26M: Els canvis de fons al freezer
Van guanyar els defensors del capitalisme, del règim del '78, de la UE i de la retallada a les llibertats democràtiques. En un mes hubo tres elecciones en el Estado español: el 28A presidencials i el 26M per triar autoritats municipals i diputats al Parlament Europeu. Encara amb particularitats, els resultats municipals han confirmat les tendències polítiques generals que va llançar el resultat nacional, amb vots dispersos.
Es va confirmar l'efecte guanyador del PSOE. El mapa peninsular es va tenyir de vermell, com a expressió del triomf de la socialdemocràcia, amb la qual cosa Pedro Sánchez es reafirma en la seva intenció de governar en solitari i se situa millor en el bloc imperialista de la UE que defensa.
aquesta recuperació socialista, després de molts anys de crisi i derrotes s'alimenta de diversos elements. El PSOE va duplicar el PP en vots i càrrecs, va rendir els seus fruits el fet d'haver encapçalat la moció de censura que va expulsar del govern a M.Rajoy, davant la corrupció generalitzada a les altures.
També va influenciar l'ensorrament d'Podem. Molts dels vots que la formació de Pablo Iglesias li havia arrencat el PSOE han tornat al seu lloc d'origen. Podem ha rebut els cops més durs a Madrid i Barcelona, que eren els dos bastions que presentaven com "Espais de canvi" des del govern. A la capital d'espanyola, Mas Madrid, encapçalat per l'actual alcaldessa Manuela Carmena, no va quedar en condicions d'assolir la majoria. A la Ciutat Comtal en comú Podem ser superat per ERC.
Els morats han aprofundit la seva crisi i retrocés a partir d'una clara adaptació al règim, l'abandonament de les arestes més rebels de les seves propostes i de la mobilització al carrer. La seva insistència en formar part del pròxim govern del PSOE és un altre indicatiu de la seva deriva.
El PP ha tornat a ser derrotat. Venia de perdre tres milions de vots en les presidencials, per això s'especulava amb una caiguda superior. No va succeir a causa que els populars conserven ascendent en els municipis de l'interior del país. I tenen un alleujament, estan davant la possibilitat d'encapçalar l'Ajuntament de Madrid si aconsegueixen reeditar el "trifacho" que gestiona Andalusia: PP, Ciutadans i Vox. El panorama és més o menys similar a la Comunitat de Madrid.
Els vots que perd el PP es reparteixen entre la dreta de Ciutadans i la ultradreta de Vox. La formació d'Albert Rivera segueix en ascens escurçant distàncies amb el PP, però no aconsegueix l'sorpasso. Els fachos de Vox són els que més van aprofitar el desballestament del PP passant de 22 1 530 regidors i 5 alcaldies, tot i que en pobles petitíssims. Han crescut, però no en la magnitud que alguns predeien o agitaven per polaritzar i guanyar vots.
S'han confirmat les tendències generals que van delinear les eleccions a president. S'ha recuperat el PSOE com un pilar fonamental del bipartidisme i del règim del '78. Les expressions de dreta i ultradreta preses de conjunt no aconsegueixen superar a les de centreesquerra i es reparteixen vots entre elles: el PP està en caiguda, ciutadans creix, però no supera els populars i Vox té una forta incursió. Podem segueix retrocedint i dilapidant el cabal de simpatia que venia acumulant des del 15M.
El vot català
A Catalunya el PSOE ha superat els resultats que venia obtenint. Una altra dada rellevant és que ERC va sortir triomfant de conjunt. Els liderats per Oriol Junqueras, pres polític i electe al Parlament Europeu, es van alçar amb municipis i van quedar com la força més votada a Barcelona. Ernest Maragall ha superado a la actual alcaldesa Ada Colau de En Comú Podem, amb la qual cosa Esquerra ha quedat davant la possibilitat històrica de formar govern.
Ha triomfat un partit independentista amb l'orientació dominant de tornar a l'autonomia per sobre de concretar la República efectiva i el Procés Constituent. El "diàleg" amb el poder central i el consens per a un referèndum pactat amb els opressors sobre la ruptura. JxCat ha quedat molt relegat. El único resultado que puede exhibir como positivo es la elección de Carles Puigdemont como eurodiputado. Es evidente que las preferencias del voto giraron en torno al supuesto “posibilismo”.
La CUP ha retrocedit en el marc general de les preferències moderades per sobre de les radicals. En la nostra opinió, també ha influït el fet de no haver-se presentat a les eleccions presidencials. Hi ha causes més profundes que segurament seran analitzades per la CUP. En una altra nota, expressem la nostra opinió sobre l'elecció municipal en la qual vam participar dins de la llista CUP L'Hospitalet per la Ruptura.
Després de l'elecció, s'ha obert el termini d'acords per a la conformació de governs. No és una dada anecdòtica ja que això pot llançar sorpreses, es tracta de negociacions entre partits burgesos que "Esborren amb el colze el que escriuen amb la mà" i el que fins ahir va ser competidor, avui es pot convertir en soci.
Sabent que les eleccions són un reflex distorsionat del que passa en la realitat, el fonamental és confiar en la mobilització, en les lluites dels treballadors, els pobles, les dones i els pensionats. com sigui, el primer és exigir la llibertat dels presos polítics catalans per als qui la Fiscalia demana 25 anys de presó.
Més enllà de les eleccions estan les necessitats d'ocupació, salut, educació, habitatge, els drets socials i democràtics no satisfets per a les grans majories. Anem a veure què faran el PSOE i els seus socis quan comencin les exigències populars perquè compleixin el que van prometre, cosa que haurien encapçalar les centrals sindicals.
Els canvis de figures no portaran aparellats canvis de fons. Els que van guanyar són defensors del capitalisme, del règim del 78 i del rei, carcellers dels presos polítics independentistes i enemics de l'autodeterminació catalana i de sortides democràtiques com una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana. Lamentablement, la vella política i el suposat "mal menor" es van tornar a anotar un punt.
Més que mai es reafirma la necessitat de crear una nova alternativa d'esquerra, anticapitalista i conseqüent. Per impulsar aquesta sortida seguirem construint un partit revolucionari i socialista, al qual et convidem a conèixer i ser part.
