Acord amb la Unió Europea: associar a Algèria a la seva pròpia explotació

perKhaled Guedeche iMadjid Hadjem |, docents-investigadors de la Universitat de Tizi Ouzou, Algèria

L'acord d'associació Algèria Unió Europea (UE) constitueix un nou atac contra els nostres èxits socioeconòmics. Portarà una agressió més gran als drets de les treballadores i treballadors, als drets socials o fins i tot a la seguretat alimentària i ambiental.

Amb aquesta finalitat, tot un arsenal de lleis i directives relatives a tots els aspectes dels sectors productius, agrícola i industrial, està llest o en vies de ser-ho (privatització total d'empreses, codi de duanes, decret relatiu a les condicions de divisió de les terres, llei de codificació de la venda i locació de les terres agrícoles, etcètera).

Suposadament basat en el “dador-dador”, l'acord en realitat transformarà Algèria en una vulgar agència colonial. Què passa exactament quinze anys després de l'entrada en vigència de l'acord?

L´observació de l´evolució del comerç exterior d´Algèria, des de la signatura de l'acord fins al primer trimestre de 2020, mostra que els seus intercanvis comercials es desenvolupen majoritàriament (50 1 65%) amb Europa, o sigui amb la UE.

L'acord amb la UE continua sent el principal acord de lliure canvi que Algèria ha signat amb socis estrangers. en 2019 representava, segons les dades de la Direcció General de Duanes, una part del 84,34% del valor dels canvis en el marc d'acords (França, Itàlia i Espanya són els principals socis en aquest acord i aporten més del 60%).

de fet, l'acord d'associació no fa més que avalar un fet establert, a saber, que cadascuna de les dues parts representa un soci privilegiat per a l'altra. Mentre que Algèria continua sent un dels principals proveïdors de matèries primeres i hidrocarburs, la UE continua sent el principal proveïdor d'Algèria en productes alimentaris i manufacturats. L'evolució de la balança comercial d'Algèria amb la UE és quasi la mateixa que la (que té amb) del conjunt de socis estrangers.

A títol il·lustratiu, sent que des de 2002 és excedentària, a partir de 2015 es torna deficitària i això tant amb el conjunt de socis estrangers com amb els de la UE presos per separat. en particular, el bec negatiu de 2016 que podem trobar en tots dos casos. Això és degut a la rigidesa de l'estructura d'importacions i exportacions d'Algèria ia la seva forta dependència dels preus del petroli.

en efecte, des de 2013, data de l'inici del recull dels preus del petroli després de l'alça espectacular i històrica dels anys previs, la balança no fa més que retrocedir. Observant l'estructura del comerç exterior d'Algèria, després de vint anys es percep fàcilment que és la mateixa, dominada gairebé exclusivament pels productes hidrocarburífers i els seus derivats.

Aquesta dependència dels hidrocarburs es reflecteix també als indicadors d'obertura de l'economia algeriana. en efecte, aquests darrers quinze anys, podem observar que les taxes d'internacionalització i la taxa de sustentació a l'exportació estan fortament vinculades, mentre que la taxa de penetració roman constant entre 10 i 15%.

Durant el llarg període 2001-2019, la corba d'evolució de la balança comercial està fortament lligada a la de les exportacions d'hidrocarburs, mentre que la de les altres exportacions presenta l?aspecte d?una recta gairebé constant, prop de confondre's amb l'eix horitzontal.

Mentre que les exportacions algerianes cap a la UE representaven el 25,1% du PIB abans de l'entrada en vigència de l'acord, no eren més que el 11,9% a 2017. Aquestes xifres il·lustren la forta correlació dels valors de les exportacions amb els preus del petroli. En altres paraules, la forta dependència de les exportacions algerianes dels hidrocarburs. Això també vol dir que un dels objectius de l'acord, pel que fa a la diversificació de les exportacions algerianes, no es va aconseguir.

Al juny de 2015, en ocasió de la reunió del consell d'associació Algèria-UE, el ministre d'Estat, sobre els deu anys d'aplicació de l'acord iniciat el 1r de setembre de 2005, clarament va declarar que“en aquesta associació, Algèria ha donat més del que ha rebut… Fa deu anys que vam acabar l´acord i s´imposa una avaluació”.

Les xifres oficials publicades per l'Agència Nacional per a la Promoció del Comerç Exterior il·lustren la realitat d'aquest acord que arruïna el país. Segons aquest organisme, en deu anys Algèria ha exportat cap als països de la UE, a banda dels hidrocarburs, 12.500 milions de dòlars i ha importat l'equivalent a 192.000 milions de dòlars. La UE està en contra de tota industrialització del país; només vol fer negoci amb Algèria. Per a ella hi ha 40 milions de consumidors i punt.

