#SeAkabo, un crit que també és Mundial
Sortir campiones del món va ser una gesta esportiva, una fita per a les noves generacions de dones futbolistes. El triomf va ser opacat pel petó no consentit del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales a la jugadora Jenni Hermoso durant el lliurament de medalles. Cal rebutjar activament el masclisme al futbol i en tots els àmbits.
diumenge 20 agost 2024 és una data històrica pel que significa per a “La Fúria Roja” haver aconseguit per primera vegada el títol de campiones mundials de futbol (dir Wild, no es diu campions). Amb l'enviament del triomf, s'hauria de debatre com aprofitar per avançar contra el masclisme a l'esport ia la societat, contra els prejudicis i estereotips en un espai tan masculinitzat com el futbol. No obstant això, ens veiem obligades a aixecar la veu davant un fet repudiable.
Petó no consentit
Un cop més, les actituds masclistes i retrògrades han aconseguit treure el protagonisme de les dones. Va passar quan el president de la RFEF, Luis Rubiales, en un acte d'abús de poder, va decidir que en el lliurament de medalles podia agafar pel cap Jenni Hermoso, jugadora de la selecció campiona del món, i estampar-li un petó a la boca. Pocs minuts després que la televisió de tot el món reproduís aquest fet repudiable, Jenni va declarar “Però què faig jo? No m'ha agradat, eh”. Quan una jugadora que acaba de formar part d'un fet històric ha d'explicar la situació en comptes de festejar, una mica de tot això que falla diàriament ens fa més soroll encara. I aquest soroll ens omple de ràbia, quan qui el protagonitza surt a declarar: “No fem cas dels idiotes i dels estúpids (…) No estem per a gilipollecs”., volent negar amb insults el que tothom havia vist per la pantalla de la televisió, i intentant, per si fos poc, silenciar la víctima i revictimitzar-la.
Alguns rebutjos, massa silencis
Durant el dilluns següent, els mitjans massius van estar esperant que les diferents associacions, lligues i federacions de futbol s'expressaran. I de poc, gairebé a comptagotes van anar arribant les mostres de rebuig, com la del jugador del Betis Borja Iglesias, i les comandes de dimissió. Però una vegada més, qui va haver de sortir a defensar-se, va ser Jenni Bell, qui a través del sindicat FUTPRO va emetre un contundent comunicat en què va expressar “la seva ferma i rotunda condemna davant de conductes que atemptin contra la dignitat de les dones” i va demanar a la Federació que “implementi els protocols necessaris, vetlli pels drets de les nostres jugadores i adopti mesures exemplars”(...)”És essencial que la nostra selecció, actual campiona del món, estigui sempre representada per figures que projectin valors digualtat i respecte”.
Gairebé en simultani la Lliga Professional de Futbol Femení, va presentar una denúncia davant del president del Consell Superior d'Esports (CSD), que es va sumar a la denúncia feta per partits polítics, àrbitres i on fins i tot la pròpia FIFA ha intervingut obrint un procediment disciplinari contra Rubiales. Cal recordar, a més, que fins al protocol d'actuació davant la violència sexual de la RFEF estableix al punt 4 que contactes físics com “atreure amb el braç amb l'intent de besar-los” la “besar per força” han de ser considerats “situacions, actituds i comportaments relacionats amb la violència sexual”.
Atac al feminisme
Així ha passat una setmana, en la qual, insistim, el títol mundial va passar a un segon pla. És que després de cinc dies de convulsió mediàtica i social, durant la qual les dones hem hagut de sortir a defensar els nostres drets i la nostra veu que va intentar ser silenciada per la majoria de l'arc masculí de futbol, l'assemblea extraordinària de la RFEF, celebrada divendres 25 agost, va aplaudir unànimement la decisió de Rubiales de no dimitir. No només això, també va ratificar un home que nega la realitat i crítica al feminisme dient que “el fals feminisme és una gran xacra en aquest país”, fent responsable un moviment social de la seva actitud masclista, retrograda i abusiva per la qual avui se l'acusa i assenyala. El que Rubiales anomena “fals feminisme i xacra” som les dones que defensem els nostres drets, a les que no han aconseguit silenciar ia les que, si alguna cosa hem après, és a no callar-nos la boca mai més, perquè sabem que no estem soles.
