Argentina: 24M, multitudinària marxa i important acte del EMVyJ en Plaça de Maig
Es va realitzar una multitudinària mobilització al complir-se un nou aniversari del cop d'estat de 1976. Milers i milers de persones van marxar des de Plaça Congrés contra el genocidi, per veritat i justícia, contra l'ajust de Macri, l'FMI i els governadors entre altres importants consignes. També a tot el país hi va haver importants accions, les quals anirem reflectint en un proper article de balanç d'aquesta jornada.
A Buenos Aires, la columna del EMVyJ que nuclea organismes de DDHH, partits d'esquerra com el MST, PTS, correus, ÉS, PERÒ, PCR i altres organitzacions populars i socials, va tenir un gran protagonisme i va ingressar a la plaça a fer el seu propi acte amb milers i milers de companys.
Dins d'aquesta columna independent de tots els governs i partits patronals, l'MST va fer una important aportació amb diversos milers de companys organitzats a la nostra columna, amb Alejandro Bodart i Vilma Ripoll a la capçalera del EMVyJ i Cele Fierro des de la llotja representant en la la lectura de consignes al nostre partit.
La nostra aportació no només va ser en la pròpia mobilització, sinó en tots els debats previs a la marxa, on en comú amb el FIT i altres forces obreres i socialistes vam donar una batalla política per garantir tant la columna independent com el poder tenir un document final molt correcte i profund que va ser llegit en Plaça de Maig i que a continuació reproduïm.
24 de març: document de la Trobada Memòria, Veritat i Justícia llegit en Plaça de Maig
la 43 anys del cop, estem en aquesta Plaça alçant les banderes d'una generació que va donar la seva vida per conquerir una Argentina sense explotació ni opressió. Compromesos amb aquests ideals, enfront dels negacionistes d'aquesta Casa Rosada, diem: ¡30.000 companys detinguts-desapareguts, present!
Venim a repudiar l'anihilament de desenes de milers de companys i companyes. A repudiar el terrorisme d'Estat, que va començar els seus assajos abans del cop amb l'Operatiu Independència a Tucumán, la Triple A i altres bandes feixistes. A repudiar el segrest i turment de menors, els vols de la mort, la tortura a les embarassades, el robatori i apropiació de nadons. A repudiar el model que la dictadura va imposar: de lliurament, de major explotació i liquidació de conquestes obreres, de brutal endeutament extern, de violació de cada dret i cada llibertat democràtica. Denunciem l'imperialisme, als banquers i a l'oligarquia que van planificar el cop. A les empreses i dirigents sindicals traïdors que van lliurar cossos de delegats sencers, com en Ford, Mercedes Benz o el Ingenio Ledesma. A la majoria de la cúpula de l'Església que els va beneir. Al Poder Judicial que els va emparar. Als polítics que els van avalar. I als grans mitjans còmplices que els van rentar la cara a tots ells.
La dictadura va instal·lar més de 600 camps de concentració i va executar un pla sistemàtic per aniquilar a milers de dirigents i activistes obrers i populars que van adoptar diverses formes de lluita. El saldo del genocidi van ser 30.000 detinguts-desapareguts i milers de persones preses i exiliades. La dictadura va voler liquidar així el vast moviment popular que lluitava per canvis de fons. Va buscar destruir tota forma d'organització social: cossos de delegats, centres d'estudiants, organitzacions polítiques, de barri, professionals, culturals. 
