Argentina: el FIT Unitat, els resultats aconseguits i el futur de la unitat de l'esquerra
Van passar les eleccions, anem a un canvi de govern i cap al país que ve l'esquerra anticapitalista i socialista té una gran responsabilitat. Los resultados electorales fueron modestos para la izquierda y muestran dificultades objetivas de la coyuntura y también problemas políticos al interior de la izquierda que se deben corregir. Quins són? Com fem per millorar la ubicació de l'esquerra? Quins canvis calen? Quin rol pot jugar cap endavant aquesta gran unitat aconseguida? Deixem com a aportació a 5 punts, l'anàlisi i les propostes del MST.
El triomf electoral del PJ obre les portes a un nou país, que tindrà molts aspectes de continuïtat i també alguns canvis en la forma de tirar endavant un pla d'ajust i un nou acord amb l'FMI. Des de l'esquerra revolucionària creiem que les solucions profundes que necessitem milions de treballadors, el moviment feminista-dissident i la joventut no s'aconseguiran amb aquest nou govern. Ja que no hi ha manera d'aconseguir canvis estructurals i qualitatius sense trencar amb tota la bastimentada polític, econòmic i social d'aquest règim i sistema capitalista decadent. I lluny d'això, el govern de Fernández s'encamina a un intent de pacte social amb les patronals i la burocràcia sindical per contenir els reclams obrers i populars, mentre aprofundeix el model de lliurament, repressió i desastre ambiental amb Vaca Morta, la megamineria i els agronegocis, avalant alhora el frau del deute extern. Anem cap a aquest país, en un context de rebel·lions populars a diversos països que mostren com un mirall, el que ve. Argentina no serà aliena a aquests processos i convulsions socials. Les eleccions de diumenge van tenir aquest horitzó com a marc
1.Una conjuntura de polarització i vot càstig
Està molt clar que la conjuntura política que es va viure en les últimes setmanes prèvies al 27o, va concentrar amb molta força un enorme vot càstig al govern que va demostrar el cansament de milions amb el pla d'ajust de l'FMI, combinat amb una forta polarització producte de l'impuls que el govern li va imprimir a la seva campanya l'últim mes on es va jugar sencer a millorar el més possible aconseguint una remuntada. Aquestes dues qüestions, sumats a l'accionar dels grans mitjans de comunicació, portar al fet que el 90% de la població optés entre una de les dues propostes, com si les eleccions generals fossin de fet una mena de segona volta.
És evident que aquestes raons objectives van perjudicar a la resta de les quatre llistes, no és casual que totes hagin retrocedit des de les PAS a les generals en la categoria presidencial. I lògicament, des de l'esquerra no vam ser aliens a aquest retrocés i paguem també les conseqüències d'una elecció molt polaritzada. És indubtable que el context d'aquestes eleccions no va ser el més convenient per forces com la nostra que es plantegen donar volta tot, quan una majoria opta pel "vot càstig" i el mal menor, per acabar amb un present de crisi i desastre econòmic i social. La nostra elecció va estar, sobre el final, molt condicionada pel pes d'aquesta realitat.
2. Els resultats del FIT Unitat
És en aquest context dificultós que hem de saber valorar que prop de 600.000 trabajadorxs i joves ens hagin donat suport amb el seu vot a la fórmula presidencial i al voltant de 800.000 en càrrecs legislatius. Són l'expressió concreta d'una important franja que va resistir la polarització i conscientment veu en l'esquerra una veritable proposta de canvi. És una base electoral que es va reduir en relació a anys passats però que alhora cal apreciar i defensar, com un punt de suport d'importància per pensar cap endavant com superar aquests nivells de suport, arribant a noves i importants franges avui guanyades pel malmenorismo. Que la unitat de l'esquerra sigui la quarta força nacional és també una realitat de la qual partir cap a nous objectius.
Amb aquests resultats des de l'esquerra no s'aconsegueixen diputats nacionals en cap província, la qual cosa és un fet negatiu, en no poder ingressar noves banques al Congrés. Sí que es va aconseguir conquerir una banca d'legisladora a la Ciutat de Buenos Aires que es proporcionarà per rotació per totes les forces del FIT Unitat. Com saldo total d'un any de moltes eleccions, des de l'esquerra es van aconseguir dos diputats provincials a Neuquén i un regidor, dos diputats provincials a Còrdova i un regidor, una diputada de la Ciutat en CABA i anem ara a les eleccions provincials de Salta a intentar obtenir una banca provincial i regidor per la Capital, una baralla difícil però encara oberta. Sent conquestes inferiors en quantitat a l'assolit en les últimes eleccions, igualment les valorem i les posem a disposició de les lluites que vénen. En el cas del MST ressaltant que a Còrdova vam obtenir anant sols, previ a la constitució del FIT Unitat, una banca que la nostra companya Luciana Echevarría assumeix per quatre anys al desembre.
