Argentina: Macri chau, Chau, Chau
«Si la història serveix de guia, l'economia argentina -i la seva conducció política- poden explotar en qualsevol moment. » El tweet, acompanyat d'una foto del recent renunciat Luis Caputo, és de la revista empresarial Forbes. La contundència de l'atur d'avui i la massivitat de les mobilitzacions d'ahir van demostrar que una majoria social rebutja al govern de Macri; la renúncia de Caputo confirma el fracàs del seu pla econòmic. Forbes pren nota, i adverteix als seus col·legues de la burgesia imperialista.
S'ha d'anar. El que queda cada vegada més clar per a milions de argentinxs -que Macri s'ha d'anar- és negat conscientment pels caps polítics de la suposada oposició. El PJ es prepara per votar el Pressupost 2019, amb retallades de prop de 500 mIL mILIONS. Es tracta de l'ajust que tantes vegades denuncien en els seus discursos, del pla de govern de Canviem per complir amb les directrius de l'FMI. altres sectors, més fervents en la seva oposicionisme oral, debaten si s'abstindran de la votació. Els dirigents sindicals de la CGT, per la seva banda, convoquen mesures sense mobilització, com l'aturada del 25S, per descomprimir la pressió popular contra el govern, més que per enfrontar-ho. Tots obren a favor de la tan esmentada «governabilitat», que no és ni més ni menys que sostenir a Macri en el govern i permetre que segueixi endavant amb les seves polítiques fins que acabi el seu mandat. Cal dir-ho amb totes les paraules: la governabilitat d'ells és la fam i la misèria de milions de argentinxs.
Hi ha 2018?. Els que sostenen la governabilitat diuen que la manera de treure a Macri és «votar bé» l'any que ve, i argumenten que pretendre que es vagi abans no és democràtic, perquè va ser votat i ha d'acabar el seu mandat. El que no és democràtic és que Macri faci tot el contrari al que va prometre en la campanya, que prengui mesures que perjudiquen a la majoria dels i les trabajadorxs, que lliuri la sobirania i hipotequi el país a l'FMI que ningú va votar, i que segueixi en el seu càrrec. El democràtic seria que siguin revocables tots els funcionaris que no compleixin; el democràtic és que el poble decideixi si Macri segueix o no. El democràtic és que s'avancin les eleccions per a triar diputats constituents, no president.
Que el poble decideixi. Amb tornar a triar president no arriba, si es manté el mateix model econòmic i les mateixes institucions antidemocràtiques. El poble ha de poder decidir sobretot, en una assemblea constituent lliure i sobirana. Aquest mecanisme està contemplat en l'actual Constitució, i és la sortida més democràtica per sortir de la crisi. Una assemblea constituent podria decidir trencar amb l'FMI, deixar de pagar el deute extern i utilitzar aquests recursos per salut i educació; podria definir estatizar les privatitzades sota control social, i fer el mateix amb la banca i el comerç exterior; podria garantir el treball, prohibint els acomiadaments i estatizando a les empreses que no compleixin; podria separar l'Església de l'Estat d'una bona vegada i legalitzar l'avortament; podria reemplaçar totes les institucions per altres més democràtiques, dissoldre el Senat que no és representatiu i fundar un Congrés unicameral, amb el país com a districte únic i proporcional a la població; pot establir que totes les funcions públiques siguin electes pel vot popular, incloent jutges, fiscals i comissaris, i que totes siguin revocables si no compleixen. Són canvis de fons, que ens volen fer creure que no es poden fer. Però una assemblea constituent tindria la potestat de refundar el país sobre noves bases, i no hi ha sortida positiva per al poble sense fer-ho.
Que gobiernemos lxs trabajadorxs. L'única sortida a la crisi és que el poble decideixi. Al seu torn, en la mesura que segueixin governant els polítics dels capitalistes, i que l'economia segueixi lligada al sistema capitalista que subordina tot a la necessitat insaciable d'acumular riqueses, als i les trabajadorxs i al poble ens seguiran estafant i hambreando. per això, l'única sortida de fons és que governem els únics que mai hem governat, els que vivim del nostre treball, i que construïm una Argentina socialista, laica i feminista.
