El programa de Juntes, feminista anticapitalista

El feminisme anticapitalista té una rica història, amb bases teòriques, programàtiques i polítiques que prenem com a pròpies. Reafirmem que el nostre programa general és el programa de transició per a la classe treballadora i el poble. A l'una el moviment de dones planteja reivindicacions específiques. La quarta edició Feminista Mundial recupera vells reclams i incorpora nous, dimensió, emfatitza i sintetitza propostes a la calor de la mobilització. Nosaltres hem de debatre i elaborar col·lectivament per enriquir el nostre programa a la calor de l'experiència de les dones en els diferents sectors socials, aprofitant que Juntes i a l'Esquerra és l'agrupació de gènere de SOL – Estat espanyol i que som part de Anticapitalistes en Xarxa, un corrent internacional que intervé a nivell mundial assimilant matisos i experiències diverses, com #EleNao al Brasil, la Campanya pel Avortament legal a Argentina i Llatinoamèrica o "Bec Vermell" a Nicaragua.

Aixequem ben enlaire les banderes del feminisme anticapitalista que enarboren milions de dones al món i prenem la posta de les nostres companyes socialistes que van donar la seva vida en lluita contra l'opressió i l'explotació, com Yolanda González, assassinada per un grup feixista i les companyes detingudes desaparegudes del PST d'Argentina, només per esmentar alguns exemples.

els dades estadístiques que es refereixen a la dona europea són alarmants. Cura de niñxs: ho fa el 92% de les dones en comparació amb el 68% dels homes. tasques domèstiques, 79% de les dones 34% dels homes. llocs directius: només un 33% ocuparà alt càrrec. en política: 35% al Parlament Europeu, i només 10 dels 58 caps d'Estat o de govern. guanys: les dones guanyen al voltant del 16,3 % menys en comparar els salaris, arribant a un 23% menys en els llocs de supervisió. Anticoncepció i planificació familiar: continua havent dificultats per accedir als mètodes anticonceptius, 9% de les dones experimenten necessitats no cobertes.

Amb les seves particularitats i desigualtats de país a país, en el món sencer les dones ens revelem contra les injustícies i sortim a exigir els nostres drets. I en aquest sistema capitalista i patriarcal global, no difereixen molt.

Davant cada fet protagonitzat pels col·lectius de dones en algun lloc del món, es retroalimenta als moviments que es despleguen en altres, de vegades molt llunyans. Les xarxes socials contribueixen a la difusió, la influència mútua i la reproducció de les iniciatives. Nosaltres estem convençudes que aquesta nova onada feminista té les seves particularitats locals, però a la calor de les lluites es nodreix, creix i madura en una interacció que és alhora internacional i internacionalista.

Aportem la nostra opinió als debats en curs, plantejant una sèrie de tasques transicionals a l'Estat espanyol que van des de les reivindicacions mínimes plantejades en les lluites fins a les que condueixen a l'alliberament definitiu de la dona, al costat de la classe treballadora, derrotant al capitalisme masclista i patriarcal i construint un món Socialista.

En aquest sentit, plantegem aquí només un seguit de punts que considerem centrals, com a incentiu a la construcció del programa que resultarà de l'elaboració col·lectiva i la intervenció en els processos de lluita.

1-Pas a la dona treballadora

Les dones som la majoria en els treballs de menor salari mitjà, com el treball domèstic remunerat, educació i salut, que són vistos socialment com una extensió de les tasques de cura. També som la majoria dels caps de les llars en indigència, el que confirma la feminització de la pobresa.

El paper complert en la vaga en fàbriques, col·legis, oficines, mitjans de transport, televisió, etcètera, les lluites de les Kelly, de les empleades domèstiques i de cures, de les temporeres de la Maduixa i d'altres tantes companyes en els diferents processos de lluita social, situen a la dona treballadora en la primera línia reivindicativa. El suport a la lluita per la igualtat de drets per a la dona treballadora és el punt d'arrencada fonamental, en particular per la igualtat salarial amb els homes. També lluitem per:

• Paritat en els càrrecs directius de les empreses.
• Càstig als caps que exerceixin abús de poder per la seva autoritat en l'estructura laboral.
• Ple reconeixement, pagament i drets al treball domèstic.
• Que la representació proporcional s'expressi en la conducció dels sindicats.
• Per campanyes sindicals d'educació i informació sobre els drets de les dones.
• Que les reivindicacions específiques siguin plantejades davant de cada convocatòria d'acció.
• Protecció especial a les dones immigrants que estan en pitjors condicions per defensar-se i denunciar els abusos.
• Ampliació de les llicències per a embarassades, compartides amb els homes i intransferibles.

