Declaració sobre Veneçuela Contra la ingerència imperialista i per una sortida obrera a la crisi

Des de fa poc més d'un mes, estem assistint a un intervencionisme descarat de l'imperialisme sobre Veneçuela. L'intent fracassada del 23F no serà l'última. Mentrestant se segueix aprofundit la crisi econòmica i social que pateixen i patint milions de treballadors i el poble pobre veneçolà, que viu en un país deteriorat al límit, amb un present de pobresa i decadència insuportable.

Trump aprofita la desesperació popular pel daltabaix de l'economia i l'enorme desprestigi del govern de Maduro, a qui la majoria de la població, amb raó, responsabilitza pels seus patiments, per a presentar aquesta ingerència inacceptable sobre la nació veneçolana i segueix amenaçant amb una possible intervenció militar per imposar al seu titella, el dretà Juan Guaidó, qui s'auto va triar com a president provisional.

El govern ianqui compte per a aquesta avançada amb la col·laboració activa dels governs del Grup de Lima, totalment funcionals als mandats del "amo del nord", i la complicitat de la Unió Europea i altres organismes internacionals, qui després de l'anomenat al "diàleg" juguen el paper del "policia bo" d'aquesta ofensiva intervencionista de l'imperialisme.

Aquest intent colpista suposadament es porta endavant en nom de la "democràcia", els "drets humans" i la "ajuda humanitària" per al poble. Una cosa que resulta d'un cinisme increïble en boca de Donald Trump i els funcionaris del govern més subjugador dels drets democràtics en el món, responsable de la fam de centenars de milions d'éssers humans, de guerres sagnants, de saqueig i èxodes massius. La Iván Duc, president de Colòmbia i representant d'un règim de terror responsable de milers de desaparicions i violacions als drets humans i del proto feixista Jair Bolsonaro, defensor de la pitjor dictadura de la història del Brasil, que són els encarregats d'anunciar les postures servils del Grup de Lima al costat d'altres dretans antiobrers com Maurici Macri.

Rebutgem de ple l'agressió que s'està duent a terme. Tot el cloqueig sobre la "democràcia" que l'envolta està posat al servei d'imposar un govern il·legítim que els permeti a les grans corporacions espoliar al seu capritx els enormes recursos de Veneçuela, el que portarà més penúries per als treballadors i el poble veneçolà.

El govern de Maduro

Al seu torn, és un fet que el govern de Nicolás Maduro ha perdut tot consens social. Les enormes mobilitzacions i protestes en contra seu que es desenvolupen a Veneçuela, a les quals s'han sumat nombrosos contingents provinents de les barriades populars, així ho demostren.

La seva política de sostenir-se ell i tota la burocràcia que lucra amb les prebendes derivades del control de l'estat per fer negociats, provocant un enorme desfalc a la nació, mentre governa amb capitalistes amics i segueix permetent que les corporacions estrangeres s'enriqueixin, és la responsable de la crisi humanitària que viu el germà país caribeny i de la indignació del poble veneçolà que ja no suporta la prepotència, la corrupció i les penúries a les que l'hi ve sotmetent.

El govern actual de Veneçuela no té res a veure amb l'esquerra o el socialisme. Tampoc amb el nacionalisme d'esquerra de l'època de Chavez, que cavalcant en una mobilització de masses va prendre algunes mesures progressives que van permetre millores importants en el nivell de vida del poble treballador. Maduro, darrere d'un discurs anti imperialista mentider, ha revertit aquest procés. Ni tan sols en aquests moments d'agressió imperialista i amenaça colpista, ha pres una sola mesura contra les corporacions imperialistes o la burgesia que està darrere del cop: segueix pagant deute extern i permetent la fugida de divises, mentre sotmet el poble a salaris que no arriben ni per alimentar-un sol dia. El de Maduro és un govern capitalista que fa servir mètodes repressius per contenir el descontentament popular i defensar els seus privilegis. La burocràcia al poder, amb el seu accionar, és la responsable de l'enfortiment de personatges nefastos com Guaidó, així com el PT ho ha estat del sorgiment d'Bolsonaro al Brasil i tot el fals progressisme llatinoamericà, que després de molt temps, tornin a emergir alternatives de dreta.

Maduro no pot seguir governant sis anys més. Ha perdut el suport popular i només podrà sostenir-se en base les forces armades i una repressió cada vegada més brutal, com la que ha desencadenat Daniel Ortega a Nicaragua per mantenir-se al poder contra la voluntat de les majories populars.

Tampoc pot acceptar un govern titella imposat pels Estats Units, sigui de la manera que sigui. I si ho intenten per la via d'una invasió militar o un cop recolzat en sectors de l'exèrcit, els treballadors i els pobles que diàriament patim les agressions de la bèstia imperialista i les burgesies hambreadoras, haurem de fer pinya i impulsar una mobilització internacional fins derrotar-.

Per una sortida obrera a la crisi

Enfront de tot això i davant l'enorme preocupació que milions de veneçolans han pel que pugui succeir les pròximes setmanes, creiem que avui la sortida per a Veneçuela passa per l'articulació d'una sèrie de propostes polítiques i programàtiques, independents tant dels interessos de l'imperialisme ianqui, europeu, Xinès, rus i del Vaticà, com del govern veneçolà i la burocràcia que s'ha enfilat al poder.

És el poble treballador mobilitzat de manera independent l'únic que pot donar una resposta d'acord a les necessitats de la majoria de la població. Cal impulsar i imposar un procés constituent revolucionari perquè siguin els treballadors els que discuteixin i decideixin què fer amb el petroli, la mineria, els salaris, la inflació, el deute extern, la salut i educació pública, la corrupció i tots els grans temes nacionals. I aplicar un pla econòmic d'emergència que arrenqui per deixar la pagar el deute extern, recuperar els milions enviats a comptes estrangers, recuperar el control total de la producció, distribució i comercialització petroliera sota control dels seus treballadors i sense intervenció de corporacions estrangeres, trencar tots els acords miners que saquegen el país i destrueixen la natura, atorgar amb aquests recursos un important i urgent augment salarial a tots els sectors i un control estricte del comerç exterior i de la producció interna per frenar la inflació castigant empreses que segueixin augmentant preus.

Per enfortir aquesta política, és molt important que les forces obreres classistes i l'esquerra revolucionària veneçolana, que es vénen oposant a l'intervencionisme estranger, a Guaidó i també s'enfronten diàriament al govern de Maduro i la burocràcia, costat de intel·lectuals honestos i altres lluitadors populars avancin també en comú a conformar una alternativa política anticapitalista i realment socialista per a Veneçuela. Amb l'estratègia d'acumular força social i política perquè la proposta que les i els treballadors siguin els que governin i decideixin tot, vagi guanyat cada vegada més força, simpatia i suport social. I ajudar que noves generacions se sumin com a militants a organitzar-se políticament per aquests objectius.

Fora ianquis de Veneçuela!
Ni Guaidó ni Maduro! Quina es vagin tots!
Per la mobilització independent de la classe obrera i el poble!
Que el poble treballador decideixi el seu destí!
Per un pla obrer d'emergència!
Que governin els treballadors!
Anticapitalistes en Xarxa - PST de Turquia
Ankara, 27 de febrer de 2019

reproduït de Anticapitalistes en Xarxa