Som aquí pels 30.000. Per les vides que ens van treure, les famílies que van desballestar i els somnis que ens van voler robar. Per cada militant, de cada organització. Per cada crit en l'ESMA, l'Olimp, el Vesuvi, l'Atlètic, la Perla, el Banc, els Pous de Banfield, Quilmes, Arana, en les escoletes de Famaillá, Neuquén, badia Blanca, en cada lloc maleït de detenció, tortura i extermini. Per Azucena Villaflor, Mary Ponce i Esther Balestrino, Mares de Plaça de Maig segrestades i assassinades. Per Chicha Mariani i per tots els que encara esperen. Pels intel·lectuals que no van afluixar. Per les monges franceses, els pares palotinos, monsenyor Angelelli i altres religiosos desapareguts. Per la voluntat indestructible de les i els companys que fins i tot dins dels centres clandestins van imposar la solidaritat davant del terror. Per qui en sortir de presó o captivitat van denunciar als seus botxins i van testimoniar per les seves companyes i companys. Per cada activista que es va sumar a la resistència contra la dictadura, que van iniciar les Mares en aquesta mateixa Plaça i que incloure sis aturades generals. Així va néixer aquesta memòria, que reivindiquem. I des d'aquí diem: ¡fill 30.000, va ser genocidi!
En aquests anys de lluita vam aconseguir anul·lar les lleis de Punt Final i Obediència Deguda d'Alfonsín, els indults de Menem, reobrir les causes contra els genocides i portar-los al judici i càstig. Condemnem a centenars d'ells. Milers de testimonis donen compte d'aquesta història. Construïm memòria en cada lloc de treball, d'estudi, a cada barri. des de ja, aquest enorme moviment pels drets humans, de tres generacions lluitant colze a colze, rebre cops. La desaparició de Julio López en 2006, i l'encobriment de l'Estat i el govern a la Bonaerense. Els judicis fragmentats que ens va imposar el poder judicial, negant-se a jutjar a tots els genocides pels crims contra tots els companys i companyes. I la negació de la majoria de la justícia a condemnar als repressors pel crim que van cometre: genocidi.
Però seguim aquí, sense baixar cap de les nostres banderes. Per això des la Trobada Memòria, Veritat i Justícia hem denunciat al govern dels Kirchner, que va nomenar a Berni i a Milani. Que va muntar el Projecte X d'espionatge. Que va baixar l'edat d'imputabilitat a 16 anys. Que va elevar el gallet fàcil a un cada 28 hores, inclosa la desaparició forçada seguida de mort de Luciano Arruga. Que va usar a Gendarmeria per reprimir lluites populars. I que va aprovar l'anomenada "llei antiterrorista".
Avui venim a denunciar que el govern de Macri, Canviem i la seva ministra Patricia "Bolsonaro" Bullrich és un canvi qualitatiu en l'ajust, el lliurament, la impunitat i la repressió. Nega el genocidi, alenteix els judicis i va voler premiar els genocides amb el 2 × 1, però el vam derrotar als carrers. Aquest govern impulsa el benefici de la presó domiciliària a gairebé 100 repressors, inclòs el Tigre Acosta. Va retornar privilegis a les FF.AA. i nega els seus crims. Habilita les forces de seguretat per a la repressió interior, inclosos els assassinats de Sant Jaume Maldonado i Rafael Nahuel. Construeix nous "enemics interns". Manté preses i presos polítics. Amb la seva doctrina Chocobar autoritza la policia a disparar per l'esquena, pujar el gallet fàcil a un cada 21 hores i pretén baixar encara més l'edat d'imputabilitat. Es arma amb agullons Taser i gasos tòxics. Va assassinar a Rodolfo Orellana i Marcos Soria. I reprimeix i judicialitza més durament les protestes socials. A més, l'escàndol Stornelli-Ramos Padilla va treure a llum la fosca trama entre govern, justícia, serveis secrets i ambaixades estrangeres per espiar, posar jutges més addictes i muntar operacions polítiques. Per això diem: 'Cap genocida lliure! Prou d'impunitat! Llibertat al nostre company Daniel Ruiz!, injustament pres per enfrontar la reforma jubilatoria el 18 de desembre de 2017, jornada de lluita que va marcar una veritable fita. Llibertat també a Miracle Sala, Luis D'Elía, Facundo Jones Huala i altres preses i presos polítics!
La política de Macri aprofundeix brutalment els baixos salaris i jubilacions, la flexibilització laboral, els acomiadaments i suspensions, els tarifazos de serveis públics, la retallada dels plans socials, el saqueig de les corporacions i l'endeutament extern i etern, amb la seva conseqüència de fam i misèria.
