2019: un any de grans desafiaments
Perspectives i algunes de les tasques centrals per als socialistes revolucionaris a l'Estat espanyol.
Un anunci del que ve. el 19 de desembre la FED, el Banc Central dels Estats Units, augmentar la taxa d'interès de referència de 2018 i les principals borses de valors del món van patir una important caiguda en les accions de les corporacions. L'economia capitalista va acomiadar l'any amb renovada incertesa. Les alarmes sonen, i el debat no és si hi haurà o no un altre greu crac sinó quan es produirà. Això es deu al fet que la crisi iniciada el 2008 és profundíssima, té conseqüències econòmiques, polítiques, socials, ecològiques i culturals. Es tracta d'una crisi sistèmica.
hi ha descontentament. els 10 anys de crisi van fer que els de baix siguin cada vegada més pobres i més, i els de dalt siguin cada vegada més rics i menys. El achicamiento de la coca provoca creixent frecs inter imperialistes i una brutal contradicció que accentua la polarització i empeny els treballadors i els pobles a lluites cada vegada més dures per aconseguir sobreviure. Que els poderosos prenguin nota de l' alçament de les armilles grocs a França.
La classe treballadora a escena. A l'Estat espanyol la situació segueix empitjorant. És pel que 2018 va acabar amb lluites de treballadors de la salut, educadors i estudiants a Catalunya, pensionats i altres sectors en diferents punts d'Espanya. I 2019 començar amb mobilització de la plantilla d'Alcoa d'Avilés, vaga a Cacaolat de Santa Coloma i anuncis de vaga de taxistes. És una burla que davant de tanta necessitat i pèrdua de conquestes, CCOO i UGT es plantegen convocar només 2 hores de vaga el 8 de març.
No es pot esperar més. impulsar, donar suport i coordinar les lluites, i imposar una vaga general activa preparada des dels llocs de treball, seran grans tasques dels socialistes revolucionaris per a l'any en curs. Els salaris baixos, l'atur, la precarietat laboral i la desigualtat estan tornant la vida cada vegada més difícil i no podem quedar-nos de braços creuats esperant que Pedro Sánchez compleixi la seva promesa d'anul·lar les reformes laborals, perquè parla molt i compleix poc. El PSOE no és el "mal menor" sinó part del mal major després de tants anys d'alternança bipartidista amb el PP i de servilisme a la monarquia i el règim.
Visca la vaga feminista. Per començar l'any, cal solidaritzar-se i participar de les concentracions de suport a les dones d'Andalusia, davant l'atac de Vox als seus drets. I el gran repte serà repetir i enfortir una massiva vaga feminista el 8M, amb mobilitzacions i accions contundents. La quarta onada feminista mundial ha col·locat a les dones en la primera línia de lluita internacional contra el femicidi i la violència masclista, per la igualtat salarial, per l'avortament legal, pel dret a decidir sobre el seu propi cos i la seva vida. Rebutjant la ingerència de l'Estat i l'Església, de l'opressió i l'explotació que emanen de les entranyes del patriarcat i el capitalisme. Des Anticapitalistes en Xarxa vam impulsar una campanya internacional de suport a la lluita feminista.
Per la República Catalana. Serà un any decisiu en la lluita del poble català que no ha abaixat els braços en la lluita per trencar les cadenes de l'opressió. Tot i que els dirigents dels partits majoritaris s'allunyen cada vegada més d'anar per una República efectiva i s'acosten a recuperar l'autonomia, segueixen sent milions de persones les que exigeixen el respecte al dret d'autodeterminació expressat en el Referèndum de l'1.
Llibertat als presos polítics i exiliats. I no han cessat ni un instant de reclamar la llibertat dels presos polítics i exiliats que seran jutjats per càrrecs de rebel·lió i sedició, absolutament inventats pel jutge Pablo Llarena, amb l'aval de Felip VI, PP, PSOE, Ciutadans i Vox, és a dir, dels defensors del esgotat règim del '78. Per exigir la llibertat dels presos polítics, ni tan sols cal ser independentista, és un reclam democràtic elemental que haurien d'assumir tots aquells que es consideren d'esquerra, progressistes o republicans. Els primers mesos de l'any tornaran a posar blanc sobre negre en qui és qui quan calgui defensar llibertats i derrotar les lleis mordassa.
any electoral. Andalusia, a on PP, Ciutadans i Vox segueixen discutint un acord de govern, va deixar una preocupació sobre el futur electoral. La irrupció d'una expressió d'ultradreta i el fet que puguin governar amb la dreta ha prou alerta per obstinar-se a tancar-los el pas. el 2019 serà un any d'eleccions locals i europees, fins i tot no es pot descartar un avançament de les eleccions a president. Caldrà afrontar-lo amb noves eines, sense caure en els paranys del PSOE que pretén aconseguir suport contra les variants més reaccionàries, quan en realitat els ve obrint el camí fa anys.
Que ho nou s'obri camí. Podem havia suscitat una gran expectativa de canvi des del 15M, però va ser dilapidant aquesta confiança a l'adaptar-se al règim, abandonar la mobilització, molts dels seus postulats més rebels i mantenir propostes encapsulades en els marges del capitalisme. Cal construir una nova alternativa d'esquerra, anticapitalista, que rebutgi al govern de torn i al règim del '78. Cal fer-ho amb els treballadors, els joves, les dones, amb els lluitadors per les llibertats democràtiques i l'autodeterminació dels pobles. Que davant els ajustos de la UE, l'FMI i les patronals. Que centri les seves accionar en l'organització, en les vagues i mobilitzacions de carrer. Una expressió democràtica i combativa que es posi de peu a cada racó de l'Estat espanyol. Suma't a SOL, que integra l'organització internacional Anticapitalistes en Xarxa, i donem la baralla junts.