D'una banda, exigeix ​​l'obertura del mercat algerià als inversors europeus i, de l'altra, l'impid de Sonatrach[1] invertir en la distribució de gas a Europa i el desenvolupament de la petroquímica al país. Pitjor encara, recomana a les autoritats algerianes vendre l'electricitat i el gas al mercat nacional a preu internacional.

L'article 46 incita a"preparar les empreses energètiques i les mines per a les exigències de lʻeconomia de mercat i fer front a la competència". Com entendre el fet que aquests mateixos sectors siguin apuntats per la privatització?

L'objectiu de la UE és, doncs, suprimir les barreres reglamentàries que limiten els guanys potencials dels grans grups capitalistes., abandonant al lliure mercat els sectors encara relativament protegits, però també autoritzar les multinacionals a qüestionar les normes socials i ambientals que molesten la seva expansió.

Aquest acord d‟associació ha creat les condicions de destrucció de la producció nacional pública i privada en prohibir tota forma de protecció de l‟aparell productiu nacional. Aquest acord va llavors a portar una gran dificultat als drets de les treballadores i treballadors (el Codi del Treball), als drets socials (la Seguretat Social) o fins i tot a la seguretat alimentària i ambiental.

Gràcies a ell, multinacionals de la química com Monsanto podran propagar més fàcilment els seus OGM[2], en detriment de la salut pública. Pel que fa al costat polític de l'acord, un article els prohibeix explícitament a les autoritats algerianes prendre qualsevol mesura que ho qüestioni sense consultar abans la UE.

El que la UE li retreu al govern algerià és haver introduït a les seves lleis de finances complementàries mesures de suport a la indústria nacional, la regla del 51/49[3] en tota associació o fins i tot les restriccions imposades a les operacions d'importació.

En detriment de totes les preocupacions socials i ambientals, aquest acord ha estat modelat per respondre a les necessitats de les multinacionals.

Té com a funció no només constrenyir a l'obertura de les fronteres comercials; la supressió de les taxes de duana, contingents i barreres no tarifàries (quotes, normes reglamentàries), sinó també organitzar l'obertura dels sectors encara protegits a la voracitat de les multinacionals i liquidar el monopoli públic.

Aquesta liberalització i les privatitzacions imposades serveixen exclusivament a les grans empreses i als inversors financers.. Serveixen per forçar l'obertura a la competència internacional dels serveis públics, sotmetre'ls a les regles del mercat capitalista i transformar-los en activitats privatitzades generadores de guanys.

És realment un atac que té com a objectiu rebaixar els avenços històrics que constitueixen la seguretat social, nacionalitzacions d'empresa, el desenvolupament dels serveis públics, els estatuts que protegeixen el seu personal, i que van ser arrencats a una burgesia debilitada i complicada en sortir de la Segona Guerra Mundial.

Aquest acord conclòs o en curs de negociació constitueix doncs el marc dorganització de la desregulació. Està orientat en el sentit de deixar-los el camp lliure a les multinacionals i accelerar el procés de descomposició. Contràriament al que pretenen alguns, posar fi a aquest acord és possible. L'article 107 de l'acord preveu que"cadascuna de les dues pots pot denunciar l'acord d'associació... que cessa de ser aplicable sis mesos després d'aquesta notificació".

Les conseqüències de la posada en marxa seran nefastes a tots els sectors vitals per a la població. La desocupació, la precarietat i la pobresa s'estendran a tot el país i els pobres seran encara més pobres.

És llavors urgent veure clarament com evitar els derraps que significa la regressió socioeconòmica espantosa imposada pel FMI i el Banc Mundial. No és hora de fer el balanç de les reformes anteriors abans de seguir amb aquesta política?

El propi sentit comú ens ho dicta. Fugirem de la realitat que demostra cada dia el deteriorament de les condicions de vida de les algerianes i algerians, i de l'atac als drets a la jubilació i altres garanties i normes?

És evident que només la voluntat política permetrà anul·lar aquest acord. En aquesta situació, per cert difícil, es poden prendre mesures polítiques de salvatatge per rellançar leconomia nacional i el desenvolupament de la producció nacional.

Els mitjans existeixen i el poble algerià té la capacitat per fer els esforços necessaris al desenvolupament del seu país. Es tracta del futur de l'existència de la nació algeriana, de la unitat del nostre país i de la integritat del poble algerià.