les 110 mesures del PSOE són paper mullat

Eleccions avançades i falses promeses dels defensors del règim del '78. La incapacitat de l'actual sistema representatiu desemboca en una gran crisi de legitimitat, desigualtat econòmica, pèrdua de drets socials i llibertats democràtiques. Davant d'això, la resposta del PSOE no té la intenció d'acabar amb el règim sinó sostenir, sense cap intenció d'acabar amb les qüestions reaccionàries centrals i donar solució als problemes de fons.

Pedro Sánchez, ha presentat les seves propostes a les presidencials amb el format 110 / ♥ "Perquè Espanya avanci" "després d'anys de paràlisi" i la consigna “Fes que passi”. Assegura que veu pulsió de canvi, apel·la al vot progressista i al vot útil per superar a la dreta. Bé podria haver titulat als seus pressupostos “Costarà la coca un pa” perquè les seves mesures implicarien un alt cost per a les grans majories de la societat.

Un nou salari mínim, reforma en les pensions, reformes laborals, i una infinitat de reformes. Sí que ho fes, suposarien un xoc en el mercat laboral, llavors cal preguntar ¿D'on sortiria el proveïment i manteniment de totes aquestes mesures progres? Les preguntes són oportunes ja que es va comprometre a dur-les a terme durant el seu mandat i no ho va fer. Com les combinaria amb la dictadura financera imposada per Brussel·les, mantenint a Espanya a la UE, fidel a l'IBEX 35? S'assemblen més a promeses de campanya electoral que a un programa d'emergència com es necessita.

…les seves mesures implicarien un alt cost per a les grans majories de la societat.

Els "experts" econòmics del PSOE tenen un historial de fracassos. al 2008 el govern de Rodríguez Zapatero, quan la crisi treia el cap, va acabar amb un dèficit del PIB del 11%. Ara, Sánchez, promet polítiques similars per continuar guanyar vots i continuar en el poder, sense donar ni un pas al costat dels mecanismes de guany capitalista per als bancs i les grans empreses, actuant en tàndem amb els usurers. El resultat que habitualment llancen les receptes de mig camí és conegut: major dèficit i deute públic. Així que això de la justícia social i la defensa del poble quedarà per a un altre moment.

A més, aquestes 110 mesures del PSOE no només es refereixen a l'àmbit laboral i econòmic, sinó també al social (sinó deixarien de ser progre). Diuen que van a impulsar polítiques migratòries, i enfortir relacions de cooperació amb països de la Mediterrània, tot això amb el màxim respecte als drets humans. Hauran canviat la idea que fa uns mesos tenien per drets humans? difícil, ja que vénen d'anteposar les polítiques antimigratorias de la UE a les vides de les persones.

Cal no oblidar que el Govern va rebutjar l'entrada del petit pesquer El nostre Déu de Loreto que es trobava a la deriva diversos dies; ni que bloqueja la sortida del Braços oberts des del port de Barcelona que rescata persones de la mar. No hi ha sorpresa, fa un any el PSOE va presentar una esmena en la qual pretenia mantenir de manera de manera provisional "Les devolucions en calent d'immigrants".

Dins d'aquestes mesures, inclou el partit socialista la substitució de la Llei Mordassa, però Per què parla de substitució i no de derogació, tenint en compte que és una llei que oprimeix a tots els sentits les llibertats democràtiques dels ciutadans? Permet que ciutadans puguin ser sancionats per parlar la llengua catalana o valenciana, o d'intentar frenar una festa que incloïa maltractament animal, pugui ser multat amb 6.000 €. Ja hi ha centenars d'encausats per suposades faltes contra l'autoritat.

…vénen d'anteposar les polítiques anti migratòries de la UE a les vides de les persones.

És important esmentar que en totes aquestes mesures de cara a l'28A, no es nomena a Catalunya en cap moment, a Pedro Sánchez, li val amb que el secretari del PSC hagi declarat la independència com il·legal. Després de tot ha avisat els catalans que poden estar tranquils perquè no es van a aplicar institucions d'autogovern a través del 155.

Sembla que el PSOE no s'adona que Catalunya no necessita declaracions d'aquest tipus, sinó una solució política, i no una solució judicial com la que s'està duent a terme amb el judici a Procés, que tot i que hi hagi presos polítics, el poble català segueix lluitant per l'autodeterminació. Però això va més enllà, perquè no es tracta d'un problema de Catalunya, sinó que el problema és competència de totes i tots els espanyols, perquè és amb la seva democràcia, amb les seves identitats i la seva sobirania.

No arriba només amb assegurar que no aplicarà novament el 155, no necessitem que ens asseguri una "modernització" de la justícia, tampoc que ens donin lliçons de feminisme quan a la primera de canvi, deixen de banda la possibilitat que una dona encapçali el CGPJ per interessos polítics. Perquè totes aquestes mesures són simples reformes, que mai van a solucionar els problemes de fons.

El PSOE no és el "mal menor" sinó part del problema del bipartidisme que comparteix amb el PP, entre tots dos enfonsen el país fa dècades.

Una Constitució no es porta a terme amb totes les reformes que s'expressen en aquest programa de mesures, ja van donar a la societat espanyola una constitució a la qual no van tenir opció, era optar a la democràcia o seguir el que s'estava vivint. Una Constitució s'ha de dur a terme a través d'una Assemblea Constituent en la qual es rearmament, un nou ordre polític i social basat en la mobilització popular, de manera realment democràtica, però no a través de reformes que són totalment funcionals i que donen resposta a una Europa dels mercats, i no a les persones, i treballadors espanyols.

El PSOE no és el "mal menor" sinó part del problema del bipartidisme que comparteix amb el PP, entre tots dos enfonsen el país fa dècades. Enfront d'ells, no cal caure en el parany de Ciutadans ni de VOX, que es presenten com un canvi, però no són més que una fotocòpia reciclada i més de dreta encara que el PP, si és que això fos possible. Les mitges tintes de Podem també generen dubtes i decepció amb la seva accionar.

Hem de ser conscients, reflexius i tenir un pensament crític de cara a les pròximes eleccions, sent totalment necessari construir una nova alternativa d'esquerra, i dur a terme un profund treball d'organització, que tingui al capdavant a diferents sectors d'organitzacions socials, culturals, treballadors, col·lectius feministes i de joves, amb l'objectiu d'acabar amb el règim monàrquic parlamentari, i construir una esquerra anticapitalista, anti patriarcal e internacionalista. Això és el que cal fer que passi.

Laura Jaén