Centreamèrica: La caravana migrant desafia les amenaces de Trump

dissabte 13 d'octubre es va iniciar en San Pedro Sula a Hondures la segona caravana migrant. Al voltant de 7.000 hondurenys, entre altres nacionalitats, ja han ingressat a Mèxic i marxen cap a la frontera amb els EUA. El discurs xenòfob de Trump, qui enviament 5.200 militars a la frontera i va amenaçar de retirar el dret a la nacionalitat als fills d'immigrants nascuts en sòl ianqui, no els deté.

Quan escric aquestes línies dos trams de la caravana estan transitant per Mèxic. Segons ens informa La Jornada del 31/10/2018, la primera tanda amb uns 6 mil integrants va arribar a Juchitán a Oaxaca i una altra columna amb 2 mil hondurenys, guatemalencs i salvadorencs va fer el mateix a Tapachula a 25 km de la frontera, sent aquest últim contingent el més colpejat per la repressió. A més altres 500 salvadorencs es concentren a la frontera amb el país asteca.

La caravana que fuig del "fam i la mort" és un de tants títols que se li han posat a aquesta, la caravana migrant més nombrosa de la història recent. A aquesta acció desesperada de milers d'hondurenys i d'altres habitants de la regió per salvar la vida. I no importen els milers de quilòmetres que han de transitar a peu, la fam, les inclemències del temps, la repressió, les amenaces d'impedir-passar als EUA, perquè milers, entre ells moltes mares amb els seus fills nois, hagin decidit emprendre aquesta travessia.

Les raons són senzilles i contundents. Només cal repassar algun dels testimonis que es repeteixen i repeteixen com si el llibret hagués estat acordat. A la manca de treball, la misèria, la impossibilitat absoluta de sortir de la pobresa extrema (1), a la terrible corrupció i arbitrarietat d'un règim polític que amb el suport ianqui va imposar a un president que va perdre les eleccions, se suma l'acció de la violenta de les màfies organitzades, de les maras (2). El que els va fer sortir per salvar les seves vides. Com si fos una guerra. Una cosa que ens recorda als refugiats sirians, de Mig Orient o africans.

Però és en el nostre continent americà. Un altre desastre humanitari. Que l'dirigir-se al gegant del Nord acapara l'atenció del món i opaca per moments l'altre desastre migratori de les nostres contrades, l'emigració veneçolana. O d'una altra menor, però igualment recent, com és la dels 30.000 refugiats nicaragüencs emigrats a Costa Rica fugint de les bales i repressió d'Ortega.

Una migració que despulla les condicions de misèria, lliurament i explotació en el triangle nord (Hondures, Salvador i Guatemala) d'un "pati del darrere" a punt d'esclatar, o que ja està esclatant si entenem aquest fenomen espontani com una altra manifestació d'un poble centreamericà que ja no suporta viure com fins ara.

La columna migrant ha superat fins ara els intents repressius. El més important potser, el tancament del pont que creua el riu Suchiate que separa Guatemala de Mèxic i l'intent de fre de les forces de seguretat enviades per Peña Nieto per comanda de Trump. El fenomen és tan massiu que ni les amenaces del president ianqui de retirar l'ajuda als governs dels països de la regió dels que surten i pels quals passen els migrants, o la quotidiana col·laboració del govern del PRI amb els ianquis, han pogut frenar la caravana.

Els recursos bolcats per repatriar els que no van suportar l'esforç, les promeses de residència temporal, treball i assistència de l'actual govern mexicà, en un altre intent per detenir-los, no han pogut trencar la decisió de milers de seguir fins EUA, a una destinació en què ser ciutadans i treballadors de quarta, és tenir un futur davant de les terribles condicions de vida que suporten en els seus llocs d'origen.

La solidaritat dels treballadors i pobles pobres, que creuen en el seu camí, els sosté, els ajuda amb l'elemental per seguir. Una solidaritat que té molt de solidaritat de classe, d'aquesta generositat que tenen justament els que menys tenen.