2-treball domèstic

Qüestionar les maneres oficials de ser dona és un exercici diari i en aquest qüestionar(nosaltres) es comencen a debatre cada vegada més les tasques que se suposen naturalitzades per a nosaltres.
Si hi ha alguna cosa en el que les dones, sobretot les dels sectors més vulnerables, ocupem gran part de la nostra vida, és en les tasques domèstiques. No ens referim al treball assalariat de les empleades domèstiques en un altre llar, sinó al que fem a casa nostra, tots els dies, durant gairebé tota la vida i en forma gratuïta. Per això defensem:

• Reconeixement i socialització del treball domèstic no remunerat i dret a jubilació.
• Protecció per atur.
• Protecció enfront de l'acomiadament.
• Prevenció de riscos laborals.
• Inspeccions de treball.
• Cobertura real de convenis col·lectius.
• Obertura de llars d'infants i pre-escolars públics, menjadors, safareigs i geriàtrics comunitaris de qualitat.
• Prou de treball precari i sense contracte indefinit.
• No a l'esmena 6777, baix el pressupost del PP
• Adherim al reclam per la ratificació del Conveni 189 l'OIT, sense desconèixer que els plans d'aquestes organitzacions internacionals són incompatibles amb els plans de l'imperialisme i els seus socis nacionals, els dos eixos rectors són aprofundir el saqueig extractivista i imposar noves reformes laborals.

3-Major pressupost per atendre la violència de gènere

La mobilització de milers de dones va aconseguir que el govern del PP destini les 200 milions d'euros previstos en el Pacte d'Estat. El pacte PSOE-PODEM portaria, finalment, la xifra a 220. però, tot i així, dit pressupost és insuficient per atendre una problemàtica que en el que va de l'any va acabar amb la vida de 50 dones. només 220 milions d'euros a l'any per a tot Espanya, per forces i cossos de seguretat, sanitat, educació, justícia, mitjans de comunicació, mecanismes de reinserció per a les dones víctimes de violència, centres de recuperació integral, és totalment insuficient i demostra el poc interès per solucionar aquesta problemàtica. Només per prendre un exemple, en els pressupostos generals de 2017 s'han aprovat 1.824 milions d'euros per a la modernització de l'Exèrcit.

• Per mecanismes democràtics de debat i decisió dels col·lectius feministes en l'elaboració del pressupost nacional destinat a gènere.
• Per mecanismes de control social sobre el pressupost.

4-Elecció de jutges i fiscals per vot directe

Per acabar amb la justícia masclista i patriarcal, que afavoreix els violents, com als membres de la Rajada i legisla contra les dones.

• Cal que els càrrecs de jutges i fiscals siguin elegits mitjançant el vot popular i integrats paritàriament per dones. A més, han de tenir mandats limitats i revocables per mal acompliment.
• Els col·lectius feministes han de ser reconeguts com a part de jurats populars davant els atacs de gènere.
• Formació amb perspectiva de gènere per magistrats, jutges i fiscals.

5-Separació de l'Església de l'Estat

Qui vulgui un capellà que l'hi pagui. A l'Estat espanyol l'Església Catòlica rep 11600 milions d'euros en subvencions per part del Govern, 650 milions d'euros en sous i assegurances socials de catequistes, 600 milions d'euros en manteniment del patrimoni històric-artístic catòlic, 4750 milions d'euros en subvencions als concertats catòlics. A més, no paga impostos pels seus milers de béns immobles.

• Per un estat laic
• Fora l'Església i l'Estat dels nostres ovaris i de les nostres llits.
• Per una educació pública, laica i científica

6-Que es reconegui l'assassinat de cada dona com el que és: femicidi

Una cosa que sembla un simple canvi lingüístic és el reconeixement polític de la violència que les dones vivim diàriament. És reconèixer l'opressió que vivim diàriament i que ens assassinen pel fet de ser dones. Tal com figura en la Declaració sobre el femicidi del Mecanisme de Seguiment Convenció Belém Do Pará (MESECVI): mort violenta per raons de gènere ja sigui que tingui lloc dins de la família, unitat domèstica o en qualsevol altra relació interpersonal, en la comunitat o per part de qualsevol persona. al 2017 es van comptabilitzar 99 femicidis i en el 2018 97.

7-Plens drets sobre el cos

El patriarcat assigna als nostres cossos el paper reproductiu de la societat capitalista. La nostra sexualitat lliure es veu restringit obert o subtilment. No deixem que ningú decideixi per nosaltres.

• Campanyes d'educació sexual, tant reproductiva com de gaudi personal.
• Avortament legal i gratuït. Suport a les dones que lluiten per l'avortament a Argentina, Andorra i altres països.
• Per l'eliminació de les traves per avortar a l'Estat espanyol. Els extensos terminis de la sanitat pública compliquen la concreció i les dones es veuen obligades a recórrer a les clíniques privades amb un cost d'entre 300 i 500 € que hauria de cobrir l'Estat si no pot garantir l'avortament en un establiment públic.
• Que cada cos gestant pugui decidir en quines condicions realitzar-se un avortament i sigui respectat.
• Rebutgem que els metges puguin ser objectors de consciència.
• Contra la discriminació a la comunitat LGBTI, plena igualtat de drets i quota laboral trans.

