Laia y Lluís: sentència amb sabor agredolç

La justícia no els va absoldre. La lluita va impedir que fossin presos. el 31 de juliol l'Audiència de Barcelona va donar a conèixer la sentència a la Laia Roca i Lluís Mollón, dues veïnes de L'Hospitalet per a qui la Fiscalia demanava penes de presó dos anys i sis anys respectivament. El resultat del judici va definir una condemna d'un any per a Laia i un any i sis mesos per a Lluís per "Desordres públics". Es tracta d'una sentència que ha generat un sentiment contradictori de brega i alegria al mateix temps.

El que sap greu és que s'ha tornat a castigar la participació, en aquest cas de dues veïnes que van assistir a una mobilització el 25 de març de 2018, en protesta per la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. Va ser una causa construïda en base al que van dir dos membres de la Guàrdia Urbana que, vestits de paisà, els van seguir i van identificar després de la mobilització, quan anaven prendre el Metro per tornar a casa. En el judici, les declaracions dels policies van ser confuses i contradictòries.

I, el més destacat és que no hi va haver proves que acreditessin la participació de la Laia i Lluís en fets violents, ni en el moment ni en el lloc que els atribuïen. No obstant això, no hi va haver absolució. Els van usar com "Cap de turc", inculpándolos com a Adri i Tamara, entre d'altres. La Justícia i l'aparell repressiu actuen arbitrària i parcialment, amb braç espanyol o braç català. L'accionar "exemplificador" busca causar por i aturar els reclams. Hi podrà haver penes diferents a les demandades per la Fiscalia, però difícilment absolucions.

L'accionar "exemplificador" busca causar por i aturar els reclams.

Es criminalitza la protesta social, s'ataquen drets fonamentals de manifestació i expressió política. Es penalitza la voluntat dels que volen la llibertat dels presos polítics i la República Catalana, cosa que han decidit votant democràticament l'1-O i mobilitzant-se pacíficament.

L'altra cara de la sentència és positiva: Laia i Lluís no aniran a la presó, la repressió no alterarà les seves vides ni les de la seva família durant els propers anys. És una satisfacció per diversos motius, començant per l'enteresa de la Laia i Lluís que van decidir donar la baralla en els tribunals i als carrers. A partir d'aquest fet es va formar el Grup de suport, que va ser el motor de la campanya unitària i democràtica, de mobilització i solidaritat veïnal, nacional i internacional impulsada per la LIS.

En la mesura que les veïnes de L'Hospitalet es van assabentar del que passava es van sumar al reclam de Absolució. Les mostres de suport van arribar de dirigents polítics i socials, com el de Jordi Cuixart desde prisión, d'activistes i represaliats a Catalunya. També de molts països on hi ha defensors de la causa catalana i la llibertat. des SOL, en la CUP L´Hospitalet per la Ruptura, ens sentim orgullosos d'haver aportat el nostre granet de sorra militant en aquesta lluita.

L'altra cara de la sentència és positiva: Laia i Lluís no aniran a la presó, la repressió no alterarà les seves vides ni les de la seva família durant els propers anys.

Com era d'esperar, la campanya també va tenir enemics declarats al PP, ciutadans, VOX i el PSC. No obstant això, un cop més s'ha demostrat que malgrat tot, no han aconseguit derrotar el poble català mobilitzat per la llibertat.

El dia de la lectura de la sentència es va tornar a expressar l'ambient repressiu que es viu, creat pel govern espanyol i en alguns casos, avalat per les autoritats catalanes. En sortir del TSJC molts veïns i mitjans de comunicació esperaven davant del palau per conèixer el veredicte, cosa que va passar amb total normalitat. així i, ja acabada la breu conferència de premsa al Passeig de Lluís Companys, els Mossos d´Esquadra que custodiaven el Palau, creuar el carrer per identificar una companya, arbitrària i provocadorament, sense cap motiu. Això va motivar el reclam del diputat Carles Riera (CUP) allí present i dels veïns que solidàriament, amb els seus documents d'identitat a la mà, van anar a exigir als policies que també els identifiquessin, per ser "culpables" d'expressar-se pacíficament.

Alhora, començava una altra manifestació ja que els Mossos, actuant com a policia judicial, van detenir sis persones i van portar a altres tres a declarar a una comissaria de Les Corts, sota greus càrrecs per haver participat en diferents protestes posteriors al 21D. Aquests fets han provocat repudi en accionar de la policia sota el comandament operatiu del conseller Miquel Buch i la responsabilitat política de l' Generalitat. La mobilització unitària és l'únic camí per frenar la repressió, la persecució, la injustícia i reprendre el camí de la participació massiva per la República Catalana.