Argentina: La Plaça de Maig es va vestir de vermell
dissabte 19 clarejar amb bon clima, un cop passades les pluges de més aviat. com sempre, als locals partidaris es vivien els preparatius habituals d'últim moment: confirmar el recorregut d'un micro, arreglar el pegat d'algun bombo, acomodar les banderes…
Des dels dies previs es acumulava l'ansietat lògica de tot gran acte polític. A les invitacions mà a mà als llauradors i barris es van sumar els volantos, la difusió a les xarxes i la invitació a tants simpatitzants i companys de ruta a compartir l'esdeveniment."És temps de socialisme i d'un govern de treballadors" va ser la consigna convocant, marcant el rumb a seguir.
La Plaça, vermella
L'esforç de la militància del MST va rendir els seus fruits merescuts. De totes maneres, nosaltres no podíem tancar aquest any tan difícil sense fer sentir fort la veu i les propostes polítiques de l'esquerra revolucionària. I així ho vam fer.
Ja en apropar-se, la Plaça lluïa vermella de banderes, amb alt escenari de cara a la Rosada, ben ordenades les cadires i la gent arribant de poc. Des de tota la Ciutat i el conurbà, inclosa La Plata, venien en columnes o xerrant de grupets. Qui? Treballadores i treballadors, joves, veïnes i veïns dels barris populars; gent d'esquerra i més d'un peronista enutjat amb el govern. Edats? Des de pibis de secundària fins a activistes amb moltes lluites a sobre.
Socialista i internacionalista
Amb milers i milers de persones ja ubicades i la batucada a pur agite, ens va tocar presentar l'acte a Vanesa Gagliardi, la nostra diputada portenya electa, ia mi. Per entrar en clima, es va projectar un vídeo amb intervencions del partit a les lluites de l'any. L'acte va ser part d'una vintena que vam fer a tot el país, de Jujuy a Rio Gallegos i de Mendoza a la Plaça històrica.
Després de les salutacions de les organitzacions germanes d'altres països amb qui compartim la Lliga Internacional Socialista, va venir el discurs d'obertura, a càrrec del secretari general del MST i coordinador de la LIS, Alejandro Bodart. Alexandre va ressenyar la crisi capitalista global agreujada per la pandèmia; la polarització i les rebel·lions que creuen el món, i el desafiament per als revolucionaris, a la calor d'aquestes lluites, de construir alternatives socialistes de pes i d'enfrontar les dretes i les variants possibilistes. En el vostre discurs, amb mirada de fons, va explicar per què el capitalisme ja no va més i d'allà la urgència i les possibilitats obertes per avançar a la baralla per una sortida socialista. Reivindicant els passos fets en la construcció de la Lliga Internacional Socialista, amb un programa de fons i aprenent d'experiències d'organitzacions de tradicions diverses.
Després es van destacar diverses adhesions i presències, entre elles la de la nostra companya Vilma Ripoll i les de dirigents dels partits amb qui integrem el FIT Unitat, van estar presents delegacions de dirigents del PTS amb Claudio Dellecarbonara i Guillo Pistonesi, i de PO amb Néstor Pitrola i Gabriela de la Rosa. També ens van arribar vídeos amb salutacions de Nicolás del Caño, Romina del Pla i Giordano. Es va fer present el «Sueco» Lordkipanidse i altres companyes de la Trobada Militant Cachito Fukman i vam rebre les adhesions del periodista Herman Schiller i de Maria del Carmen Verdú de Correpi.
De les lluites a un govern de treballadors
Al nostre acte no podien faltar les principals lluites socials i els seus protagonistes. així, van pujar a la llotja delegacions i en van parlar els referents. De les lluites socioambientals, juntament amb col·lectius amics, amb la jove Jessi Gentile. Dels aeronàutics de LATAM contra els acomiadaments, representats per Paula Vigna i Martín Tomé. De la presa de Guernica per terra per viure, amb Nahuel Orellana del MST Teresa Vive. I de la primera línia de lluita contra la pandèmia, la infermeria i tota la salut pública i privada, amb les paraules de Norma Lezana, dirigent dels professionals del Garrahan, i Carolina Cáceres i Andrea Ramírez, infermeres del Tornú i del Ramos Mejía respectivament i veueres de l'Associació de Llicenciats en Infermeria. No obstant això, circulaven les alcancías del fons de lluita dels treballadors del Parc de la Costa. També ens va arribar la salutació de la nostra companya i diputada de Còrdova Luciana Echevarría.
Va venir llavors el discurs polític de tancament, a la veu de la nostra jove dirigent nacionalcele Fierro. Cele va arrencar homenatjant els caiguts de l'Argentinazo i les i els 30.000 companys detinguts-desapareguts. Amb la convicció que la caracteritza, va despullar la realitat de l'ajust del govern nacional darrere del seu relat, va plantejar la necessitat de la vaga general, va ressaltar la lluita per l'avortament legal encoratjant un vibrant mocador verd avortament i taronja laic. I va convocar entre altres coses a enfortir el FIT Unitat superant les seves debilitats i estadi electoral actual, per avançar cap a un gran moviment polític comú i gran partit de tendències que actuï en tots els terrenys de la lluita de classes i política, en la perspectiva d'un govern de treballadors. I va tancar convocant a enfortir el MST a tot el país.
Com fermall, amb els punys enlaire, bengales enceses i l'emoció a flor de pell, finalitzem el combatiu i exitós acte del MST al FIT Unitat cantant les estrofes de La Internacional. Mentre queia la tarda, tots ens vam tornar amb la satisfacció de la tasca complerta.
