Debats de la CUP
Alguns agrupaments d'esquerra vam participar de l'intercanvi d'opinions i formulem propostes.
la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) desenvolupa un debat sobre l'estratègia per al procés cap a la República Catalana i la tàctica conjuntural de cara cap a les pròximes eleccions autonòmiques de l' 14 de febrer. Reiterem l'agraïment als companys de la CUP per permetre'ns participar fraternalment de l'debat en diferents instàncies: en les assemblees de la CUP L'Hospitalet (de la llista municipal vam participar en 2019), en el plenari desenvolupat a Sabadell ia la reunió telemàtica “Nodes; Debats d’unitat popular” entre altres. donant-li continuïtat a l'intercanvi d'opinions, esquematizaremos alguns punts de vista.
Després de l'aplicació de l' 155, la repressió de el règim de l''78 no s'ha aturat, hi ha presos polítics i exiliats. La negativa a reconèixer el tercer grau als dirigents catalans injustament presos, la destitució del President Quim Torra per penjar una pancarta de la balconada de l' Palau de la Generalitat, la continuïtat de la persecució i el càstig als activistes que reclamen per drets democràtics, demostren categòricament la intenció de venjança de la institucionalitat espanyola i l'objectiu d'aixafar per tots els mitjans el camí cap a l'autodeterminació .
Per la seva banda, les formacions d'ERC, JxCat i PdeCat mantenen un discurs independentista en general, però no han plantejat una lluita conseqüent per la ruptura i la concreció de la República. des del governar i el parlament s'orienten a la recuperació d'una autonomia limitada, a partir d'un pretès diàleg amb el govern burgès PSOE-UP, de el qual derivi la realització d'un referèndum consensuat amb els opressors.
Tot i la opressió repressiva d'uns i la inconseqüència d'altres, encara no està dita l'última paraula. El poble català no ha estat doblegat, més enllà de la conjuntura de minva en la intensitat de les mobilitzacions, en el seu si hi ha una majoria que es manté ferm en concretar el mandat expressat en el Referèndum de l'1-O.
Distant de tots dos, la Candidatura d'Unitat Popular és crítica dels partits catalans majoritaris, per això els denúncia, els emplaça, desplega propostes democràtiques i socials favorables als treballadors i el poble. Així s'ha guanyat la simpatia d'un ampli sector social i el respecte de molts activistes que l'observen amb simpatia. Des del nostre punt de vista, la CUP es troba davant la gran oportunitat de transformar-se en una forta alternativa, a condició de superar les contradiccions que la tensionen adoptant una política rotundament independent dels partits burgesos, amb un programa anticapitalista, una orientació que excedeixi el marc electoral per instal·lar-se a les lluites i en el si de la classe treballadora.
Els documents presentats per la direcció de la CUP permeten un debat obert i plantegen algunes qüestions importants amb què coincidim, per exemple, la necessitat de preparar un nou embat contra l'estat i la defensa de l'autodeterminació. No obstant això, no estan creuats per l'eix de la ruptura unilateral, amb les tasques necessàries perquè la CUP sigui hegemònica en un procés d'aquest tipus. la "Unitat estratègica" i la "Ampliació de la base" no s'han de dur a la pràctica amb les organitzacions que defensen en forma directa els interessos de la burgesia catalana, ni amb els que actuen com el seu corretja de transmissió. Els motius són de balanç i de perspectiva.
amb relació a el passat recent i a el present, ERC, PdeCat, JxCat, dilapidar el impressionant poder de les mobilitzacions, embrancats en les seves baralles electorals i d'aparell van causar divisions, van provocar desconcert sobre el projecte independentista i desmoralització de molts lluitadors per la llibertat. Són responsables de la Llei Aragonès, de portar endavant una gestió centrada en sostenir els guanys capitalistes sense privilegiar l'ocupació, ja que no van passar de les "Mostres de preocupació" davant els acomiadaments a Nissan i altres empreses, no fan res contra la precarietat laboral, ni van millorar les condicions de vida de la majoria. En relació amb la pandèmia, han tingut un paper lamentable que no ha privilegiat la inversió en sanitat pública, ni el respecte als metges i infermers eliminant la precarietat en que es juguen la vida cada dia. per això, davant la segona onada de Covid-19 estan reemplaçant la manca de recursos públics, amb noves limitacions als drets democràtics, com la militarització de la sanitat que implica el toc de queda, i la continuïtat de centrar les responsabilitats en la població, com encertadament assenyala la CUP. No es pot dipositar un gram de confiança en les variants patronals i molt menys compartir responsabilitats de govern amb ells.