El rumb de la mobilització sota la forma de caravanes migrant tensa, quilòmetre a quilòmetre recorregut, la corda cap a un enfrontament violent. És que més enllà de la utilització electoral que Trump ha decidit donar-li al fet -ja que segons el New York Times li serveix per desenvolupar el seu discurs xenòfob i tractar de millorar així la seva performance en les pròximes eleccions- prometent mesures que són inconstitucionals com treure el dret a la nacionalitat als fills de migrants il·legals nascuts en territori nord-americà, la caravana ha de ser detinguda.

No fer-ho significarà que noves i majors caravanes que ja s'estan preparant en els països de la regió prenguin el seu camí. I és que la caravana massiva és el recurs que han trobat els migrants per superar una travessia plena de perills, de vexacions, repressió i en molts casos de mort.

Un periple penós de indefensos petits grups, que començaven intentant passar els controls policials al sud de Mèxic i que es trobaven traves insuportables de la mà de traficants de persones i diferents bandits. Un infern en què els coyotes aconsellen a les dones que viatgin proveïdes de preservatius, per evitar que una molt probable violació acabi en assassinat si es resisteixen. La massivitat és llavors el mètode que l'experiència va dictar com el més segur i el que va animar milers a tan dur viatge.

El paper dels governs

Les pressions de Trump de tallar l'ajuda financera, entre elles l'atorgada pel Pla Aliança Per la Prosperitat d'Amèrica Central, van donar resultat. Jimy Morales de Guatemala va manar la Policia Nacional per dissuadir els migrants. Juan Orlando Hernández d'Hondures va militaritzar la frontera i el va fer fora, d'acord amb els funcionaris ianquis, la culpa al partit del deposat expresident Zelaya. El president del Salvador va denunciar el pas de migrants hondurenys pel seu territori.

Feia Mèxic Trump va assenyalar: "Mèxic ha de frenar aquesta escomesa i si és incapaç de fer-ho, jo trucaré als militars dels Estats Units i tancaré la nostra frontera meridional ". Una inequívoca senyal perquè Peña Nieto llancés els seus equips anti motins i gasos lacrimògens sobre els migrants. El que va tenir després el corresponent agraïment del mandatari ianqui: "Gràcies, Mèxic, esperem treballar amb vostès!".

El govern mexicà tradicionalment combinava la manca de protecció als migrants que travessaven el seu territori, en el qual eren víctimes de les bandes delictives, amb l'existència de cordons de seguretat que controlaven el flux migratori en els estats del sud, a Chiapas i Oaxaca fonamentalment.
Cap d'aquestes mesures van aconseguir aturar la caravana, entre altres coses perquè van ser preses a destemps, davant d'una immigració que va sorprendre per com va créixer en poc temps en grandària i dimensió.

Trump i la xenofòbia

La crisi que travessen els règims polítics enfonsa les tradicionals variants de "centre" generant efectes de polarització. Així els discursos xenòfobs com el Trump o el de Bolsonaro impacten en sectors de la població desesperats per les penúries que porta la greu crisi econòmica, i que pretenen trobar en ells una sortida possible, a falta de clares alternatives d'esquerra anti capitalista.

Aquest discurs és utilitzat per subjugar encara més a la mà d'obra barata que fa els pitjors treballs als EUA. Hi ha estats com el d'Arizona on els indocumentats tenen el rang de delinqüents, el que fa que la seva explotació sigui encara més dura per les patronals que els fan servir de milers.
Aquesta persecució i discriminació no és nova. Obama va expulsar 3 milions d'immigrants il·legals durant els seus dos mandats. Trump no ha fet sinó aprofundir aquesta empremta, utilitzant-la a més com a discurs de campanya contra els que suposadament "els treuen la feina als nord-americans" o contaminen les seves vides amb les seves "delinqüents". Encara fereixen els ulls les imatges dels nens separats dels seus pares i tancats en veritables gàbies.

Una política que és complementada per deportacions d'immigrants que viuen ja fa molts anys als EUA i que són bruscament separats de les seves famílies per ser remesos als seus països d'origen. La xifra de deportacions ve pujant any a any. per exemple, cap a Hondures van ser deportats 32.000 persones a tot el 2017 i només en el primer semestre de 2018 la xifra es va enfilar a 36.500.

El govern mexicà ha estat un complement d'aquesta política ja que ha deportat a desenes de milers de centreamericans als seus països en els últims anys. Ara enfront del pas de la caravana diferents mitjans de comunicació han intentat manipular els pitjors prejudicis xenòfobs d'un sector de la població mexicana.

