UE: Amb l'ampliació reagendada
La guerra a Ucraïna, les conseqüències de la crisi econòmica i la inflació continuen sent els temes centrals. Ara, les autoritats han reubicat a l'agenda l'ítem ampliació del bloc. Una cosa és dir-ho i una altra concretar-ho. És necessari postular un projecte estratègic alternatiu: una Europa dels treballadors, sense fronteres, desigualtats ni racisme.
Ampliació, amb o sense calendari
Al fòrum de debat de Bled, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va expressar: “Hem de plantejar-nos un objectiu clar. Hem d'estar preparats –per totes dues parts– per expandir-nos el 2030”.Durant el quart missatge sobre l'Estat de la UE, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen,va parlar de molts temes, entre ells va plantejar la necessitat de“Respondre a la crida de la història” i obrir la porta a noves incorporacions. Amb i sense termini, tots dos van reubicar a l'agenda les peticions d'adhesió formulades en diferents moments per Ucraïna, Moldàvia, Albània, Bòsnia-Hercegovina, Geòrgia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Montenegro, Sèrbia i Turquia.
Cimera i Contracimera
La propera cita dels primers ministres i caps d'Estat, convocada per Espanya amb Pedro Sánchez com a president rotatiu de la UE, serà els dies 5 i 6 d'octubre a laCimera de l'Alhambra.Ja es veurà com s'hi reflecteix el tema de l'ampliació. D'antuvi, la cimera capitalista ja s'ha guanyat el rebuig dels sectors socials que convoquen la “Cimera Social Granada” i, sota la consigna “Una altra Granada, una altra Europa és possible” realitzaran actes, xerrades i manifestacions, en què participarà una delegació de Socialisme i Llibertat (SOL), secció de la LIS a l'Estat espanyol. Els interrogants sobre Què és la UE? Com està i què comportaria l'ampliació? estan sobre la taula.
Més propaganda que realitat
Es presenta el Bloc com un paradís econòmic i democràtic i l'OTAN que integra, com a un paladí de la llibertat mundial. Les dues afirmacions són falses. A la UE els únics privilegiats són els empresaris i els banquers, amb la inflació i les retallades socials, el nivell de vida de la classe treballadora s'està deteriorant. I no només hi ha monarquies anacròniques i parasitàries, sinó que els règims són cada cop més repressius i racistes. Pel que fa a l'OTAN, es tracta de l'organització bel·licista més assassina de la terra al servei de l'expansionisme imperialista occidental, a la qual caldria dissoldre al costat de l'OTSC.
Un projecte qüestionat
La UE encarna un projecte qüestionat, copejat pel Brexit i que ha quedat endarrerit darrere dels imperialismes nord-americà i xinès. Encara que pretenen reflotar-ho, la crisi de l'economia capitalista mundial, els frecs Inter imperialistes en disputa per l'hegemonia, la guerra a Ucraïna i les lluites dels treballadors plantegen dubtes sobre la possibilitat real d'una recuperació i expansió sobre bases sòlides.
“El que avisa no és traïdor”
Fins i tot provinent de països semicolonials amb greus mancances socials i democràtiques, qualsevol acceptació d'ingrés a la UE implicaria l'execució de durs "ajustaments del cinturó" per a les grans majories i guanys per a un grapat d'oligarques locals i estrangers. La resignació de sobirania i l'acceptació territorial de tropes i/o bases militars per guerrejar. Sense que res impliqui un salt qualitatiu en el nivell de vida. Hi ha un altre rumb possible de prendre.
Ni “europeus” ni “euroescèptics”: Socialistes
A la calor de les mobilitzacions i vagues com les del Regne Unit, França, en alguns països van arribar a cims històrics, cal forjar noves eines polítiques. Per superar els reformistes del PSOE, estiu, Unides Podem i altres. Per derrotar la dreta i la ultradreta del PP i Vox. Per lluitar per una sortida de fons: que governin els treballadors i el poble, amb un règim de democràcia obrera en un sistema socialista i amb la lliure Federació d'Estats Socialistes Europeus.
Desafiament i oportunitat
La deriva de SYRIZA, Podem i altres forces que primer van generar simpatia i després decepció; és un desafiament i una oportunitat alhora. Molts activistes polítics i sindicals, pels drets de les dones, els immigrants i l'ecologia, estan buscant noves alternatives. Cal postular un front de l'extrema esquerra, encapçalat per la CUP, anticapitalistes, amb IR, CR, CRT, IZAR i SOL i altres agrupaments. I anar més enllà, amb la construcció d´un partit d´esquerra conseqüent i impulsant el reagrupament dels revolucionaris, com ho fa la Lliga Internacional Socialista (LIS).
