Manca una nova direcció política

L'independentisme dividit perdre la majoria parlamentària. El poble lluita per la República. Les diferències es van certificar en l'última sessió parlamentària que havia de votar la política general. JxCat i ERC s'havien posat d'acord en permetre el vot delegat de Carles Puigdemont, Jordi Turull, Jordi Sánchez y Josep Rull (JxCat).

Els lletrats van considerar il·legal aquesta fórmula i van recomanar adoptar la ja aprovada pel ple mitjançant la qual Oriol Junqueras i Raül Romeva (ERC) designaron a Sergi Sabrià, com a substitut a la Cambra. finalment, la Taula va revocar el pacte inicial amb els vots d'ERC i PSC i l'independentisme va perdre la majoria pròpia.

Com a conseqüència del nou escenari, no es van aprovar propostes per l'autodeterminació ni per la reprovació al conseller d'Interior Miquel Buch, per les càrregues dels Mossos d'Esquadra a les últimes manifestacions.
En una primera instància el ple va rebutjar la reprovació al Rei pel seu discurs del 3 d'octubre de l'any passat davant del Referèndum de l'1-O. Després va ser aprovada una proposta condemnatòria i demanant dissoldre la monarquia, però en aquest cas presentada per CatComúPodem, en la qual s'havia eliminat la menció a la independència. Els escons d'aquest agrupament adquireixen una nova rellevància.

Això ha provocat una violenta reacció política de Pedro Sánchez en defensa de la monarquia, ja que va prometre "Mesures legals" contra el Parlament i actuar "En defensa de la legalitat, la Constitució i les institucions de l'Estat ".

Com a conseqüència del nou escenari, no es van aprovar propostes per l'autodeterminació ni per la reprovació al conseller d'Interior Miquel Buch, per les càrregues dels Mossos d'Esquadra a les últimes manifestacions.

La sessió ha generat debats sobre el rumb dels dirigents. El primer és preguntar-A qui cal responsabilitzar pel que passa a Catalunya? El dit només pot assenyalar en una direcció: el règim del '78. El 21-D M.Rajoy i el 155 van ser derrotats quan els partits independentistes van quedar en condicions d'investir Carles Puigdemont com a President. Però això no va succeir per les arbitrarietats "legals" de Llarena.

la "Democràcia exemplar" va batre un rècord: en menys d'un any es va carregar dos mandats de les urnes: 1-O i 21-D. aquesta realitat, sumada a l'existència de diputats que estan presos o exiliats, falsament acusats per "Rebel·lió violenta", provoca una situació d'anormalitat en les institucions catalanes, que el president Pedro Sánchez s'encarrega de mantenir.

dit això, no es poden justificar totes les decisions polítiques sota el paraigua de l'atac del règim, que sens dubte va a continuar. Cal preguntar llavors Quin rol compleixen els dirigents dels partits majoritaris al Govern i al Parlament? Des del nostre punt de vista, estan dilapidant la confiança i el mandat popular.

ERC, JxCat-PDeCAT van ser empesos cap a la declaració de la República Catalana pel poble mobilitzat. Després van tancar l'autodeterminació als llimbs de la suspensió sense termini. I encara que van tornar a ser recolzats massivament i col·locats en situació de governar units, no ho van fer.

Això no durarà per sempre, per això és necessari definir sense ambigüitats entre autonomisme o República, submissió o desobediència. És urgent el reagrupament ampli de forces conseqüents,

En el discurs reafirmen l'objectiu de la República, en els fets, la dilaten, la esquiven i apunten a l'autonomisme. ERC sotmet el seu accionar als dictàmens del règim i a especulacions electorals, defensant un consens utòpic amb els representants de l'Estat espanyol, sota la forma de diàleg per a un referèndum pactat, amb mediació internacional.

El destino del President Quim Torra (JxCat) també està en debat, per no fer efectiva la República, per la repressió dels Mossos en les manifestacions i pel nou escenari legislatiu. Ja hi va haver reclams de CDRs que van demanar la seva dimissió i de la ANC que va fixar un termini abans de retirar el seu suport.

I què fan sota? Del procés Constituent no hi ha rastres, de l'apel·lació al suport internacional de la classe treballadora i els pobles? tampoc. Com s'estaria preparant el naixement de la nova República? Amb la mediació del Papa, Trump i altres líders mundials de l'opressió, com va demanar Torrá, segur que no. És un fet que no preparen a la població ni política ni organitzativament per a nous xocs amb els opressors.

Així i tot, el poble català manté viu el seu reclam. Amb la Diada de més d'un milió de persones l'11-S convocada per l'ANC, amb els actes reivindicatius del 30-S, amb els 200 mil mobilitzats l'1-O amb un paper protagonista dels CDR, amb l'enfrontament a les accions feixistes i amb la indestructible voluntat per la llibertat dels presos polítics i exiliats.

Això no durarà per sempre, per això és necessari definir sense ambigüitats entre autonomisme o República, submissió o desobediència. És urgent el reagrupament ampli de forces conseqüents, amb la base dels partits que rebutgen el rumb dels seus dirigents, amb els CDR, amb els col·lectius feministes, socials i culturals.

La CUP té el programa que es requereix per donar el punt de partida d'un anomenat d'aquest tipus. Està per davant una tasca col·lectiva de primer ordre, apartar els dirigents que traeixin i emprendre la construcció d'una nova direcció política.