impunitat: segell de l'franquisme i la transició
L'anomenada "querella argentina" es troba davant d'una nova instància indagatòria, en aquest cas sobre l'exministre de la transició espanyola Rodolfo Martín Villa.
El franquisme va cometre crims atroços que no van ser castigats fins avui a"democràcia". La justícia espanyola mai no va donar lloc als reclams de familiars, amics i companys dels republicans i de les persones assassinades. No obstant això, per a molts no hi ha oblit ni perdó per als assassins. Entre ells es compten amb orgull els familiars de les víctimes que van aconseguir l'obertura de la“querella argentina”.Van haver de traslladar el reclam a milers de quilòmetres per intentar aconseguir la justícia que no garanteixen ni les institucions espanyoles ni les de la Unió Europea.
En el marc de les instàncies en curs, el proper dijous 3 de setembre, està convocada la declaració indagatòria de l'exministre de l'interior de la transició Rodolfo Martín Villa. Serà una exposició via online, realitzada des de l'Ambaixada Argentina de Madrid a Buenos Aires, per"delictes d'homicidi agreujat". El context el brinden dotze crims de lesa humanitat, comeses quan Villa era ministre de Relacions Sindicals del Govern presidit per Carlos Arias Navarro. entre ells, es pot esmentar la massacre de Vitòria, el 3 de març de 1976, en què van morir cinc obrers per trets de la Policia Armada en una església prèviament"gasificat" i 100 persones van resultar ferides, la majoria per armes de foc; i els Sanfermines de 1978, en els quals hi va haver un mort i 150 ferits.
lesnotes publicades en diferents mitjans periodístics donen compte de quatre expresidents de Govern i altres autoritats que han escrit cartes a la jutgessa de la querella, María Romilda Servini de Cobría donant suport al proper declarant. Segons la publicació, els suports van sortir dels expresidents Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), José María Aznar i Mariano Rajoy (PP), de dos exsecretaris generals d'UGT i CCOO i altres. També destaca el suport explícit de l'exministre i avui vicepresident de la Comissió Europea com a Alt Representant per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, fervent defensor de la repressió al poble català que reclama el dret a l'autodeterminació. Estan exercint pressió sobre el poder judicial de l'Argentina, quan Villa no pot ser exonerat per endavant de les seves responsabilitats polítiques, per acció o omissió, com a autoritat de govern durant els crims.
Villa ha estat molt clar, no només pretén defensar-se, sinó també reivindicar la transició“que ha estat una de les millors etapes de la nostra història recent…” La veritat és, que com ho fa l'actual president Pedro Sánchez davant la corrupció de Joan Carles I, apel·len a la transició com un escut"sagrat". Seria oportú que també li preguntessin a Villa perel cas del jove Gustau Muñoz, assassinat per la repressió policial durant la Diada de 1978 a Barcelona, Catalunya, ja que aquest cas -en què la seva família és querellant- va ser el que va obrir la possibilitat d'investigar els crims perpetrats no només durant el franquisme, sinó també durant la transició. En aquesta etapa es va perpetrar un altre crim salvatge: el de la companya Yolanda Gonzáles, estudiant i militant del PST (Partit Socialista dels Treballadors) assassinada a Madrid l'1 de febrer de 1980 per una banda d'ultradreta.
Al cap ia la fi, la transició i el règim monàrquic-parlamentari del 78 van garantir una impunitat"modèlic" que, els successius presidents, fossin del PSOE o del PP, els reis i els funcionaris de l'aparell de l'Estat, es van encarregar de mantenir. Sense investigació i càstig als que van violar els drets humans, la reconciliació sempre serà una pantalla de fum per amagar els crims de qui van donar un cop d'Estat, van causar la guerra civil i van sostenir una dictadura genocida durant quaranta anys.
Des de SOL - Estat espanyol i el MST d'Argentina, tots dos integrants de la Lliga Internacional Socialista, cridem les persones d'esquerra, progressistes i democràtiques a rebutjar les pressions i mobilitzar-se per exigir el càstig als responsables polítics i directes d'assassinats. Els crims de lesa humanitat, no prescriuen, cal acabar amb la impunitat amb la mobilització i la lluita permanent.
