Estudiar a la universitat dret o luxe?
Acabar la universitat i fer un màster és una carrera d'obstacles.
per Isa Ruíz
Fa uns quants dies hem realitzat un reeixit Trobada Internacional de Joves Socialistes. En aquest esdeveniment intercanviem opinions sobre les diferents realitats de la joventut. En aquest camí, seguim reflexionant sobre la situació dels joves, en aquest cas estudiants universitaris, de l'Estat espanyol.
Un dels drets de la Joventut hauria de ser la possibilitat d'accedir als estudis universitaris, en cas de desitjar-ho. doncs bé, a l'Estat Espanyol, més que un dret s'ha convertit en un luxe. Durant anys hem assistit al desmantellament de la educació pública a tots els seus nivells, però en el cas de la Universitat, han acabat per convertir una etapa de formació en una carrera d'obstacles.
En primer lloc, cal esmentar el Pla Bolonya (1999) que van signar diversos països d'Europa, amb el suposat objectiu de ”facilitar l'intercanvi de titulats i adaptar el contingut dels estudis universitaris a les demandes socials, millorant la seva qualitat i competitivitat a través d'una transparència més gran i un aprenentatge basat en l'estudiant quantificat a través dels crèdits ECTS.’’ En realitat, aquest acord només ha portat mercantilització i privatització de leducació pública i ha estat fortament criticat.
… cada any de carrera costa des de 900 a 1.500€…
En el cas de l´Estat Espanyol, va suposar una reducció a les carreres universitàries (de 5 1 4 anys), per la qual cosa es fa gairebé imprescindible fer un màster per complementar la formació i tenir més opcions al mercat laboral. Ara bé, tant la carrera com el màster no estan al abast de qualsevol, ja que cada any de carrera costa des de 900 a 1.500€ i depenent de la titulació universitària i de la comunitat autònoma on s'estudiï, varia en gran mesura. En el cas dels estudis de màster i postgraus el preu s'eleva molt més fins a xifres de 1.500 a 3.000€, imports molt difícils d'assumir per a qualsevol família treballadora i gairebé impossibles per a un estudiant.
Si bé és cert que hi ha un sistema de beques, la realitat és que molts estudiants han acabat per abandonar els estudis universitaris per no poder pagar-los. Aquest sistema de beques, ha anat patint retallades durant tots els anys de la crisi fins que ha acabat per ser insuficient. A més, les conseqüències de les retallades a l'educació pública també s'han notat en la tremenda precarització a les plantilles docents. La figura del professor/a associat (que suposa el nucli de les plantilles docents) i en molts casos també són joves treballadors que estan percebent salaris de 300 a 600€. L'educació pública, gratuïta i d'alt nivell ha de ser un dret, no un luxe per a pocs. Per aconseguir-ho, cal donar volta tot.