amb relació a el futur de la lluita contra l'opressió de l'Estat espanyol, en aquest moment, el camí per aconseguir la independència està íntimament lligat a la lluita anticapitalista, contra l'explotació, la precarietat, els ajustos, la pobresa i les desigualtats socials. precisament, totes les qüestions que els burgesos causen sostenen i reprodueixen. En això no hi ha diferències nacionals, la burgesia catalana no serà conseqüent fins al final en el reclam independentista, ja que farà prevaler els seus interessos de classe. la República Catalana serà possible en un procés encapçalat per la classe treballadora, amb estudiants, els col·lectius feministes, immigrants i altres sectors populars, mobilitzats, fent vagues i construint els seus propis organismes de poder. El camí cap a la independència no es pot dissociar de el camí cap al socialisme, ni plantejar-se per etapes.
La unitat estratègica ha de ser amb la classe treballadora i el poble mobilitzat, en la perspectiva d'instal·lar una alternativa de poder real, forjada en les lluites, en cada establiment de treball, fàbrica, hospital, PAC, universitat i escola, en cada Ajuntament dels pobles i ciutats catalanes. Impulsant l'organització democràtica i independent en els CDR, en Assemblees Populars o sota la forma que els propis mobilitzats decideixin. Amb la disposició necessària per a: l'autodefensa popular davant els atacs repressius, la coordinació de les lluites, l'impuls a la desobediència civil, a la vaga general i la ruptura unilateral. Això no implica negar la unitat d'acció amb les organitzacions amb les que hi hagi algun punt d'acord per impulsar la mobilització, per l'amnistia als presos polítics i exiliats, el cessament de les persecucions, la repressió i altres causes.
L'Estat es nega a concedir un referèndum consensuat i no apareix cap escletxa que indiqui un canvi. El règim monàrquic-parlamentari està debilitat i travessa una crisi sense precedents: Joan Carles I està fugat per corrupció, la justícia és severament qüestionada per la seva dependència de el poder polític i amb institucions de govern les oficines administratives es troben en les "Clavegueres de l'Estat". però, al mateix temps, seus defensors es reafirmen en la unitat d'Espanya, utilitzant el garrot (PP) i la pastanaga (PSOE-UP) alternativament amb un mateix objectiu: derrotar el poble català. No cediran per convenciment democràtic ni per un anomenat de l'bloc imperialista europeu, ja que donen suport l'ordre establert. Sí en algun moment, davant la força de la mobilització per la ruptura o per un gir brusc de la situació, s'obre la possibilitat d'un Referèndum acordat, podria ser una opció per avaluar. Mentrestant, plantejar el Referèndum com un eix de la política, condueix a un carreró sense sortida.
considerem equivocat contraposar el programa democràtic per l'autodeterminació amb el programa anticapitalista, d'independència de classe. Cal elaborar un programa transicional que respongui tant a les aspiracions democràtiques com socials, cosa que el capitalisme no pot garantir i molt menys amb un règim opressor forjat sota la ideologia franquista. Davant d'una crisi de la economia mundial que no té precedents, aguditzada per la crisi sanitària provocada per la pandèmia, els empresaris pretenen salvaguardar els seus guanys a costa d'una major explotació, volen que la crisi la paguin els i trabajadorxs i el poble. El capitalisme no té solució ni es pot humanitzar, com ens volen fer creure els reformistes, per això no serveixen les mitges tintes, ni els pegats, calen propostes de fons. un "Govern socialista, feminista i ecologista " només podrà afavorir a les grans majories populars si es derrota a l' capitalisme i es construeix un model de socialisme amb democràcia.