3. alguns debats
Així com no poden negar-se les importants causes objectives que van marcar aquesta elecció i el retrocés electoral de l'esquerra, també és evident que hi ha causes polítiques, d'errors d'arrossegament i actuals que no es poden minimitzar ni amagar, hi ha responsabilitats pròpies en el camp de l'esquerra i hem de debatre-les amb tota franquesa i profunditat.
Sobre aquest tema i com ja havíem plantejat públicament a l'inici de les PAS, creiem que el FIT trigar molt temps a decidir-se a ampliar la unitat de l'esquerra que era un reclam i necessitat de fa molt de temps, i vam acabar conformant el FIT-O al límit de la presentació d'aliances i després d'haver anat dividits en molts províncies els mesos previs.
No veiem aquest problema només aquest any previ a la nostra inclusió, sinó fonamentalment com una equivocada dinàmica anterior; després de les millors eleccions del FIT, quan més responsabilitat i oportunitat tenia en el seu bec de salt electoral, mai va tenir una política per anar per més unitat, per ampliar democràticament, per obrir i donar respostes a les expectatives assolides i no decebre. Es va tancar a aquesta necessitat de major unitat durant diversos anys mentre es treien resultats molt bons en províncies com Buenos Aires, Salta, Jujuy o Mendoza i no hi va haver des d'aquesta ubicació una política audaç per aglutinar àmpliament a tota l'esquerra i respondre millor a aquesta oportunitat, així es va anar perdent el millor moment.
Quan es va decidir obrir la possibilitat d'una ampliació, el FIT venia ja amb retrocés en diverses eleccions provincials d'aquest any com es va manifestar a Còrdova, Santa Fe, Mendoza i Jujuy entre altres, per la qual cosa la conformació del FIT Unitat va ser molt correcta però alhora tardana i defensiva. Tot i ampliant la unitat enguany, tant en l'armat de llistes com en la mateixa campanya es van mantenir equivocades postures hegemonistes, de poca obertura a integrar realment noves referències en llocs visibles i protagónicas, pretenent a més que tot acte hagi de passar pel sedàs dels que encapçalen i els que no una llista, un criteri equivocat i electoralista, que no contribueix en res a aprofitar en tota la seva dimensió la força real de cada organització del front.
A més hi va haver durant la campanya, en el marc d'una política en general molt correcta, errors polítics com no intervenir audaçment a la crisi política després de les PAS i tenir aquests dies decisius, des d'algunes forces de l'FIT-O, respostes més sindicalistes que polítiques. També hi va haver dèficit en com denunciar amb més força al candidat Fernández. Vam veure per moments una negativa a criticar-amb major duresa de cara al que venia, com si així es dialogués millor amb les seves bases, quan per defensar el vot de l'esquerra el millor era aclarir a fons el caràcter del futur govern. En diverses ocasions, en particular l'PTS, va triar criticar més col·lateralment a Massa i els governadors, com si amb això aconseguís. Que una part dels nostres votants hagin anat finalment a Fernández reafirma la importància d'haver estat més emfàtics en la seva denúncia.
4. El paper negatiu dels que divideixen
Paràgraf a part mereixen les forces que des de l'esquerra han treballat tot l'any per dividir en lloc de posar-se a disposició de contribuir a una gran unitat, ens referim en particular al Nou MAS de Castañeira i a Zamora. Cap a la segona etapa de la campanya també la Tendència de PO va ser adoptant una posició hostil i res constructiva. Aquestes forces més aviat han deixat veure amb notorietat el seu desig de veure mals resultats en el FIT Unitat.
El Nou MAS li va donar l'esquena al reclam d'unitat de l'esquerra i va privilegiar la seva figuració mediàtica, encara que va quedar molt lluny de poder superar les PAS. I cap a les eleccions generals va aprofundir el seu marcat sectarisme funcional als partits del règim; no va fer res en suport a les candidatures del FIT-O ia sobre, després d'haver dit en la seva campanya que l'essencial era la candidatura d'una dona, es "va oblidar" ràpidament d'aquest postulat i en CABA va decidir donar suport al mateix nivell al FIT-O i a Zamora, quan sabia perfectament que així afeblia la possibilitat que una companya, Myriam Bregman, fora elegida diputada. El Nou MAS va treballar conscientment perquè no hi hagués una nova diputació d'esquerra. Fins aquí arriba el desastre d'una política divisionista.
D'Zamora només podem afegir que paga amb una molt mala elecció seu divisionisme i personalisme de tots aquests anys. Va quedar molt per sota d'eleccions anteriors després de rebutjar una vegada més sumar-se a la unitat de l'esquerra. Lamentablement aquest divisionisme per la via dels fets va ajudar a que l'última banca en comptes de l'esquerra avui se l'emporti el PRO.
En el cas de la Tendència de PO que sí va integrar en alguns llocs les llistes del FIT-O, en el marc de la seva baralla política interna es va anar allunyant cada vegada més del front fins a acabar no fiscalitzant ni fent res en la campanya. I a través de les seves principals figures va utilitzar la seva presència en els mitjans i l'elaboració d'articles centralment per criticar el FIT-Unitat. No ha fet cap aportació positiva a aquest front del qual, donat el seu balanç públic, sembla allunyar-.
