Xile: enrocs, maquillatges i vies institucionals que no serveixen.
autoorganització social per fer complir l'Assemblea Constituent.
La rebel·lió popular segueix el seu curs tot i els esforços del govern per descomprimir l'esclat, l'etapa de militarització del país va ser pólvora per al repudi popular generant respostes contundent a nivell social, Santiago va viure una marxa històrica amb amb més de 1 milió 500 persones, mentre que en regions la multitudinària manifestació s'aplacaven els indicis de cansament i expressant amb força el Fora Piñera. De la política del discurs de Guerra a l'intent de "normalitzar" amb maquillatges. El govern no pot amb la rebel·lió, és en aquest camí que l'escenari segueix obert per desmantellar l'herència de Pinochet i construir un nou país, situació que cada sector polític entra amb força per mantenir els pilars que van construir en els últims 30 anys.
Els enrocs de Piñera
Després de la històrica marxa, el dia dilluns el govern juntament amb un desplegament mediàtic que apuntava a la normalització del país, Piñera va demanar la renúncia dels seus ministres, molt en sintonia amb l'aposta prèvia de l ' "agenda social". El odiat Chadwick al Ministeri de l'Interior va ser substituït per Gonzalo Blümel, el canvi va buscar un rostre jove de l'ala "progre» de la dreta EVOPOLIS. La portaveu Cecilia Pérez va ser substituïda per la Intendenta Metropolitana, Karla Rubilar, qui va debutar hores més tard culpant supòsits guerrillers de les destrosses que es van viure la mateixa jornada. A aquests es van sumar, els ministres d'Hisenda, Economia i Treball, entre d'altres.
L'aposta va durar pocs minuts per a l'alegria de Piñera, ja que al voltant de la Moneda havien manifestants sent reprimits per Forces Especials i durant tota la tarda es va viure una contundent manifestació per tot el país, continuant els dies posteriors. L'esclat social manté en un 80% de rebuig al govern, als carrers s'escolta Fora Piñera i una nova constitució. El Govern va invocar totes les lleis antidemocràtiques per sostenir-se a través de militars, llavors És democràcia o no?. Els enrocs possibles no seran suficient enfront de la voluntat popular que demana canvis de fons, indicadors suficients perquè el Govern no continuï, una cosa bàsica i elemental si volem parlar de "democràcia"
de maquillades, pactes socials i retocs constitucionals al ritme de la democràcia de Pinochet
El que està en crisi és el sistema complet que es va forjar a sang i foc en dictadura, sent consolidat pels anys de la "transició". la dreta, Concertació costat de l'ex- Nova Majoria que va integrar el PC, governar tots aquests anys sense tenir diferències amb el neoliberalisme salvatge. no són 30 pesos, fill 30 anys és la consigna que responsabilitza a tots els que han administrat el capitalisme neoliberal emparats amb la Constitució de Pinochet.
En aquest context la similitud entre els que són part del problema és la necessitat de mantenir el més intacte possible el règim polític i evitar com sigui que els privilegis que han construïts per a ells i per als que representen es desplomin. És per això que el Congrés s'ha mantingut en funcionament tot i que Piñera militaritzava el país, constituint el suport institucional del govern en aquesta crisi. Aquell ressort de governabilitat emparat des del PC-FA fins a la UDI es mesura en relació a la Constitució de 1980 que al seu torn, permet al Tribunal Constitucional actuar de forma unilateral davant de qualsevol mesura que vagi dissociada a la Constitució, declarant "anticonstitucionals". Aquestes amarres heretades de les dictadures són els marges a què estan sotmesos els que se sentin al Congrés.
Aquell factor objectiu que opera en el marc de governabilitat del país té un paral·lel sobre el que diu cada força política, en el cas de FA han fet un matalàs receptiu davant l'agenda social del govern sesionándolas sense cap problema. Mentre que al costat del PC volen abordar la crisi via una acusació Constitucional contra Piñera, encausando la crisi via els marges ja exposat. El problema rau en què es requereix 78 de 155 vots en diputats i 29 de 43 en Senat, és a dir s'ha de recolzar en la dreta perquè tingui èxit. Ja el mateix president del PC, Guillermo Teillier va admetre que no compten amb els vots.
Aquell instrument va en sintonia amb la política de "diàleg sense exclusions" com a intent del PC, el FA i sectors de l'ex-Nova Majoria d'implementar el "nou pacte social" -consigna que la CUT agita en Unitat Social-. Tot allò creua les tensions de la nova constitució que fa ressò en les majories mobilitzades, per tant una política de canalitzar canvis sense el poble mobilitzat, un intent de desmobilitzar i administrar el descontentament via institucional.
Més enllà de certs posicionament a nivell mediàtic, la veritat és que esclareixen la seva posició en mantenir accions aïllades a nivell de mobilització, sense continuïtat en les aturades efectius i en funció del diàleg amb el govern encara mentre assassinava. Falses il·lusions perquè no caigui el vell.
Auto organització social per imposar l'Assemblea Constituent
La democràcia protegida es fonamenta en les decisions d'uns pocs, avui el poble ha demostrat amb contundència les reserves socials per imposar amb força la voluntat popular. És aquell camí que s'ha de enrobustir per sobrepassar qualsevol intent d'adreçar als marges de la institucionalitat heretada de la dictadura.
Perquè decideixi el poble cal botar a Piñera i tota l'herència de Pinochet, paralitzar el Congrés ja que és un organisme que no representa les majories, ja es va expressar als carrers. Per tant cridar via la mobilització social un procés constituent per refundar el país. Per aconseguir-ho cal fer com els Portuaris en fer efectiva la vaga general, estenent-la a tots els sindicats. Incentivar la mobilització massiva que posa en escac la repressió i sobretot, enrobustir cada instàncies de deliberació autoconvocada com a organisme decisiu en aquest procés, coordinant a nivell nacional les assemblees autoorganitzades, motor i palanca per a l'Assemblea Constituent, sense cap ingerència dels que han estat part de la institució. En aquell camí es fa necessari discutir a fons el que ens cal, la construcció d'una alternativa política revolucionària que estigui disposat a fer possible el necessari. Aquelles propostes posem a disposició i convidem a sumar-te al Moviment Anticapitalista.
moviment Anticapitalista
