Declaració de suport al moviment estudiantil a Colòmbia

El moviment estudiantil colombiana, és un exemple de lluita i rebel·lia per els i joves d'Amèrica Llatina i el món. Se cuestionan, enmig de la crisi capitalista, la garantía del derecho a la educación. Es un movimiento que ha puesto contra la pared al régimen reaccionario del derechista de Ivan Duque, el qual va ser impulsat per l'expresident Álvaro Uribe Vélez sota un programa masclista, misogin, guerrerista i neoliberal. No obstant això a aquesta ultradreta li ha quedat difícil governar, perquè no hi havia passat un mes des de la possessió de Duc com a president quan ja tenia milers d'estudiants copant els carrers en contra de la seva política de mercantilització de l'educació.

Aquesta situació ens mostra que la dreta té molts problemes per governar un país on són els i joves els que s'estan qüestionant en quin tipus de societat volen viure, perquè si bé, estan lluitant per major finançament per a l'educació pública, també han aconseguit la simpatia d'altres sectors de la societat, com els i docents, campesinxs, indígenes i treballadors gràcies al debat que obre aquesta lluita en un context on només el 3% dels i les joves es graduen de l'educació superior. Estem segurxs que aquesta lluita va ser la porta que es va obrir cap a altres debats cada vegada més profunds que posen en qüestió al mateix sistema capitalista i la intervenció de l'imperialisme en aquest país, doncs mentre les classes dominants han congelat el finançament de l'educació pública per més de 20 anys, al mateix temps han invertit en l'enfortiment de les forces repressives de l'estat que augmenta el conflicte armat a les zones rurals, en el pagament d'un deute extern que només justifica l'ajust cap a lxs treballadors per mitjà de la reforma tributària, en la privatització de tots els drets essencials i en una política extractivista miner- energètica que només porta a la destrucció de l'ambient.

D'altra banda la gran onada feminista arribo al moviment estudiantil per quedar, doncs el pis de consciència que han guanyat les dones i les dissidències sexuals en el món, s'han posat a discutir als i les estudiants Colombianxs sobre la necessitat de construir eines de lluita contra el patriarcat fora i dins del moviment, doncs entenen que aquesta lluita és fonamental per avançar en la conquesta de drets, però principalment en transformació total de la societat.

Ja van més de 60 dies d'atur nacional, la qual cosa demostra la vitalitat i resistència d'aquest moviment, per això ha de continuar, doncs la història ens ha demostrat que l'escenari de mobilització és l'únic en el món d'avui, que pot garantir canvis en la realitat dels i les oprimides. Amb relació a això, saludem el procés de resistència actual dels i les estudiants de filosofia de la Universitat d'Antioquia ja que han donat salts en aquest procés resisteix i manté viva la mobilització. A més, denunciem que la voluntat política del govern nacional per afrontar la problemàtica exposada per l'estudiantat i professorat colombià, es veu expressada en els forts escenaris de repressió que en l'última gran mobilització estudiantil del 13 de desembre cobrament l'ull del company Esteve Mosquera qui va ser atacat per les armes letals de la força pública, i les múltiples detencions arbitràries que demostren la incapacitat de l'Estat neoliberal per solucionar els problemes estructurals i van a la repressió sistemàtica. Per tot això, exigim el desmantellament de l'Esquadró Mòbil Antiavalots (ESMAD) de la policia nacional.

És per això que creiem que avui més que mai es donen les condicions per construir una eina revolucionària - socialista que li permeti al jovent donar salts sota un programa anticapitalista, antiimperialista, internacionalista i feminista, que ensulsiada els cèrcols de les direccions reformistes i impulsi al moviment cap a horitzons de transformació radical de la societat. Des Anticapitalistes en Xarxa, no només enviem una salutació de suport, sinó tota la solidaritat perquè des de l'internacionalisme aquest procés continuï cap a conquestes cada vegada més superadores i revolucionàries.

reproduït de Anticapitalistes en Xarxa

19.12.2018