Un himne feminista de Xile que recorre el món sencer

D'un poble rebel va sortir la cançó de protesta que ressona a tot arreu."I la culpa no era meva, ni on era ni com vestia. El violador ets tu, el violador ets tu: els jutges, l'Estat, el president ". Aquesta és la frase que milions de dones estan prenent com a pròpia i entonen amb els ulls embenats en acció col·lectiva. Ja l'han cantat pràcticament en tota Amèrica Llatina. En el nostre continent es va fer sentir en diferents idiomes en ciutats com Paris, Berlín, Madrid, Barcelona i altres localitats de Catalunya. També es va expressar a Turquia, Índia i altres tants països. Per què la performance de carrer reivindicativa d'un grup de dones s'està transformant en un himne feminista de lluita?

Es deu al fet que la quarta onada feminista mundial és profundament internacionalista, les diferents consignes que el moviment reclama no difereixen molt d'un país a un altre, fill: avortament legal, no més femicidis i eliminació de violència de gènere; alt a la bretxa salarial i la precarietat laboral; reconeixement i valoració de la feina domèstica i de cura no remunerat. El que exigim les dones és el respecte als drets humans i socials.

El contagi dels moviments feministes sempre es posa en relleu, podem posar d'exemple, el crit del "Ni una menys" nascut a 2015 a Argentina, així com la resposta que donen les companyes de Xile, Uruguai, Mèxic i altres països davant el femicidi de Lucía Pérez a Mar de Plata. El moviment feminista segueix estant al capdavant de les lluites socials, aquesta vegada posant a l'enfront de les germanes xilenes amb l'himne feminista "Un violador en el teu camí", del col·lectiu Les Tesis.

Per què la performance de carrer reivindicativa d'un grup de dones s'està transformant en un himne feminista de lluita?

Si bé té una connotació rebel a Xile contra el govern de Piñera i el règim pinochetista, les característiques bàsiques d'aquest himne feminista també tenen sentit en la resta de l'món, d'aquí que s'estigui reproduint en tants països, encara que no sempre amb les mateixes conseqüències. A Istanbul les dones que van sortir a reproduir la cançó i a cridar en contra de la violència patriarcal, es van trobar amb la violència institucional: la policia va carregar contra elles sense deixar que acabessin la cançó perquè pensava que "La lletra de la cançó era inacceptable", van empresonar a set dones i la fiscalia demana dos anys de presó per "Ofenses a l'Estat".

"El patriarcat és un jutge que ens jutja per néixer" és una cosa transversal per a totes i cadascuna de nosaltres, tot i així, les característiques de la violència masclista per part de les diferents institucions que es dóna a Xile, és molt més greu, tenint com a resultats femicidis, desaparicions i violacions. En aquest context cal entendre que les revoltes, les barricades i les rebel·lions populars que avui prenen els carrers de Xile, enfronten un règim que mai va acabar de canviar res de fons des de l'època de Pinochet.

Milers de persones marxen a el crit de "Ens segueixen matant" la "La policia no em cuida, em cuiden les meves amigues " en contra de la desigualtat i la violència masclista, al que se li suma el reclam pels drets humans de el poble xilè, concretament de serveis públics bàsics i de qualitat. Els reclams de les dones i de la classe treballadora es tornen en un de sol i unit.

La cançó feminista de el grup Les Tesis, fa al·lusió al seu torn als delictes sexuals per part dels "pacos o Carrabiners". L'Institut Nacional de Drets Humans, ha interposat fins a la data quatre querelles per violació contra les forces de seguretat, i 102 denúncies per desnudamientos, amenaces i tocaments. En el que va d'any es comptabilitzen 41 femicidis a Xile, unes xifres que no reflecteixen la realitat, doncs les dades que deriven de les organitzacions feministes xilenes explicant a les dones que no han estat assassinades per parelles formals, ascendeix a 58 femicidis al 2019. Aquestes xifres no queden aquí, perquè des que comencen les revoltes en contra de la pujada de la tarifa de metro, la qual cosa es converteix en una resposta a Govern i en contra de el model econòmic de país, la violència per part de les institucions i de les forces de seguretat deixa a el menys 23 morts i més de 2.500 ferits.

Es deu al fet que la quarta onada feminista mundial és profundament internacionalista, les diferents consignes que el moviment reclama no difereixen molt d'un país a un altre.

La dominació patriarcal i els abusos de poder estan cada vegada més a la corda fluixa i enfrontats per les dones xilenes, però si bé aixequen consignes que són més de fons com "la lluita no es va acabar amb la dictadura", els espais públics són presos per l'autoorganització de les masses, fent trontollar una armadura econòmic, polític i social imposat a sang i foc que es va segellar amb el pacte transicional a Xile.

La necessitat de denunciar els abusos silenciats que les dones pateixen en un món patriarcal i masclista, el reflex de sentir-nos segregades, oprimides i d'haver estat assassinades, justifiquen el despertar de dones de totes les edats, així com la seva massivitat i combativitat. És un clar sentiment de sororitat amb el qual se surt a replicar l'himne feminista, ja sigui per donar suport a les germanes de Xile, per mostrar-ho a les noves generacions i exigir una educació en matèria sexual, o per denunciar les violacions dels drets de les dones i els drets humans per part d'un "Estat opressor" i de la justícia patriarcal.

Però no hi ha manera de revertir totes aquestes situacions sense qüestionar les bases d'aquest sistema vigent, un sistema capitalista i patriarcal, que es necessiten i retroalimenten, i són funcionals pel que fa als seus objectius d'explotació. Només a través d'una organització internacionalista, revolucionària, anticapitalista i feminista, podrem aconseguir una transformació integral de la nostra realitat com a dones i de tota la societat. per això, estem orgulloses d'haver participat de les performances realitzada a Barcelona i Múrcia, d'integrar la Lliga Internacional Socialista costat de les nostres companyes i companys de Juntes i a l'Esquerra i el Moviment Anticapitalista de Xile.

Laura Jaén