El govern anterior no va trencar amb l'FMI i va ser "pagador serial" de deute il·legítim i fraudulenta. Al seu torn, Macri va pactar una submissió total i ara tenim al Fons instal·lat a les oficines del Banc Central monitoritzant l'ajust. Per això diem: Fora l'FMI! ¡Anul·lació de l'acord! No pagament del deute extern!
Però Macri no fa tot això ell sol. Com Canviem no té majoria al Congrés, va poder aprovar el Pressupost 2019 d'ajust amb vots de sectors del PJ, el massismo i altres. I aquest ajustament l'aplica no només amb Vidal, Larreta i Cornejo, sinó amb ajuda dels governadors còmplices, que també s'ajusten i reprimeixen. Aquí està per exemple Urtubey a Salta, que reprimeix els germans originaris. Aquí està Alicia Kirchner a Santa Creu, aplicant l'ajust. Aquí està Manzur a Tucumán, que com Morales a Jujuy viola els drets humans de nenes violades i embarassades. I hi ha altres governadors, oficialistes o "opositors", que actuen igual contra el poble. Per això aquest 24 de Març diem: No al ajust i la repressió de Macri, l'FMI i els governadors còmplices!
Però la classe treballadora, les dones, joves i sectors populars estem lluny de ser derrotats. Malgrat el fre i les traïcions de la burocràcia sindical, a tot arreu es baralla contra l'ajust. Els ambientalistes resisteixen el extractivisme i la contaminació. Els pobles fumigats resisteixen els agrotòxics. Els migrants resisteixen les mesures xenòfobes. Les i els treballadors desocupats, jubilats i els pobles originaris defensen els seus drets, i els maputxes acaben d'aconseguir una fallada absolutori. Les i els treballadors de la Drassana Riu Santiago van aconseguir frenar la privatització i els acomiadaments. El mateix en Télam. I en FATE, Pilkington, Coca Cola, tech esport, comandes Ja, canal, SIAM i AGR i altres empreses resisteixen els acomiadaments i els falsos "procediments de crisi".
Seguim l'exemple de la docència autoconvocada de Salta, que amb la seva lluita va conquistar un 40% d'augment salarial! Seguim l'exemple de les dones i les dissidències, d'aquesta imparable marea verda, com ho vam veure el 8 de Març aquí ia tot el país! ¡Aquesta marea feminista, que amb les joves al capdavant inunda els carrers per exigir avortament legal, n'hi ha prou de femicidis, pressupost contra la violència de gènere, educació sexual integral, respecte al protocol de ILE, nenes no mares, no a la tracta i explotació sexual, separació d'Església i Estat, i altres drets!
Davant la crisi a Veneçuela, en la Trobada Memòria, Veritat i Justícia conviuen diferents postures sobre Madur: des de suport, fins oposició frontal al seu govern. Però totes i tots defensem el dret d'aquest poble germà a decidir el seu destí i ens uneix un mateix crit: Fora ianquis de Veneçuela i d'Amèrica Llatina! Així mateix saludem al poble del Brasil, Superant la torxa Bolsonaro. Als armilles grogues de França. A l'heroic poble kurd i els sectors turcs que resisteixen al dictador Erdogan. A la nova primavera àrab d'Algèria, Tunísia i el Sudan. A l'heroica Palestina, que una vegada més resisteix els atacs militars d'Israel.
Avui vam tornar a omplir aquesta plaça, la nostra Plaça, i marxem en tota l'Argentina i fins i tot a l'exterior. no oblidem, no perdonem, no ens vam reconciliar. fill 30.000. va ser genocidi. Prou impunitat. No a l'ajust i la repressió de Macri, l'FMI i els governadors còmplices. I perquè sempre porten llum a les nostres caps i foc als nostres cors, cridem de nou: ¡30.000 companyes i companys detinguts-desapareguts, present! Ara i sempre!
trobada Memòria, Veritat i Justícia
Buenos Aires, 24/3/19
reproduït de Anticapitalistes en Xarxa | 25.3.2019
