (H). Venim de guanyar Medicina, la facultat més gran del país, desbancat el govern i el mateix camí estem transitant en altres facultats.
Un enorme pas que vam donar és la coordinació del sindicalisme classista que va arrencar en el Plenari de Lanús, motoritzar importants accions i recentment un altre gran plenari a Còrdova. Generar aquesta unitat en la classe obrera i sostenir més enllà de matisos i diferències, és un èxit a destacar que hem de cuidar i enfortir.
Partint d'aquests avenços creiem que hi ha una proposta necessària; construir davant del macrismo i al PJ, una tercera gran espai polític de tota l'esquerra, de les organitzacions que compartim un programa comú i proposem un model antiimperialista i anticapitalista independent de totes les velles estructures i institucions polítiques, sindicals i de l'Església.
És hora de convocar-nos a reunions, fòrums, intercanvis i tota instància que serveixi per motoritzar el camí d'unitat de l'esquerra política, social, sindical, feminista i estudiantil. És temps que el FIT s'obri i es posi a l'altura de les necessitats polítiques del present.
És moment que organitzacions, moviments feministes, classistes i de la joventut actuem i ens convoquem al voltant de la construcció d'aquesta gran unitat que cal. Els que estiguem d'acord confluyamos i donem passos en comú. No hi pot haver ni excuses sectàries ni justificacions que impedeixin construir un gran espai polític de tota l'esquerra independent dels vells partits del règim.
Des del MST proposem això i convoquem fer passos sense demora i sense imposicions. Prioritzant acords i respectant les diferències. El temps d'unir l'esquerra és ara. S'està a favor o s'està en contra. No hi ha lloc per dilacions.
Sergio García