Altres virus de frenar: autoritarisme i atropellament patronal

El Covid-19 se usa como excusa para recortar derechos laborales, salvar ganancias empresariales e intervenir las autonomías.

Amb el Coronavirus en ple desenvolupament el govern ha decretat el Estat d'Alarma, per un període de 15 dies, amb moltes limitacions a poble treballador i mà lliure per als empresaris. L'antecedent més proper d'aquesta mesura es troba en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que en 2010 ho va usar contra els controladors aeris que reclamaven pels seus drets. Les prerrogatives extraordinàries inclouen limitar moviments ciutadans, intervenir o clausurar indústries i comerços, la movilización del ejército, la intervención de la salud y la seguridad de las autonomías, entre d'altres.

Los poderes especiales en manos de los funcionarios del gobierno PSOE-Podemos y del régimen del ´78 no son garantía de eficacia contra el virus, se utilizarán políticamente a favor de la “unidad de España”, recortan libertades democráticas y son una intervención directa a las autonomías, una especie de 155 hacia todo el Estado español, por eso rechazamos el Estado de Alarma. Mejor hubiera sido crear un Comité de Crisis Independiente con especialistas reconocidos, representants dels treballadors, principalmente de la salud pública, de organismos de derechos humanos, de organizaciones sociales y de las autonomías. Creando un fondo nacional especial a su disposición para actuar, amb control social directe, para que todo sea transparente.

La gran majoria de la població està fent enormes esforços per cuidar-se de virus i adaptar-se a les condicions d'aïllament decretat. Més encara en aquells casos que hi ha un familiar o amic en quarantena, amb diagnòstic positiu o internat.  N'hi ha que es solidaritzen activament amb els més ancians, exposats i necessitats. Muchos se empeñan para no entrar en pánico ante el sensacionalismo de algunos medios de comunicación masiva y de quienes pretenden aprovecharse de la situación. Hay otro sector social fundamental: les i els treballadors que segueixen garantint els serveis essencials i, en primer lloc, els de la salut, tant pública com privada. Estan responent amb la seva experiència i voluntat a les mesures sanitàries, a l'enorme quantitat de consultes i cures, des de la primera línia d'exposició a l'contagi. Molts d'ells, metges i infermeres ja han patit les conseqüències. Es por eso que el sábado por la noche hubo una autoconvocatoria para aplaudirlos desde todos las ventanas, durante varios minutos, en señal de agradecimiento.

I qui són els que menys s'esforcen? Són els empresaris…

La població té un gran mèrit. No així Pedro Sánchez i els funcionaris de la UE que encara veient el que va succeir a la Xina ia Itàlia, van actuar amb una sorprenent lentitud, que no va aturar la velocitat de les corbes de contagi i mort. Això és el que genera desconfiança, intranquil·litat i fins i tot escenes de pànic a l'desproveïment, amb llargues cues en boques d'expendio i gòndoles buides. I qui són els que menys s'esforcen? Són els empresaris: van ser els primers a prendre mesures, no per ajudar a frenar el coronavirus, sinó per salvaguardar els seus guanys. per això, hi va haver acord patronal-burocràcia sindical per agilitzar els acomiadaments a presentar a les autoritats. El govern PSOE-Podem hauria rebutjar, garantir l'ocupació i tenir cura de la salut de treballadores i treballadors, sense precarietat laboral i amb plens drets. Les bases de les centrals sindicals majoritàries, els dirigents vénen lliurant conquestes obreres fa anys, haurien de repudiar enèrgicament el pacte signat per UGT i CC. I. entre d'altres. Que la crisi la paguin els patrons i els rics, no els treballadors i el poble.

Les empreses estan acomiadant als treballadors per dos mesos, sense cap garantia que els tornin a prendre i sense sou, perquè s'encarregui parcialment l'Estat via el pagament de l'subsidi per desocupació, la qual cosa redunda en xifres baixes, molt pitjor encara en aquells casos que els patrons paguen una part de l'salari en negre. Quan es tracta de guanys, se la queden els empresaris; quan és el moment de les pèrdues les paguem entre totes. A alguns empleats els obliguen a prendre les vacances, 1 coercitiva i l'acció il·legal. Els que segueixen en la seva activitat quotidiana, ho estan fent sense que els proveeixin dels implementos suficients per evitar el contagi. A més, anant al seu lloc segueixen exposats al transport públic i en els espais compartits. Als que van enviar als seus cases per al "teletreball" els fan posar les seves instal·lacions, energia i mòbils personals sense cap compensació, amb l'addicional d'haver de cuidar els seus fills a el mateix temps. Aquests desastres es multipliquen a les explotacions de camp, sobre els treballadors rurals, les dones immigrants i racialitzades.

I això, recentment comença, si no té fre amb mesures de força s'aprofundirà. Els empresaris gastronòmics, de l'turisme i d'altres rubros, ja estan amenaçant que, si cauen els guanys i no es compensen, hi haurà acomiadaments massius. Mentrestant, salvant honroses excepcions, els comitès d'empresa es dediquen a col·laborar ... amb les patronals. el "Govern de coalició progressista" està deixant passar el miserable accionar patronal com si no passés res, quan té tots els elements per evitar-ho, més a partir de la declaració d'alarma. Per la via dels fets, s'estan aprofundint les reformes laborals nefastes de Rajoy en lloc de eliminar-se com van prometre els "progres" PSOE-Podem. A més, amb l'excusa de virus, acceleren les mesures d'ajust que venien implementant per la crisi de l'economia capitalista que volen amagar després del Covid-19.

Això és el capitalisme, quan hi ha crisi, els de dalt no es preocupen per la vida dels de sota, sinó perquè no disminueixin els seus guanys.

Rebutgem completament que les conseqüències de la crisi sanitària recaiguin sobre els treballadors i el poble. Com va passar després de l' 2008, quan van descarregar els drames de la crisi en els de baix, en els més necessitats mentre la UE i els Estats li regalaven milions d'euros als banquers i empresaris. Cal impedir que torni a passar. Això és el capitalisme, quan hi ha crisi els de dalt no es preocupen per la vida dels de sota, sinó perquè no disminueixin els seus guanys.

Nosaltres reafirmem el programa de mesures d'emergència i de fons que plantegem perquè no siguin els treballadors i el poble els que paguin la crisi. En aquesta ocasió accentuem les propostes necessàries per frenar els atropellaments patronals, avalats per la burocràcia i el govern: Prohibir les suspensions i acomiadaments, garantir un salari de l' 100%, atorgar permisos sense cap descompte a empleats afectats o en risc. Nomenaments addicionals immediats de treballadors, infermers i el personal humà de l'equip salut nacional i / o autonòmic, amb plens drets laborals, passi a condició de indefinits de les i els treballadors precaritzats. Augment salarial i mesures compensatòries davant els treballs extres per la crisi. Respecte a les llicències i hores de descans indispensables. Obtenir els recursos per finançar l'emergència de la suspensió de tot subsidi, reducció o exempció d'impostos a les patronals, aplicació d'un impost extraordinari a les corporacions urbanes i rurals, entitats bancàries, multinacionals farmacèutiques i grans fortunes.