Declaració de la LIS davant la revolta popular catalana
1- dilluns 14 d'octubre el Tribunal Suprem d'Espanya va donar a conèixer la sentència del Judici Farsa als dirigents del Procés, que va resultar d'entre 9 i 13 anys de presó per sedició i malversació de fons, amb inhabilitació per ocupar càrrecs públics. La condemna als dotze presos polítics va consumar el càstig als dos milions de catalans que van exercir el dret a l'autodeterminació votant en el Referèndum de l'1-O a 2017. És un error injust, venjatiu i repudiable, dictat per exemplificar el que li pot passar a qui es mobilitzin amb l'objectiu comú d'aconseguir la independència.
2- No obstant això, lluny de causar por, la sentència va aprofundir la ruptura amb Espanya, va generar més indignació i una revolta popular. Ni bé es va fer pública la decisió dels estudiants van iniciar la vaga i hi va haver concentracions en cada Ajuntament i plaça important de Catalunya. Milers de persones es van mobilitzar cap a l'Aeroport del Prat col·lapsant el seu funcionament durant hores de resistència a les càrregues policials. Dimecres van començar les "Marxes per la Llibertat", van ser enormes columnes amb banderes estelades que van sortir de les províncies caminant per les carreteres cap a Barcelona, on van confluir divendres en una jornada històrica de vaga general. Tots els dies de la setmana es van repetir les concentracions massives trucades per l'ANC - Òmnium, tsunami Democràtic, la Intersindical-CSC i els CDRs. S'ha obert un nou moment de major polarització i una dinàmica que dependrà de la lluita de classes a nivell local i internacional.
3- En els esdeveniments presents ha irromput una poderosa joventut. Està cansada de les retallades a les llibertats, de les poses feministes com formalitat electoral per quedar bé amb la societat, de la xenofòbia als immigrants. Dels ajustaments, vinguin de l'Estat espanyol o de la burgesia catalana. en definitiva, una joventut farta de les condicions que imposa el capitalisme. Són els fills i els néts dels que van enfrontar heroicament al franquisme, que mai van acceptar la transició franquista i la seva "democràcia modèlica". Vol donar volta tot i actuen en conseqüència.
4- Les i els joves s'han col·locat en la primera línia aixecant barricades per defensar-se de la repressió de la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra que fins al moment han causat: 21 detinguts, més de 600 ferits, quatre dels quals van perdre un ull per bales de goma, 1 va perdre un testicle i una altra persona es troba en greu estat. A més, la joventut està a l'avantguarda de l'enfrontament directe als grups que surten a provocar amb la bandera espanyola en una mà i la salutació nazi a l'altra.
5- N'hi ha que sostenen que els catalans són violents i els assenyalen com a terroristes. Mentides fill enfurismats. La veritat és que es defensen de la repressió, com ho van fer generacions senceres d'espanyols contra el franquisme. Violent és el règim que aporrea a manifestants amb els braços enlaire, asseguts al pis o votant. Violent és l'Estat que castiga amb la presó els que s'autodenominen i van organitzar un Referèndum democràtic i que persegueix i encausa els activistes. Violent és l'opressor, no l'oprimit que es defensa com pot. És una vergonya que hi hagi qui es diuen republicans, progressistes, democràtics, d'esquerra i no donin suport clarament els reclams del poble català, posant-objectivament del costat del Rei, seves forces repressives i els seus partits de dreta. Podem i dels Comuns volen ponderar amb els uns i els altres, en una equidistància que els col·loca més a prop dels opressors que dels oprimits.
6- El govern de Pedro Sánchez (PSOE), el PP, Ciutadans i la ultradreta de VOX no només avalen la decisió, sinó que pressionen per l'adopció de mesures d'excepció. Lluny de donar una sortida política a un problema polític pretenen continuar judicialitzant la protesta. Són els exponents d'un règim monàrquic-parlamentari, plasmat en la Constitució del 78, que està totalment esgotat, no pot brindar cap resposta progressiva a les nacionalitats de la península ibèrica, ni als treballadors, als pensionistes i les dones. Només ofereix servilisme a la Unió Europea, enemiga de l'autodeterminació, garant del salvament a empresaris i banquers i gestora de la retallada dels drets democràtics i socials.
7- El poble ha tornat a expulsar el tauler i ha col·locat els partits majoritaris catalans en la disjuntiva de posar-se a l'altura de les circumstàncies o ser desbordats. La continuïtat dels atacs del poder central col·loca blanc sobre negre que no serveixen les mitges tintes: es derrota al règim o s'aprofundeix l'opressió. Ha quedat demostrat amb la declaració simbòlica de la independència tot i la voluntat popular de fer efectiva la República amb el Procés Constituent i anar fins a les últimes conseqüències. Per això creix el descontentament amb els que des del Govern i el Parlament diuen una cosa i fan una altra: parlen de la República, però posen rumb a l'autonomia, encoratgen la desobediència, però avalen la repressió dels Mossos o justifiquen que hi hagi detinguts. Reivindiquen mesures socials, però mantenen les retallades en salut, als salaris estatals i la nefasta Llei Aragonès de privatitzacions. Cal donar-li l'esquena a les "jugades mestres" i que s'obri camí el protagonisme directe de la mobilització, de les vagues i de l'organització popular amb nous dirigents al capdavant. És al carrer on el poble es defensa: Llibertat als detinguts, Autodeterminació i Desobediència marquen el camí a seguir, enfrontat també a la burgesia catalana.
8- a Xile, Líban, Hong Kong, equador, Algèria, França, Síria, en definitiva, en tots els continents es lliuren grans batalles. Amb cada triomf popular, s'enforteix la lluita contra els explotadors i opressors, el sistema capitalista i l'imperialisme. per això, cridem a la més àmplia unitat d'acció per donar suport a la lluita del poble català i a partir de la sentència, des de la Lliga Internacional Socialista hem aprofundit la campanya de solidaritat amb accions a les ambaixades i consolats d'Espanya a diferents països. així continuarem, contra la repressió, per la llibertat dels presos polítics i exiliats, dels detinguts en les protestes, per la caiguda del règim modelat pel franquisme. Això seria un pas immensament progressiu, encara que insuficient. Els revolucionaris socialistes seguirem impulsant anar més enllà, no fomentem un canvi dels patrons espanyols pels patrons catalans, la burgesia explotadora és la mateixa, no té banderes. Ens mobilitzem per conquestes democràtiques com un pas indispensable en l'estratègia de trencar amb el bloc imperialista de la UE, d'instaurar un govern dels treballadors i el poble i una lliure Federació de Repúbliques Socialistes de la Península Ibèrica.
20 d'octubre de 2019.
