Cal un front de l'esquerra radical
La "nova normalitat" ve amb la vella política. Cal donar volta tot.
A mesura que passen els dies posteriors a la cimera de Brussel·les, apareix la "Lletra noia" dels acords, els mitjans de comunicació massiva comencen a parlar dels problemes i alguns funcionaris deixen entreveure que hi haurà condicionaments més severs dels que havien reconegut. Mentrestant, continua el debat de l'balanç i la gestió dels fons per arribar a l'Estat espanyol.
Pel que fa a el rumb adoptat per la UE, Pedro Sánchez ha dit "Marquem el camí", va ser més real l'anterior definició del seu paper com de "Escolta activa". Els motius pels quals el bloc imperialista va definir la seva política actual tenen altres motivacions, bastant allunyades de l'pretès paper de Sánchez com "Estadista". L'Estat espanyol rebrà un dels sumes de diners més elevats per haver estat molt afectat per la pandèmia, desplegant una gestió sanitària i social autoritària, injust i ineficient. El concret és que el PSOE està pressionant els grups parlamentaris perquè negociïn en l'àmbit parlamentari sota les seves condicions, objectiu en el qual inclou sense problemes a la dreta, tant a PP com a Ciutadans, formació que ja va votar a favor de les conclusions de la comissió per a la reconstrucció econòmica.
En aquest marc, i d'acord amb la conveniència de moment, els dirigents de Unides Podem passen d'expressar el seu orgull per integrar el govern "Més progressista de la història" a criticar l'accionar de la socialdemocràcia. És que estan sorpresos? No els van aconseguir dècades de bipartidisme PSOE-PP per treure conclusions? Encara després d'incomplir les seves promeses de campanya ¿segueixen creient en les paraules de Pere Sánchez? ¿Tot just ara els crida l'atenció la "Pèrdua de qualitat democràtica d'Espanya" davant la lleva de l'tercer grau penitenciari als presos polítics catalans? Més que sorpreses fingides, el que hi ha és una plena incorporació de Unides Podem a el règim de l''78, que va fer un salt qualitatiu a l'integrar el govern burgès espanyol.
En el mateix espectre de valoració positiva de l'acord a la UE, però amb crítiques sense ruptura, es troben altres socis de la investidura, de Pedro Sánchez, com "Mal menor" enfront de l'nefast govern de Mariano Rajoy de el PP. Per al portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, el fons de recuperació europeu és una "Bona notícia", amb el "Detall" que Brussel·les definirà les polítiques i els socis per al pressupost. La nota la va donar el portaveu de l'PNB, Aitor Esteban per a qui l'acord europeu és "Revolucionari", mai tenen problemes, poden ser socis de l'PP o de PSOE, sense immutar. Per no desentonar, el diputat de Bildu, Jon Iñarritu, es va diferenciar de govern, a l'una de estendre-li la mà. Tots van criticar l'orientació de Sánchez d'aplicar la "Geometria variable", lamentant que el PSOE no els prioritzi i negociï amb la dreta. Només la CUP es va mantenir ferm en les seves crítiques a l'acord i al govern.
En el poder no hi ha sorpresa: hi ha un govern burgès, defensor de el règim i de el bloc imperialista de la UE, amb un doble discurs, que pot negociar amb qualsevol: PP, ciutadans, ERC, JxCat; PNB, Bildu o amb qui sigui funcional a les seves intencions polítiques de salvar la institucionalitat establerta i el capitalisme en crisi. Unides Podem només els brinda la cobertura "Progressista", amb més o menys distància, però en el mateix vaixell. Un circ fet i dret.
falses promeses, socis oficialistes que també són opositors, enemics polítics que es repudien i es tendeixen la mà, opositors que salven el govern i tots junts, sostenen a el règim. Socialdemòcrates i centreesquerrans que es volen fer passar per socialistes i d'esquerra, reaccionaris i fatxes mentint i provocant ... Diuen que hi ha una “nova normalitat”, però el que hi ha és vella política, configurada per més precarietat, desigualtat creixent i tombarelles en l'aire de oficialistes i opositors.
el PP, Ciutadans i Vox són l'amenaça de dreta i ultradreta. però "No van néixer d'un col", aprofiten les indecisions, les conxorxes, les mans esteses i les catifes que els posen en les institucions. Tot i ser falses opcions reaccionàries, amb un discurs tan fals com a simple, es nodreixen de les mentides, les mitges tintes i la desil·lusió que causa el govern. per derrotar-los, cal enfrontar-los conseqüentment a les institucions i als carrers. Per afrontar amb força els grans desafiaments per davant, és urgent i necessari posar de peu una nova alternativa política, realment d'esquerra, conseqüent, que doni suport a la lluita dels treballadors, com a Nissan, i la vaga general contra els ajustos, la reforma laboral i les mesures anti obreres. Per l'autodeterminació catalana, la llibertat dels presos polítics, per drets socials i democràtics per a les grans majories. Contra el govern, el règim monàrquic-parlamentari de l''78 i el sistema capitalista, entre d'altres punts. Amb un programa transicional cap a un model socialista.
Un front de l'esquerra radical podria ser atractiu per a lxs trabajadorxs i altres sectors, els col·lectius feministes, de joves i immigrants. En aquest sentit, si la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fes una crida i es sumessin Anticapitalistes i Esquerra Revolucionària, seria un gran pas endavant. A l'igual que la participació d'altres organitzacions que, com SOL, es reivindiquen socialistes, revolucionàries i internacionalistes, com ara LI, Corrent Roja i CRT. Cal un front que no es quedi a mig camí en les seves propostes de canvi, com els passa als reformistes. És el que està faltant perquè no siguin les variants burgeses de el règim les que es nodreixin de la desil·lusió i el descontentament popular.
