Donem suport als treballadors de Nissan
Per treball i plens drets laborals: nacionalització i control obrer.
Durant l'any 2019 la multinacional japonesa va reduir la producció a les seves fàbriques de l'Estat espanyol i presentar plans de retallada. suposadament, va ser per "Millorar la competitivitat", realment va ser per iniciar el desmantellament. A mitjans de març de 2020, l'empresa va informar que tenia pèrdues econòmiques per la crisi de l'Coronavirus, cessar les activitats pel confinament i va passar els treballadors a l'Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (valor). posteriorment, la patronal va decidir que els empleats retornessin als seus llocs a la fàbrica amb l'objectiu d'acabar el acoblament de les pick-up encarregades per Mercedes-Benz i tornessin a el cessament d'activitats "Fins a nou avís".
A el no arribar la notificació per a la producció de la nova furgoneta elèctrica Nissan E-NV200, els treballadors van percebre la maniobra i la possibilitat de quedar-se sense feina. per això, el comitè d'empresa, integrat per CC.OO., UGT, USOC i CGT, va cridar a la vaga contra el tancament, per temps indefinit a partir de l' 4 de maig. Entre les accions de lluita, s'inclouen mesures per garantir que no es portin les màquines. El primer és expressar la solidaritat amb les mesures de lluita adoptades, como lo ha hecho la CUP, con comunicados y la presencia del diputado Vidal Aragonés en la puerta de la fábrica. Cal que totes les centrals sindicals cridin a un pla de lluita automotriu, amb assemblees, ocupacions i altres accions, apel·lant a realitzar una gran campanya de suport sindical, polític i social.
Cada lluita que es guanyi serà un pas endavant perquè la crisi la paguin els rics, els patrons i els banquers, no el poble treballador.
Amb l'excusa de la vaga, han amenaçat amb aplicar nous ERTO. Es el mecanismo preferido de las patronales, acordado con CC.OO. i UGT, ya que les permite socializar las pérdidas, mentre segueixen acaparant els guanys, avalats per les centrals sindicals majoritàries. El poder atorga legalitat a aquesta infàmia, tant des del govern espanyol com des de la Generalitat de Catalunya. Les decisions de la “coalició progressista” PSOE-Unides Podem són fonamentalment, per garantir els guanys empresarials. El mateix criteri que defensen el PP, cs, Vox i els defensors de el règim.
Mentre es desenvolupa la crisi sanitària, econòmica i social detonada pel Covid-19, el govern espanyol i altres sectors criden a la "Unitat nacional" amb els explotadors, al fet que els i trabajadorxs s'esforcin més i acceptin els ajustos que fossin “necessaris”. No cal caure en aquest parany. Hi ha un altre camí que comença per recuperar plena i immediatament els drets d'expressió i mobilització. Els reclams obrers requereixen d'una agenda comuna: no a el tancament de les fonts de treball, no a les suspensions, els acomiadaments i les rebaixes salarials; derogació de les reformes laborals, plens drets sindicals, democràtics i socials.
¿Nissan Barcelona té pèrdues? Que obrin els llibres comptables, es veurà que s'han omplert les butxaques durant anys, acumulant guanys milionaris i els sobra marge financer. ¿Pretenen 1 reobertura parcial, ajustando a la plantilla por algún negociado global con Renault? Es posible. Lo seguro es que pueden quedar en la calle 3.000 trabajadores y verse seriamente afectados otros 25.000 que desarrollan su actividad en empresas externas.
No se puede depositar ni un gramo de confianza en los que manejan Nissan, cal la nacionalització de l'empresa sota control obrer de la producció i l'administració. En els centres laborals de diferents països creixen la bronca i les protestes davant les conseqüències de l'desastre econòmic. Cada lluita que es guanyi serà un pas endavant perquè la crisi la paguin els rics, els patrons i els banquers, no el poble treballador. Per això Si guanyen els treballadors de Nissan, guanyem tots!
