Veneçuela: El cas de Fernando Albán i el terrorisme d'estat

Els veneçolans hem estat testimonis d'un esdeveniment infaust i fosc en el qual el govern nacional està vinculat directament. Murió en la sede del SEBIN el concejal y militante de Primero Justicia, Fernando Albán, i de seguida tots els fets, declaracions i entorns propers es desenvolupen en un ambient de trames sospitoses i tèrboles. Resulta sorprenent que a poques hores d'haver ocorregut aquest terrible fet, un alt funcionari del govern, com ho és el ministre d'Interior i Justícia Néstor Reverol, ha afirmat que Albán es va suïcidar, descartant immediatament qualsevol altra possible causa de la mort. [1] Quina funció podrien complir els fiscals designats per a la investigació, si ja el ministre d'Interior i Justícia exposa el resultat de la mateixa amb anterioritat?

Fernando Albán es trobava fora del país. Va arribar a Maiquetía dissabte passat 6 d'octubre i immediatament va ser capturat pel Sebin. Des d'aquell moment no va poder accedir a la defensa mitjançant els seus advocats, no va ser presentat davant cap jutge o tribunal corresponent com ho estableixen les lleis veneçolanes i cap familiar ho va poder contactar.

A la tarda del passat dilluns el fiscal general, Tareck William Saab, anuncia que el fet va ocórrer mentre l'individu es trobava al bany i expressa el suïcidi com a versió preliminar, [2] sospites que Reverol descarta minuts més tard en confirmar que certament va ocórrer un suïcidi però canviant el lloc dels supòsits esdeveniments (sala d'espera del SEBIN). [3]

Veure tot aquest panorama de les últimes hores fa més tenebrosa la història i sorgeixen més interrogants que certeses: Quina és la versió oficial? La de Saab o la de Reverol? Per què tanta celeritat sobre un fet tan delicat? Per què els seus familiars no van poder entrar en contacte des que aquest va arribar a Veneçuela? Els delictes pels que se li imputaven tenien a veure amb l'intent de magnicidi al president Nicolás Maduro, entre ells terrorisme, traïció a la pàtria, homicidi qualificat frustrat en la persona del President i de l'alt comandament militar i associació per delinquir " [4], sent considerat per aquest Estat com un individu d'alta perillositat.

Sota aquest context: Podem donar per certa la versió oficial? Com s'explica que algú acusat de terrorista capturat en una institució d'alta seguretat, en ple horari de treball, s'hagi tirat per una finestra del pis 10 sense que ningú ho impedís? Com és que passa aquest tipus de distracció en les estructures de seguretat de l'Estat? Per ventura es pot justificar que és correcte ometre el degut procés per tractar-se d'un subjecte que és acusat de traïció a la pàtria?

Immediatament els aparells comunicacionals van procedir a manipular els fets i van sembrar matrius polaritzades i despectives. [5] Mitjançant maniobres perverses pretenen instal·lar per xarxes socials matrius com "Juliol Borges és responsable", i pels mitjans oficials es pretén justificar qualsevol fet o acció comesa, partint que Albán era "terrorista".

Tot amb la intenció clara de desviar l'atenció de les gravíssimes violacions que pot arribar a implicar aquest terrible esdeveniment. El central passa pel fet que un funcionari públic electe va ser segrestat pel SEBIN, i passades les 20 hores de la seva presa sense haver tingut cap tipus de contacte amb els seus familiars o advocats defensors aquest mor en una de les institucions estatals més qüestionades en violacions de drets humans que és ja coneguda com la "tomba".

Val recordar el cas de Fabricio Ojeda, capturat igualment en una institució de seguretat de l'Estat (QUALIFICACIONS, Servei d'Informació de la Força Armada) on un 21 de juny de 1966 el govern de Raúl Leoni va afirmar que Ojeda s'havia suïcidat (penjat) a la seva cel·la. De la mateixa manera tot es va tornar tempestuós i els seus familiars i cercles pròxims van descartar per complet la possibilitat del suïcidi. Més enllà de representar tendències polític-ideològiques contràries i d'ocórrer en contextos completament diferents, en tots dos casos tota la competència recau sobre l'Estat i les seves institucions, perquè com ho estableix el marc jurídic constitucional, és l'Estat la instància responsable de vetllar per la seguretat, integritat personal i dignitat d'aquelles persones que estiguin sota custòdia.

Alertem que aquest succés no és aïllat. Només n'hi ha prou fer un recompte de fets esdevinguts en els últims mesos per comprendre que la esquerdada institucionalitat veneçolana, que ha estat repartida entre grups econòmics de poder (formals i informals), ve implementant mitjançant mecanismes de "Teràpia de Shock" [6] una política sistemàtica de terror, atemoriment, repressió selectiva, persecució i violació de la integritat corporal i psico-emocional dels subjectes que consideri com a enemics. Una política ben dissenyada i difusa per generar confusió i por en la població.

Les múltiples i permanents denúncies de ajusticiament per part d'organismes de seguretat (CAMP, SEBIN, entre d'altres) contra habitants de zones populars [7], són una mostra clara que l'estat assumeix en base a uns criteris summament discriminatoris i racials la "justícia" a les mans i assassina a qui consideri necessari, passant així per sobre de les lleis, del degut procés i les estructures judicials pertinents.

