immigrants temporers: ¿Què normalitat?
El govern "progressista" utilitza als i les jornalerxs a conveniència de les patronals.
per Laura Jaén
Després de realitzar un consell de ministres dimarts passat 7, Luis Planas ministre d'Agricultura, assegura que la producció espanyola segueix la seva marxa, i exactament dos terços d'aquesta producció s'exporten a la Unió Europea. La mateixa UE que avui dia protagonitza un escenari en el qual es salven els interessos dels grans capitals. En aquest sentit el tràfic de mercaderies continua fluint amb normalitat i els mercats se segueixen abastint. Però ¿Es proveeixen les necessitats bàsiques de la classe treballadora? És una prioritat?
Planas assegura que "La situació és de pràctica normalitat", i que el proveïment segueix el seu funcionament de forma regular. Podríem titllar aquesta afirmació violenta i agressiva, tenint en compte quina és la situació que esdevé a tot el món. Evidentment no per a tots és la mateixa "Normalitat", quan algunxs volen tornar-hi i per otrxs la "Normalitat" era un problema.
En aquest sentit, el sector primari és un dels més afectats. En altres condicions, des de març fins a finals de setembre, estarien arribant a el camp temporers per treballar en condicions precaritzades, però evidentment això no és possible, a causa de les dificultats derivades per les restriccions de mobilitat. així i, això no és un problema per a un govern que es fa dir progressista i que crida a "Flexibilitzar" la contractació en el camp als immigrants, a ser uns oportunistes.
La presa de decisions dels governs i de la UE, no fan més que aprofundir les condicions precaritzades d'immigrants de classe treballadora.
Per afrontar l'escassetat de mà d'obra, el govern dóna una treva, i per decret permetrà la contractació d'immigrants sense papers i sol·licitants d'asil. No només per a immigrants sense papers, sinó també a aturats en general, els quals podran ser contractats sense deixar de percebre la prestació per desocupació. Es tracta d'una convocatòria motivada en l'exigència de garantir els guanys patronals, no en la solidaritat davant l'emergència i la necessitat de proveir aliments per tots i totes.
No es tracta d'una convocatòria solidària davant la necessitat de produir aliments per a la població, sinó en per Però Què passarà amb totes aquestes persones immigrants, quan deixin de ser necessàries per al sistema en crisi? Tornaran a la possibilitat de la seva expulsió o internament en algun Centre d'Internament d'Estrangers (CIE)?
A l'semblar per al govern, aquesta flexibilització de la normativa, per condicionar-a la situació de sistema, no era necessària quan es duien a terme les "Devolucions en calent", o quan es prenien acords per part de la UE per endurir encara més les condicions de llibertat dels immigrants, de manera totalment injusta, inhumana i arbitrària, com ara el blindatge contra els refugiats, o la voluntat de voler impulsar certes polítiques en contra de l'rescat d'immigrants, acusant de tràfic il·legal de persones a qui els salven d'una mort segura. Quina va ser la resposta llavors de govern a la UE? ¿Flexibilitzar aquestes polítiques? Per què ara si flexibilitzen les condicions de regularitat dels immigrants?
La resposta és clara. La presa de decisions dels governs i de la UE, no fan més que aprofundir les condicions precaritzades d'immigrants de classe treballadora. Són els responsables d'atorgar subsidis als terratinents i a grans productors, d'afavorir els guanys dels distribuïdors i les grans cadenes comercials, mentre els petits productors i els i trabajadorxs rurals veuen amenaçada la seva subsistència. Tenen a les seves mans decisions que afecten la vida de moltes famílies, però els acords no van encaminats a salvaguardar aquestes vides, sinó a empobrecerlas més, negociant condicions i creacions de nous fons de finançament, amb els quals seguir augmentant el deute públic de cada país. nosaltres diem: immediat reconeixement legal, permanent, per a tots els lxs immigrants, drets plens, sense precarietat laboral, amb paga extra, allotjaments dignes i seguretat per no contagiar-el Coronavirus, tancament definitiu dels CIE.
La situació actual és que el poble espanyol, sense tenir tan sols veu, i sense ser protagonista, és part d'un nou augment del deute públic, i d'una nova “reconstrucció d'Espanya”. Una restauració que seguirà salvaguardant els interessos de la burgesia, i en la qual el model productiu seguirà sent de dominació cap a la classe trabadora, les dones i els joves.
