Els més vulnerables VI: Inquilinxs
L'habitatge és un dret, sempre, tés encara durant aquesta greu emergència sanitària.
El Reial Decret de l' 17 de març va definir mesures per als que paguen hipoteques. Es van establir quatre condicions per accedir als beneficis: “primer, que es passi a estar en situació d'atur o, en cas de ser empresari o professional, pateixi una pèrdua substancial dels seus ingressos o una caiguda substancial de les seves vendes. segon, que la quota hipotecària, més les despeses i subministraments bàsics, resulti superior o igual a l' 35% dels ingressos nets que percebi la unitat familiar. tercer, que a conseqüència de l'emergència sanitària, la unitat familiar hagi sofert una alteració significativa de les seves circumstàncies econòmiques en termes d'esforç d'accés a l'habitatge, quan s'hagi produït una alteració significativa de les circumstàncies econòmiques quan l'esforç que representi la càrrega hipotecària sobre la renda familiar s'hagi multiplicat per a el menys o que s'ha produït una caiguda substancial de les vendes quan aquesta caiguda sigui a el menys de l' 40%, per a autònoms. I, finalment, que els ingressos de la unitat familiar en el mes anterior a la sol·licitud no superin tres vegades l'IPREM ". Amb l'escrit, només podran beneficiar-se els que compleixin els requisits exigits, no la totalitat dels hipotecats en emergència.
¿I per qui no es van prendre mesures? Per lxs inquilinxs,, que a l'Estat espanyol són entre el 20 i el 25% de les persones i ara veuen molt afectats els seus ingressos per la crisi. Considerant que el lloguer d'un habitatge a Espanya es degluteix al voltant de l' 37% dels ingressos nets, aquest és el col·lectiu que més veu afectada la seva situació econòmica i per al qual fins al moment no hi ha resposta. Hauran de fer malabars per pagar els seus lloguers en els pròxims dies, si és que poden fer-ho, ja que els estan posant “entre l'espasa i la paret”
És una situació dura que empitjora quan es tracta de veins que resideixen a Balears, Madrid, Catalunya i Illes Canàries, ja que en aquestes comunitats autònomes el percentatge d'ingressos destinats a l'lloguer supera el 40%. Va haver-hi pal·liatius amb els serveis essencials? sí. Es va anunciar la prohibició de tall dels subministraments bàsics: llum, aigua i gas, però només per a les famílies vulnerables que no puguin pagar les factures; no s'aclareix als que es considera com, ni com han de fer les famílies per demostrar la seva condició i no pagar.
L'habitatge és un dret bàsic, no pot ser un negoci i molt menys davant semblant emergència.
Això ha generat una bronca molt gran entre els i inquilinxs. Tant s'ha fet sentir que avui, 31 de març, a més de 15 dies de l'inici de l'estat d'alarma, el Consell de Ministres abordarà el tema. Segons els transcendits de la premsa, les mesures serien: la paralització dels desnonaments i la pròrroga dels contractes vençuts durant l'estat d'alarma, ambdós pel lapse de sis mesos. La proposta per als inquilins que no puguin afrontar les rendes seria atorgar-microcrèdits a través del ICO (Institut de Crèdit Oficial). Es tracta de préstecs avalats per l'Estat que els arrendataris haurien de tornar en terminis que van de 6 1 10 anys. és a dir, la "Solució" per lxs inquilinxs seria endeutar-se amb l'Estat per garantir on viure. Més que un alleujament és una càrrega a llarg termini, quan els amos i més encara els que tenen moltes propietats perquè es dediquen a l'negoci immobiliari, vénen acumulant guanys enormes, en un mercat completament sobre dimensionat, en què els lloguers estan pels núvols.
Ja es veurà què decideix el Consell de Ministres, però fins ara totes les decisions s'escuden en un doble discurs: es presenten com a avantatges socials als més necessitats, però són concessions als empresaris, els amos i els rics. Les condicions de vida dels i les treballadors i el poble segueix sent la variable d'ajust. Nosaltres donem suport a les mesures que ha plantejat la CUP i les que exigeixen diversos col·lectius com un Pla de Xoc Social, plantejant la vaga de lloguer per suspendre el pagament en forma immediata. No hem de ser els i trabajadorxs qui paguem el cost d'aquesta crisi, a la qual ens han portat el capitalisme i la política dels successius governs mentre salvaven als grans banquers i empresaris, ells no tenen problemes per arribar a final de mes amb un sostre digne.
És un despropòsit que hi hagi persones dormint al carrer, que els i joves no puguin independitzar, que hi hagi tantes persones obligades a compartir pis, fins i tot amuntegades i que els que treballen s'hagin de destinar gran part del seu salari a pagar la renda. Ara és una vergonya que, quan les famílies estan preocupades per cuidar la seva salut i la dels que els envolten, hagin de tenir una calculadora a la mà per veure com faran per pagar el sostre sota el qual viuen. L'habitatge és un dret bàsic, no pot ser un negoci i molt menys davant semblant emergència. A més, s'haurien de prohibir els desnonaments, sempre, més encara amb una pandèmia que podria deixar a famílies senceres al carrer, per a benefici dels fons d'inversió, els bancs i els que lucren amb l'habitatge. És urgent un pla social que garanteixi habitatges dignes per a tots, no amb més càrregues, sinó amb menys. En un país on la bombolla immobiliària i l'especulació financera porten els nivells de lloguers a índexs anteriors a la crisi de 2008, no pot ser que una vegada més salvin als especuladors. Això en l'immediat, la sortida de fons passa per posar tots els departaments desocupats a l'servei dels que necessiten els habitatges i no de l'especulació, a l'una d'encarar un pla d'habitatges populars de fàcil accés per a resoldre un dels més greus problemes socials en els territoris de l'Estat espanyol.
—