Real Federació masclista i autoritària
Des del petó no consentit Rubiales es va passar insultant els qui vam criticar la seva actitud i atacant el moviment feminista amb un clar discurs de dreta, sota l'empara de la RFEF que actua com a patronal mafiosa d'una fàbrica. Cal recordar que a 2019 les jugadores van haver de fer una vaga per obtenir millors salaris i condicions, les quals estan a una enorme distància de les que gaudeixen els barons. en 2022, 15 jugadores van renunciar a la selecció després d?una tensa situació amb l?entrenador Vilda i la RFEF. Demanaven una millor conciliació familiar durant les concentracions ja que no tenir-la afectava el seu estat emocional. Van aconseguir algunes millores, però la RFEF mai no va entendre el futbol com una professió femenina i només va permetre que tornessin 6 de les futbolistes que havien renunciat.
Un sistema clientelar i de grans negocis
El suport a Rubiales no es basa només en simpaties masclistes. La RFEF és un organisme privat conformat per 140 membres, 20 són fixos, 19 són els presidents de les federacions territorials, i la resta són variables, amb representacions de futbolistes, àrbitres, entrenadors, etc.. La Federació rep diners dels clubs de la Lliga Espanyola, de drets televisius d'alguns tornejos i de l'Estat. En finalitzar cada campanya es deixa el pressupost a zero i es reparteixen els beneficis entre els clubs d'acord amb la categoria. Les quantioses sumes de diners en dansa compren voluntats, una cosa que ha quedat més visibilitzada que mai a l'assemblea que va donar suport a Rubiales. On un seguici d'homes aplaudeix un altre home, que culpa el feminisme. L'apoteosi del patriarcat.
Fora Rubials
El govern de “coalició progressista” pretén canalitzar el que ha passat institucionalment per evitar que guanyem els carrers. Nosaltres, repudiem l'actitud de Rubiales i cridem a fer-lo fora amb la mobilització. També donem suport a les jugadores de la selecció que mitjançant un comunicat van expressar que no tornaran a jugar si Rubiales i altres dirigents no renuncien a la RFEF. #SeAkabo.
Les justificacions reaccionàries seran aplaudides per l'assecatge d'homes de vestit que envolta Rubiales, però les dones que barallem dia a dia contra aquest sistema capitalista i patriarcal, no ho deixarem passar en silenci. No hi ha consentiment que serveixi d´excusa quan hi ha abús sexual de poder. No hi ha arenga futbolística que demostri que Jenni volia que el dia més important de la seva carrera professional un home la besi per força. La societat necessita que aquest tipus d'accions siguin condemnades de manera exemplar, perquè les futures generacions necessiten tenir referents que barallen pels seus drets en tots els àmbits. Si Rubiales té la gosadia suficient per agafar-se els seus genitals per festejar, davant de milers de dones veient-ho, hauria de tenir els mateixos “collons” per reconèixer el seu abús sexual i renunciar-hi. Parlar de consentiment, quan s'agafa la cara per força d'una dona i se li estampa un petó, només demostra la manca de respecte i abús. des de ja, no creiem que només la seva dimissió sigui una panacea que faci de la RFEF una institució més igualitària, però demostrarà sens dubte, que el masclisme no té lloc en un esport on les dones estan demostrant ser igual de grans que els homes.
El silenci és una altra forma de complicitat
Donar suport a Rubiales és una actitud vergonyosa. Minimitzar el que passa o fer silenci és ser còmplice d'una situació que, si no és sancionada socialment, es repetirà amb diferents manifestacions. L'assetjament que es va manifestar a l'entrega de les medalles del Mundial és només una petita mostra dels atropellaments que les dones patim quotidianament en tots els àmbits, perquè les actituds masclistes són part essencial del patriarcat regnant. Per aquest motiu, seguirem mobilitzades fins que el patriarcat i el capitalisme caiguin junts.