La presa de guàrdies nacionals en Apuri per denunciar condicions precàries en el seu lloc de treball o el de bombers a Mèrida per comparar a Maduro amb un ruc [8] evidencien la fustigació contra agrupacions o individus que contrariïn la narrativa oficial amb denúncies contundents o fins i tot l'ús de l'humor. Malgrat el controversial del cas, per tractar-se d'un individu clarament involucrat en assumptes il·legals i criminals, la cremació sense cap d'autorització de José Antonio Pujol, àlies "El Picure", [9] demostra que aquestes instàncies estatals estan disposades a violentar creences espirituals o religioses per ocultar informació o fins aplicar el denominat "ajust de comptes".

Fins i tot resulta pertinent recordar l'assassinat de Aldrin Torres, militant del PSUV i ex-diputat del Consell Legislatiu de l'estat Bolívar que venia denunciant sistemàticament situacions irregulars en el Callao, Tumeremo i altres zones mineres, com una mostra d'un assassinat polític que pretenen diluir com un simple crim de l'hampa; això últim amb la plena intenció d'ometre la relació directa o indirecta que hi ha entre el denominat "Pranato Miner" i organismes formals (subjectes o instàncies de la FANB i / o governamentals). Els exemples sobren per seguir desvetllant el caràcter autoritari del govern.

Davant la mort d'Albán, exigim una investigació transparent i autònoma, amb participació dels familiars de la víctima i d'institucions independents, els resultats han de ser exposats públicament a la ciutadania. En cas contrari la veritat seguirà oculta i seguirem sent víctimes de les campanyes mediàtiques de desinformació i manipulació.

Finalment, volem expressar la nostra indignació davant el que ha passat. Comprenem i compartim el dolor dels familiars de Albán i la commoció que encara travessem grans sectors de la societat veneçolana. Entenent i sent part d'aquest sentiment aclarim que molt a pesar de les profundes diferències polític-ideològiques que tenim i seguirem tenint amb l'organització Primer Justícia, reconeixem i respectem en tot moment els drets constitucionals de cadascun dels seus membres, fins i tot dels seus dirigents. El mateix s'aplica per a tots els dirigents de l'actual govern, responsable de la catàstrofe humanitària i ambiental que està patint el país. Fem una crida al poble veneçolà a continuar la denúncia d'aquestes i altres atrocitats i a organitzar-nos de manera autònoma per resistir els embats de l'ajust i l'autoritarisme perpetrat per l'Executiu Nacional.

Per més dolorosa i indignant que sigui la situació nostra resposta davant el terrorisme d'Estat no pot ser aïllada, reaccionària, ni avantguardista. Aquest tipus de respostes antidemocràtiques i discursos reaccionaris van afectar negativament les mobilitzacions del 2017, que en quatre mesos van ser derrotades. Cal veure la història del nostre país veí, Colòmbia, en el qual va ocórrer un genocidi polític contra l'oposició organitzada a la Unió Patriòtica en el qual van assassinar a milers de líders. L'Estat Colombià va acabar reconeixent la seva vinculació en aquest crim diverses dècades després. [10]

Una població submergida en l'odi, el ressentiment i la polarització política és l'escenari al qual aposten els règims totalitaris i anti-democràtics i sectors ultra-conservadors com el candidat presidencial al Brasil, Jair Bolsonaro, que sense cap mena de vergonya va afirmar que "l'error de la dictadura va ser torturar i no matar". Es fomenta una política de guerra que és funcional al poder i als negocis mafiosos, i al mateix temps apliquen mesures d'ajust anti-popular i anti-obrer, com una altra expressió del Terrorisme d'Estat, les grans conseqüències les patim principalment els treballadors, amb salaris de fam i un marc general de retrocessos que apunta defenestrar drets aconseguits en anys de lluites laborals.

així, ha passat a Colòmbia durant dècades i així podria passar aquí. No permetem que es consolidi definitivament aquesta política a Veneçuela. Donem un tomb a les formes de resistir i apostem a la tasca titànica d'unió del poble veneçolà per la dignitat, en defensa dels drets humans i per la construcció d'un nou projecte nacional en què hi hagi la plena llibertat a dir el que es pensa, el respecte a les a les posicions polítiques i a les creences el marc d'un estat laic, i en el qual predomini la democràcia i el protagonisme popular davant de qualsevol sector que pretengui imposar la seva visió única del món.

reproduït de Anticapitalistes en Xarxa

referències
[1] Twitter del compte oficial @NestorReverol. https://twitter.com/NestorReverol/status/1049386165416148994
[2] "Fiscal Saab informa que el regidor de Primer Justícia Fernando Albán" es va suïcidar "". Per APORREA.ORG - AGÈNCIES. 8 d'octubre de 2018. https://www.aporrea.org/ddhh/n332603.html
[3] Twitter del compte oficial @NestorReverol. https://twitter.com/NestorReverol/status/1049386288581931008
[4] Això segons l'advocat de Fernando Albán, Joel García. https://www.aporrea.org/ddhh/n332603.html
[5] Twitter del compte oficial @ julio_ven12, com a exemple de les matrius d'opinió per xarxes. https://twitter.com/julio_ven12/status/1049673715410178048
[6] Fem referència al llibre de la periodista Canadenca, naomi Klein. "La doctrina del xoc. L'auge del capitalisme del desastre " (2007).
[7] Entre algunes de les múltiples denúncies sobre ciutadans ajusticiats aquest 2018 tenim casos com el de: Steve Cole Ramírez (22 anys, Els flors de Catia - Caracas), Gregory Yegues (22 anys, Ciutat Tiuna - Caracas), Wilker Mejías (17 anys, Els eucaliptus - Estat Carabobo). Els mateixos es poden verificar en els següents enllaços:
http://www.el-nacional.com/noticias/sucesos/senalan-cicpc-por-muerte-hombre_250514