8-Alt a la violència masclista i patriarcal

L'explotació i l'opressió són violentes en si mateixes. Adquireixen diferents manifestacions en l'àmbit privat i en el públic. Els maltractaments, els controls sobre l'accionar individual, les limitacions en la vida social, els mecanismes psicològics preconcebuts i les agressions verbals constitueixen violència de gènere que cal combatre.

• Per l'eliminació de totes les formes de violència en tots els àmbits.

9-Prou de violència institucional

Aquesta és particularment deplorable per sorgir dels propis organismes que suposadament haurien de protegir a les dones. En els hospitals, a la policia i la justícia se sent particularment. Cal educar perquè això no succeeixi i castigar els excessos vinguin de qui vinguin.

Els ajuntaments tenen secretaries especials i es manifesten de diferents formes davant els atacs a dones. Cal que això no sigui testimonial ni una forma més de buscar rèdits electorals. Cal exigir mesures efectives, que acompanyin les mobilitzacions i posin els recursos dels organismes al servei de les companyes agredides.

• Per l'eliminació de les traves burocràtiques davant cada denúncia que una dona efectua per fets de violència de gènere.
• Prou de revictimizar a les dones. Per procediments que prioritzin a les dones i no als violents.
• No és no.

10-Davant de les màfies del sexe

Combat a les xarxes de tràfic i proxenetisme i la seva empara estatal, plans de reinserció social a les víctimes. Alternatives d'ocupació per als que volen deixar la prostitució i drets socials a les treballadores sexuals.

11-Educació amb perspectiva de gènere

L'educació també és un dret elemental que no pot ser coartat a les dones pel fet de treballar o ser mares. Ens han de atorgar les facilitats econòmiques i horàries que siguin necessàries per al desenvolupament de les nostres carreres educatives, tant des de les patronals com des de l'Estat.
L'educació és un àmbit prioritari per incorporar la perspectiva de gènere:

• Per plans d'estudi amb participació de la comunitat educativa.
• Per models d'ensenyament que incorporin la perspectiva de gènere des dels primers passos educatius, evitant l'adopció de jocs i actituds preconcebudes que preparen el terreny per a la sembra del masclisme patriarcal.
• Per una Llei d'Educació Sexual d'abast nacional amb continguts amb perspectiva de gènere, dissident, secular, científica i no binaris. Que no es invisibilitzi cap cos i cap identitat.

Cal prendre les mesures necessàries perquè les companyes estudiants puguin avançar en la seva carrera, siguin o no treballadores, sense abusos, atacs ni discriminació ni dels seus professors ni d'altres companys de cursada.

12-Càstig a l'abús infantil

L'abús infantil es produeix des de primerenca edat i és particularment repugnant quan succeeix en l'àmbit privat o en l'institucional.

• Per càstig als abusadors i violents.

13-Les persones no tenen propietari

Un altre mal que s'està fent comú és l'agressió en els festejos adolescents i començar a considerar a les persones, particularment a les dones, com a propietat dels homes. En general s'expressen durant l'educació secundària.

• Per campanyes de sensibilització que rebutgin aquestes actituds.
• Per una educació que promogui relacions afectivo-sexuals sanes i respectuoses.

14-Toquen a una, toquen a totes

En qualsevol part del món que hi hagi una lluita important, hi haurà dones en altres ciutats i continents recolzant-les. Cada lluita ens realimenta per a la propera, per això, la solidaritat internacional militant, ha de seguir sent un segell distintiu. Som una sola estiguem on estiguem. És un fet que el grau d'avanç en les reivindicacions és molt desigual a tot el món.

Hem de dedicar particular importància a Espanya a les dones immigrants i refugiades, al mateix temps que a les companyes d'altres països que encara tenen pendent aconseguir drets civils elementals o són víctima d'institucions de segles passats que les sotmeten a les pitjors vexacions, càstigs i limitacions només per ser dones.

15-Que el capitalisme i el patriarcat caiguin junts

Des Juntes i a l'Esquerra donem suport cada lluita de les nostres companyes en unitat d'acció, quan es tracta de reivindicacions comuns la lluita ha de ser conjunta, això és el que ens enforteix per obtenir els nostres reclams immediats. Benvingudes siguin totes les conquestes arrencades al patriarcat, per més parcials que siguin. Partint d'aquesta premissa fonamental, no deixarem de plantejar mesures transicionals per seguir avançant cap a l'estratègia, cap a una sortida de fons que el sistema d'explotació i opressió no ens brindarà mai. per això, ens organitzem per lluitar al costat de la classe treballadora fins que el capitalisme i el patriarcat caiguin junts.