Veneçuela: la 30 anys del "Caracazo" tot i sagnem per la ferida

avui 27 de febrer, es compleixen 30 anys des que el 1989 el poble veneçolà va protagonitzar una rebel·lió popular. En la actualidad atravesamos la amenaza de una intervención extranjera con EE UU a la cabeza, cavalcant la situació de precarietat en què viu una part important de la població veneçolana, causada per les mesures del govern de Nicolás Maduro i l'arraconament de les "llibertats democràtiques" per part d'aquests dos sectors reaccionaris.

L'oposició de dreta, sobretot els de l'extinta MUD, avui agrupada al voltant de la figura de Joan Guaidó del partit Voluntat Popular, pretén avançar en un "Cop d'Estat" a un govern que ja és il·legítim i que té el repudi i rebuig de la immensa majoria del poble veneçolà. (És com es diria en bon llenguatge de Caracas "És colpejar a un esguerrat". "És barallar amb un caigut". És portar la "partida robada").

En el fons, Maduro i Guaidó són part d'una estructura de poder que és funcional al Capitalisme. La disputa entre ells, està relacionada al sector imperial que privilegiaran en el lliurament dels recursos de Veneçuela, recursos que seran "venuts" a "preu de desesperació".

Mentre aquesta disputa succeeix entre ells, els treballadors són els que han portat tot el pes d'una crisi provocada per la burgesia tradicional i per la "burgesia bolivariana" que va emergir amb el maneig dels recursos del país al seu antull des del Poder. Tots dos són cares del desfalc a la nació, i en alguns casos, han estat fins socis en els temps en què "les vaques estaven grosses". 30 anys després a Veneçuela tenim a una lumpen burgesia que es va enfortir en el període Chávez-Madur de manera exponencial, alhora que els buròcrates de l'Estat es van constituir en una casta de nous burgesos. Avui els treballadors i el poble pobre pateixen el més brutal dels ajustos, el retrocés total en conquestes arrencades en anys de lluita, l'escassetat d'aliments i medicines i, sobretot, la precarització absoluta de la vida. totalitarisme, xantatge i repressió acompanyen el calvari.

Del 27F ençà

febrer del 89 va ser el moment en què es va marcar un punt d'inflexió en el que es coneix com Quarta República o el període en el qual la burgesia, fonamentalment la nord-americana, estava molt ben representada en el partit socialdemòcrata d'Acció Democràtica (AD) i del socialcristianismo COPEI cadascun amb les seves partits satèl·lits, on l'esquerra campista d'avui hauria de fer un balanç de la seva actuació durant aquest període.
per mantenir- 40 anys en el Poder, la dreta tradicional, la que avui és la cara d'una intervenció militar a Veneçuela, va vendre el país a preu de "gallina flaca". Van privatitzar les principals empreses bàsiques i de servei del país i després del famós "divendres negre" (1983) la població veneçolana es va empobrir de manera accelerada. El Caracazo va ser la resposta de les masses en contra de l'ajust capitalista imposat en aquest llavors l'FMI. Just quan queia el mur de Berlín.

Però l'altre costat del capitalisme està l'esquerra campista, la mateixa que al febrer de 1989 no va estar a l'altura de la rebel·lió popular, la mateixa esquerra campista que va donar suport al fidel representant de la burgesia, Rafael Caldera i va ajudar a que arribés al poder, la mateixa esquerra campista que en el període de Chávez es va dedicar a aplaudir com foca i a convertir-se en molts casos en els tarifats de la revolució del segle XXI o la revolució bolivariana (m'imagino llargues dissertacions sobre el cognom de la revolució). Els que es van dedicar a ser satèl·lits d'un govern nacionalista burgès. Van ser els mateixos que els van donar la benvinguda als "revolucionaris cubans", experts en confiscació de la participació i el protagonisme dels treballadors i el poble. Van ser els que li van donar la mà als falsos progressismes mentre desdibuixaven el paper de la classe obrera en centrals absurdament patronals estatals. Van ser els que els chuparon mitjanes a Lula mentre traïa als treballadors brasilers i s'abraçava amb grans empreses, en la qual Odebrech va jugar un important paper en el desfalc als fons públics de diverses nacions. Aquesta és la mateixa esquerra campista que defensa a Ortega mentre reprimeix als que se li van enfrontar a les seves mesures d'augmentar l'edat de jubilació i d'imposar les mesures de l'FMI. És la mateixa esquerra campista que no escatima esforços per donar suport al govern de Maduro. Que el seu "anti intervencionisme" li arriba només per dir que treguin les seves mans de Veneçuela a la intervenció nord-americana; però que posen les seves pròpies mans perquè la Xina, Rússia o Turquia s'apoderin dels recursos naturals, de les riqueses, de la tinença de les empreses, de la vida dels treballadors portant-los a ser mà d'obra total i absolutament precaritzada i semi esclava.

Marea com a part d'Anticapitalistes en Xarxa davant el desafiament que se'ns presenta

El Caracazo i les seves conseqüències són només una petita part del que succeeix a nivell mundial quan els treballadors ens aixequem en contra del sistema, en contra del capital. Com bé la va descriure Trotski, la tragèdia de la humanitat és la seva crisi de direcció política revolucionària mundial.

Lluitar contra el capitalisme i de les direccions burocratitzades que són igualment capitalistes, patriarcals i proimperialistes, és la tasca i el desafiament que Marea Socialista es planteja com a part d'Anticapitalistes en Xarxa.
Som part dels milions que al Món s'aixequen i lluiten. Som els armilles grogues a França, els professors als Estats Units, les dones contra el patriarcat i el masclisme, som els que a Turquia s'enfronten a un dictador com Erdogan, som els milers d'argentins que s'aixequen contra les mesures de Macri, som els que a Nicaragua s'enfronten a Ortega, som els que defensem l'autonomia catalana, som els que lluiten a Xile, qui al Brasil s'enfronten al Bolsonaro al qual el lul·lisme li va obrir tot l'espai, els que acompanyem les revolucions democràtiques en l'anomenada primavera àrab, som tots els treballadors i el poble oprimit que s'aixeca contra el sistema capitalista.

I també som dels que a Veneçuela ens oposem a l'intervencionisme militar imperialista de la mà d'una dreta proinjerencista i que enfrontem a Maduro que està al capdavant d'un govern totalitarista, capitalista i corrupte.

Zuleika Matamoros

reproduït de Anticapitalistes en Xarxa

28.2.2019