La recrudescència de la xenofòbia i el racisme, només s'explica per la terrible decadència, per la crisi sistèmica del capitalisme en la seva fase imperialista. La crisi econòmica global del 2008 portar com una de les seves conseqüències una brutal ofensiva contra tots els treballadors i pobles del món. Els corrents xenòfobes utilitzen els prejudicis de les classes mitjanes acomodades i d'amplis sectors marginals, intentant descarregar en altres treballadors i pobles oprimits la culpa dels mals creats pel gran capital i les classes que l'integren, darrere d'un discurs pseudo nacionalista populista.

per això, la baralla per les més elementals llibertats democràtiques i contra el racisme, entre ells pel dret dels immigrants i les minories, es col·loca com una tasca fonamental dels pobles en la seva lluita contra l'explotació imperialista. El racisme encara que pot començar com una manifestació contra els pobles pobres s'estén ràpidament a tots els que no comparteixen el model imperialista, com ha passat recentment amb la massacre a la sinagoga de Pittsburgh, en la qual la població local es va mobilitzar en repudi a la visita de Trump.

On apareix amb força, com ara al Brasil, és imprescindible la més àmplia unitat d'acció per combatre-ho i detenir abans que es consolidi i per això les tasques democràtiques revaloritzen la seva importància en aquest període que ens toca viure.
Les allaus migratòries reflecteixen l'enfonsament de sectors sencers del planeta sota la sobre explotació imperialista, les crisis i guerres que aquesta genera. Segons l'ONU la quantitat de migrants en el món va avançar des dels 173 milions de principis de segle a 244 milions al 2015, sense considerar 40 milions de desplaçats a l'interior dels seus propis països.

Per això la migració com a fenomen plantejat per les crisis humanitàries no pot ser resolta, en última instància, sense un canvi radical del model econòmic social. Un canvi per un sistema anti capitalista, socialista.
Donar suport a la caravana exigint que es respecti el seu dret a la migració
El dret a migrar buscant un millor horitzó quan la vida dels individus o de les famílies està en perill és un dret humà democràtic dels més elementals.

La burgesia imperialista, responsable fonamental al costat dels seus governs titelles locals de l'empobriment i la degradació de les societats dels països explotats per ella, té el cinisme d'alçar-se en protectora dels seus treballadors "connacionals" i intentar enfrontar-los als treballadors i pobles migrants, que no suporten les condicions de vida que aquesta mateixa burgesia imperial a creat en els seus països nadius.

Més que mai llavors hem de defensar el dret de la caravana de poder arribar al seu destí. Cal exigir-li al govern actual de Peña Nieto i al pròxim a assumir l'1 de desembre del president electe López Obrador, que no posin cap trava repressiva per al lliure trànsit de la caravana, i que la assisteixin amb aliments, assistència mèdica, refugis temporals i transport, perquè puguin arribar al seu destí immediat a la frontera amb els EUA.

En aquest sentit és fonamental continuar i millorar la campanya de solidaritat que diferents organitzacions del poble mexicà ja estan realitzant amb la caravana, com el cas d'algunes organitzacions civils com "Les llevadores de Veracruz" i de les diferents accions realitzades en els mitjans universitaris de la Ciutat de Mèxic com l'apilament de motxilles migrants amb roba i aliments.

El mateix s'ha de fer contra el "mur de Trump". Més que mai la mobilització de les organitzacions de treballadors, humanitàries, democràtiques, progressistes i d'esquerra, ha d'envoltar als migrants i la seva caravana de la major solidaritat, enfrontant les mesures del xenòfob i racista que dirigeix ​​la major potència del món, exigint que retiri als militars i l'aparell repressiu i deixi ingressar a territori nord-americà a milers de demandants del dret d'asil.

Gustavo Giménez

Es calcula que el 60% està per sota de la línia de pobresa.
Aquesta és la regió amb més alt índex de criminalitat del planeta. San Pedro Sula és una de les ciutats amb més alt índex d'assassinats del món: 51,18 assassinats cada 100.000 habitants.

reproduït de Anticapitalistes en Xarxa

novembre 1, 2018