no menyspreem els aspectes internacionals, ja que les restriccions autoritàries imposades amb l'excusa de l'Covid-19 pandèmia, no detenen les rebel·lions populars, com la de el poble negre als Estats Units, com al Líban, en Indonèsia, Bielorússia o Xile, que marquen el camí a seguir. Creiem que la batalla per la República Catalana, no es definirà només a Catalunya, ni dipositant expectatives en que el bloc imperialista de la UE accepti que el trenqui de l' statu quo que ells mateixos van dissenyar i conserven. L'essencial és aconseguir el suport dels i les trabajadorxs i els pobles de l'Estat espanyol i d'Europa, per a la qual qual cal solidaritzar activament amb les justes lluites que portin endavant. A més, assenyalem que no tenim cap confiança en la internacional progressista, per qui la integren i per la seva política reformista, enchalecada en els marcs dels règims i el sistema capitalista.
Plantejades les qüestions de fons, que considerem en debat, reafirmem una proposta per intervenir en comú, tant en les lluites com en les eleccions, la conformació d'un front de l'esquerra radical. Hauria estat de gran utilitat, per exemple, en la lluita contra el tancament de Nissan, per plantejar una política independent de les patronals, la burocràcia sindical i els governs, per la nacionalització sota control obrer i, fonamentalment, realitzar una gran campanya de suport a tot Catalunya, cosa que no es va impulsar, més enllà de la solidaritat expressada. La crisi de l'economia capitalista, agreujada per la pandèmia, s'ha estès l'atur, ha aprofundit la precarietat laboral, la pobresa i la desigualtat, per això, cal un front per donar volta tot, com així també per enfrontar la pandèmia amb un sistema únic de salut, universal i gratuït. Una aliança dotada d'un programa per donar suport a les lluites, de ruptura amb el règim monàrquic-parlamentari, amb la UE i clarament anticapitalista, que enfronti el govern de la pretesa "Coalició progressista" PSOE-UP i una lluita sense quarter contra la dreta i la ultradreta representada pel PP, Ciutadans i Vox i que no es deixi influenciar pels "Cants de sirena" dels partits de la burgesia catalana. Que impulsi el sorgiment de nous dirigents sindicals, combatius i democràtics, davant les traïcions de la burocràcia d'UGT i CCOO. Una formació d'aquest tipus podria ser molt atractiva per els i trabajadorxs, els col·lectius feministes, de joves i immigrants, per a les personalitats d'esquerra independent i realment progressistes que no integren partits.
La CUP desenvolupa debats oberts, en moltes ocasions convoca accions unitàries i realitza cridats als sectors progressistes i d'esquerra. Compta amb la força i el arrelament per posar de peu a la construcció d'un front d'esquerra radical, de independència de classe. Seria un gran pas endavant si fes una crida a concretar. Donaria un missatge clar i sense ambigüitats sobre l'estratègia a fixar i també li donaria una empenta a la disputa de cara a les pròximes eleccions autonòmiques. des de ja, seria més contundent si fossin part Anticapitalistes i Esquerra Revolucionària. A l'igual que la participació d'organitzacions com la CRT, AL, Corrent Roja i SOL. Cal un front que no es quedi a meitat de camí en les seves propostes de canvi, com els passa als reformistes. aquesta variant és el que està faltant perquè no siguin les opcions burgeses de l' règim, ni la ultradreta, les que es nodreixin de la desil·lusió i el descontentament popular creixent.
Considerem que el debat a la CUP no està acabat, les companyes segueixen intercanviant opinions amb acords, diferències i matisos, per això seguirem participant. Alhora, és molt important començar a establir les bases per a un reagrupament principista, polític i d'acció dels que ens considerem socialistes revolucionaris i internacionalistes, respectant els diferents orígens dels que provenim i les nostres pròpies identitats. en definitiva, prioritzant les coincidències mentre debatem pacientment les diferències per les quals integrem diferents organitzacions.
