Argentina: últims preparatius d'Alberto. Molt soroll per no res

Reproduïm l'editorial d'Alternativa Socialista Nº 749 publicació de l'MST d'Argentina. rebel·lió global. El món està travessat per importants mobilitzacions, rebel·lions populars i revolucions. En aquest context, nostre continent es presenta com una de les zones més àlgides. Amb Xile com l'avantguarda d'l'enfrontament a governs i règims, les baralles es reprodueixen amb diferents intensitats, conjuntures i formats per diversos països de la regió. Bolívia és un altre dels punts de conflicte i si bé es consuma un pacte entre els colpistes i el MAS de Morales, per donar-li una sortida «institucional» a l'cop, la resistència no s'atura. Com ho analitzem en aquestes pàgines i en el N ° 2 de la revista de la Lliga Internacional Socialista: revolució Permanent, la base d'aquesta situació és el descontentament de milions amb el capitalisme i les penúries a les que sotmet als pobles de l'món.

L'única veritat és la realitat. És en aquest complex marc internacional en el qual Fernández dissenya el seu gabinet i el full de ruta que pretén seguir. Més enllà de les il·lusions que pot generar en un sector, la realitat fins ara és que els noms que s'esmenten per al seu gabinet tenen un perfil ben conservador i els que presenta com els «motors del seu projecte econòmic» són un aprofundiment de l'esquema capitalista i extractivista existent al país. Tal és així que la UIA, la CGT i els sectors més reaccionaris de l'Església tenen els seus representants gairebé assegurats. A més, si bé encara continuen les licitacions, tindran el seu lloc els governadors i per descomptat el sector de

Sergio Massa i alguna dosi de kirchnerisme. Fins Marcelo Tinelli, una mena de ministre sense cartera, sembla ser la cara publicitari de l' «acord contra la fam», una reedició de l' «pacte de cavallers» intentat per Macri amb els mateixos que especulen amb els preus, exploten treballadors i frenen els seus reclams: els empresaris i la burocràcia. Si bé Alberto vol mantenir expectatives fins al 6 de desembre, dia de l'anunci concret de l'gabinet, segurament no hi haurà cap sorpresa favorable a treballadors i sectors populars.

Pagar el deute i aprofundir el extractivisme. No és un secret per a ningú que Alberto ja s'ha pronunciat sobre els «motors» amb què pensa impulsar l'economia. D'una banda, el desenvolupament massiu de l'explotació d'hidrocarburs no convencionals a Vaca Morta, en un procés dirigit per Guillermo Nielsen que inclou l'associació amb el capital privat i l'aplicació d'incentius fiscals i altres beneficis per a les petrolieres. El responsable de l'àrea d'Energia seria l'actual funcionari d'aquest rubro a Formosa, l'enginyer nuclear Sergio Lanziani, home de Rovira, vell cacic provincial. Mentre que en mineria, com no podia ser d'una altra manera, el responsable serà Alberto Hensel, home de UNAC i la Barrick Gold. Defensor de la tesi que la megamineria no contamina, és clar que diferent opinen els pobles de Jáchal i altres de la província. És clar el sentit de les prioritats econòmiques d'Alberto i es pot afegir a més la seva proximitat amb l'amo de setrill General Deheza l'exsenador peronista Urquía, per completar el triangle extractiu de l'fracking, la megamineria i el monocultiu de soja.

Amics són els amics. Treball tornarà a tenir estatus de ministeri i el que es prepara per quedar-se amb la butaca és Claudio Moroni, un etern funcionari públic des dels temps de Menem, que va passar per tots els governs i té «bones relacions» amb la burocràcia sindical (qualsevol semblança amb Fernández no és coincidència). Només saber que aquest subjecte és de l'agrado de personatges com Daer o Cavallieri ho pinta de cos sencer. Serà una de les espases de l'pacte social a què apunta el futur govern perquè el país no se sumi a l'onada llatinoamericana de mobilitzacions i desbordi. Veient com vénen els números de l'economia, més que un pacte tot sembla indicar que necessitarà un miracle. El que sap del tema és Gustavo Béliz, un altre vell conegut de la casa i home de l'Opus Dei, el seu últim pas pel govern va ser el Ministeri de Seguretat però ara s'encarregaria de la famosa «modernització» de les condicions laborals. Ja va començar a girar amb el seu projecte de «revolució tecnològica» per diferents esdeveniments sindicals. Kulfas a Economia, el bancomundialista i reincident Ginés González a Salut, Cafiero com a cap de gabinet i Wado de Pedro a Interior són alguns dels altres noms que semblen llocs i es confirmaran o no el proper 6 de desembre. Però més enllà d'una o altre, el projecte parla molt dels executants i no preanuncia res de bo per als treballadors, les dones i la joventut.

Enfortir un projecte unitari d'esquerra i preparar-se per al que es ve. Des del MST al FIT Unitat ens preparem per intervenir amb tot a la situació política que s'obrirà a partir de l' 10 de desembre. Si bé respectem les expectatives que pugui tenir un sector dels treballadors, no tenim raons per creure que un futur govern de l'PJ resolgui algun dels problemes fonamentals que tenim els que vivim del nostre treball, qui barallem per l'avortament legal, l'educació pública i salut de qualitat o en contra de l'capitalisme extractivista. Molt menys els que apunten a recuperar cert poder adquisitiu en un context internacional i nacional que només promet més ajust. Per això et fem una proposta: vení a construir amb nosaltres l'MST i a enfortir i desenvolupar el Front d'Esquerra Unitat. Necessitem potenciar una eina que serveixi per enfrontar el que es ve i lluitar per donar volta tot. Recolzant els conflictes que creixeran més d'hora que tard per salari i treball. Trucant enfrontar el pacte social i tot intent de la burocràcia i el govern de conciliació amb els patrons que ens vénen xuclant la sang. Donant suport a l'sindicalisme combatiu i preparant una gran jornada de mobilització a tot el país per una aturada i pla de lluita nacional i un programa d'emergència obrer i popular perquè la crisi la paguin l'FMI i les corporacions i no els i trabajadorxs.