Pedro Sánchez i els seus socis van conformar la Legislatura
El PSOE va aconseguir suport per conformar la XV Legislatura. Independentistes i nacionalistes van negociar a canvi d'algunes concessions. La investidura presidencial todavía no está decidida. Van perdre la dreta i la ultradreta. Només cal dipositar confiança en la mobilització dels treballadors i el poble.
El PSOE va aconseguir suport
mobilitzacions i vaga general perquè la crisi la paguin els qui la van generar (121 diputats) va aconseguir el suport de Sumar (31), ERC (7), Junts (7), EH Bildu (6), PNB (5) i BNG (1), arribant a una majoria absoluta de 178 vots. el PP (137 diputats), va sumar el suport d'Unió del Poble Navarro (1) i de Coalició Canària. Vox no va recolzar el PP i va votar el seu propi candidat a la presidència i vicepresidència ja que els populars no els van recolzar per aconseguir un càrrec a la Mesa.
Presidència i conformació de la Taula
La presidència del Congrés va recaure a Francina Armengol (PSOE) i la Mesa va quedar integrada pels vicepresidents: Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (PSOE), José Antonio Bermúdez de Castro (PP), Esther Gil (estiu) i Marta González (PP). Els quatre secretaris seran: Gerardo Pisarello (estiu), Isaura Leal (PSOE), Guillem Mariscal (PP) i Carmen Navarro (PP). El “bloc progressista” (PSOE i Sumar) controlarà el Congrés amb cinc representants davant de quatre del PP i Vox es va quedar fora. La ultraderecha de Vox continúa en crisis y retroceso desde que en las elecciones del 23J perdiera votos, diputats i posteriorment renunciaran alguns dels seus reconeguts dirigents.
Els acords i el secret fins al final
Les formacions catalanes i basques tenien la clau guanyadora per al PSOE. Van negociar sabent aquesta realitat i Junts va confirmar el seu vot només uns minuts abans del ple. El PSOE va concedir a Junts i ERC: l'ús del català al Congrés, la petició perquè els idiomes català, gallec i basc siguin considerats oficials a les institucions de la UE, la investigació pels atemptats del 17 i 18 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils i l'espionatge amb Pegasus. Un altre compromís vagament anunciat va ser avançar en “el procés de desjudicialització del conflicte polític per les vies legals necessàries”, sense descartar explícitament l'amnistia, però sí l'autodeterminació.
Els que avancen i els que no
El paso siguiente en el casillero del tablero que lleva hacia la presidencia involucraba a Felipe VI, quien debía recibir a la presidenta del Congreso, als líders dels partits i formular l'encàrrec de formació del nou Govern. Transcurridas dos jornadas de audiencias el Rey propuso a Alberto Núñez Feijóo como candidato a la investidura como presidente del Gobierno, con la argumentación de haber sido el candidato más votado en las elecciones. El PP está complicado para formar gobierno porque a priori no cuenta con los apoyos necesarios, però, de todos modos insiste en intentarlo. Tiene un mes de plazo para apelar a las formaciones políticas con representación parlamentaria, en un arco de va desde Vox a Junts y del que sólo ha excluido a EH Bildu. De acuerdo a los apoyos recibidos para conformar la Legislatura, Pedro Sánchez es el candidato que está más cerca de la posibilidad de una investidura. Pero no la tiene garantizada, quienes lo avalaron en el Congreso dejaron en claro que el apoyo a la investidura dependerá de otras dificultosas negociaciones.
Un altre pas de reintegració plena al règim del ‘78
L'expresident català Carles Puigdemont (Junts) i l'exvicepresident Oriol Junqueras (ERC) van comandar les negociacions i van saludar els resultats. Més enllà dels discursos per la independència van fer un nou pas en la reintegració plena a la institucionalitat del règim del '78. Les seves decisions pavimenten el camí cap a una autonomia limitada per sobre de la voluntat d'autodeterminació expressada a les mobilitzacions populars massives i el Referèndum de l'1-O.
Incerteses i certeses
La projecció de la Legislatura obre interrogants. La investidura todavía no está definida, con lo cual tampoco está totalmente descartada una repetición electoral que, si fracasan los intentos de gobierno podría darse en la fecha de Reyes. Sánchez i el règim encara transiten per un albergínia d'incerteses. També hi ha certeses: sigui qui sigui el nou president, hi haurà ajust al poble treballador per satisfer les demandes de la Unió Europea i continuarà l'intent de sepultar definitivament el reclam per la República Catalana. La mobilització dels treballadors i els pobles marquen el camí que cal seguir perquè la crisi la paguin els capitalistes i per acabar amb l'opressió. I cal conformar una nova alternativa política conseqüent, 1 davant de l'extrema esquerra, per recolzar les lluites, per la independència de classe i perquè governin els treballadors i el socialisme.