5. Les nostres propostes perquè l'esquerra avanç
Quan vam decidir conformar el FIT Unitat, com ho hem dit en el seu moment, ho vam fer convençuts d'aportar a una nova i gran unitat de l'esquerra, tot i saber que se'ns oferia la localització injustes i irreals d'acord a la relació de força entre els partits que integràvem el front. Precisament perquè no tenim una estratègia electoralista vam decidir acceptar igual, per donar la possibilitat de fer una experiència comuna enfront de l'avantguarda i l'activisme d'esquerra i que això establís les bases d'una unitat superior i millor a futur. Així contribuïm a l'alegria que l'anunci de la constitució del front motiu en milers de simpatitzant d'esquerra.
Ara comença una altra etapa diferent de la qual també volem aportar. Som orgulloses i orgullosos militants per la unitat de l'esquerra i per tant, alhora que construïm el nostre partit revolucionari, la impulsem i defensem com una necessitat política enfront de tots els partits i institucions del sistema. Per aquest motiu totes les propostes i crítiques que fem estan posades en funció de millorar la situació del FIT Unitat i de superar aquest moment positivament a futur.
Partim per això d'una definició central; si se segueix actuant igual no hi haurà resultats diferents sinó més retrocés. Per això és necessari, partint del que positiu d'aquesta unitat, també canviar cap endavant tot el que hagi de ser canviat, como única forma de fortalecerla. En este sentido dejamos una serie de ideas y propuestas.
En primer lloc veiem molt important que el FIT Unitat es mantingui actiu i respongui a la nova situació que s'obre al país ia Llatinoamèrica. L'activitat comuna realitzada durant la campanya s'hauria d'estendre cap al suport a les lluites en curs, l'impuls comú del sindicalisme combatiu, cap llistes unitàries en noves eleccions sindicals o estudiantils, cap al moviment feminista i dissident, i amb noves accions en suport a la lluita del poble xilè i altres països del món.
Proposem començar a superar el limitat estadi d'acord electoral perquè es faci realitat la necessitat d'un front polític permanent d'unitat de l'esquerra en la intervenció en la lluita de classes i davant de tot debat polític nacional. Perquè en el fons no es tracta tan sols de veure si aconseguim una mica més o menys de representació parlamentària la qual cosa des de ja és important; es tracta de veure, estratègicament, si serem capaços de col·locar a l'esquerra revolucionària com a alternativa de poder davant milions, en un context internacional de crisi capitalista, auge de les lluites i polarització social. Aquest projecte hem de portar endavant.
cap endavant, sobre aquesta base d'intervenció i en el marc polític i programàtic tan important que té el front, creiem indispensable un funcionament més d'acord a la realitat dels partits integrants i no d'acord a resultats electorals passats. Un funcionament plenament democràtic, d'acord i consens i amb debat fraternal i pacient dels matisos o diferències que existeixen.
Mentre actuem en la realitat, queda un debat obert sobre quin tipus d'acords aconseguir en pròximes eleccions. Per a nosaltres aquests futurs acords han de permetre a fons la real integració de cada força, sigui per acords assolits o per mecanismes democràtics com internes o alguna altra variant que garanteixi la participació activa i a fons de totes les forces i referències polítiques. No van més ni les relacions de força irreals, ni les candidatures inamovibles. Hi ha d'haver plena llibertat perquè tota organització sigui realment protagonista i així faci la seva aportació al front comú, com a part de la renovació i la diversitat necessària que suma visions i més força política.
També cal tenir una política per a nous sectors que vulguin ser part. Hem rebut el suport d'intel·lectuals, artistes, ambientalistes, dirigents sindicals, moviments socials i alguns grups d'esquerra i populars. Si volem avançar també cal pensar en una futur inclusió d'aquestes referències i que les mateixes sentin que al FIT Unitat hi ha un lloc on poden realment ser part, aportar i construir, i no tan sols donar suport amb el seu vot o la seva signatura.
El gran desafiament d'aquesta important unitat assolida entre companyes i companys del PTS, correus, IS i el nostre MST, és superar-se, millorar-se, aprendre de tots els encerts i errors. Tenir una visió positiva i alhora crítica de tot el que faci falta. No tancar els ulls davant els problemes ni seguir com si res hagués passat, sinó apostar a canviar en el que sigui necessari per enfortir la unitat de l'esquerra anticapitalista i socialista sobre noves bases de treball comú i mantenint la mateixa estratègia política cap al govern dels treballadors i el socialisme, enfrontant a totes les variants polítiques del sistema capitalista.
En l'immediat proposem la convocatòria a una reunió de la Taula Nacional de l'FIT Unitat per intercanviar anàlisi i propostes, elaborar una nova declaració política comuna per difondre amb força entre les i els treballadors i la joventut, i començar la nostra intervenció comuna en la nova etapa política que s'obre on el FIT Unitat estarà a prova.
Sergio Garcia
