Dani Alves: Quan la justícia té preu
El règim i el sistema estan impregnats de masclisme. Cal guanyar els carrers i organitzar-se perquè el patriarcat i el capitalisme caiguin junts.
L'exfutbolista Alves va ser condemnat el mes de febrer passat a quatre anys i mig de presó per violar una noia de 23 anys a la matinada del 31 de desembre de 2022, a la discoteca Sutton de Barcelona. la sentència, de per si mateix repudiable per insuficient, s'ha entelat més encara. Després de passar catorze mesos a la presó, els advocats d'Alves van aconseguir que l'Audiència Provincial de Barcelona dictés una interlocutòria de llibertat provisional; a canvi del pagament de la fiança d?un milió d?euros, la qual cosa representa només el 1,82% del seu patrimoni declarat. Tot i que l'exjugador és milionari, no ha aconseguit reunir els diners, ja que va perdre els seus sponsors i els seus béns estan embargats pel judici de divorci que li va iniciar la seva exdona. A més, s'han expressat moltes veus discordants que pressionen en el sentit de no assistir-ho econòmicament. en resum, Alves romandrà al centre penitenciari Brian 2, almenys fins dilluns, intentant aconseguir diners.
Un repudi estès
Quan dimecres passat la secció 21 de l'Audiència Provincial de Barcelona va fer pública la interlocutòria mitjançant la qual li concedia a Alves la llibertat provisional sota fiança, es van alçar moltes veus discordants. L'exministra d'Igualtat Irene Montero, propulsora de la Llei del Sol si és si, va expressar "els homes poderosos poden comprar la llibertat”. L'exsecretària d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere, Àngela Rodríguez, va assenyalar “els cossos de les dones són de qui els pugui pagar”. La indignació és tan generalitzada que els principals programes de crítica política han dedicat la seva editorial a aquesta decisió nefasta. A L'Intermedi, el seu presentador va dir: “Ser ric t'obre les portes de llocs, però això ja ho sabíem. Però avui també hem descobert que els diners et poden obrir altres portes, com les de la presó”.
Un sistema que tan sols revictimitza
La noia abusada li va manifestar a la seva advocada “Estic cansada de ser fort” i aquesta va afirmar que recorrerà la sentència. No és per a menys, a Alves no només se li ha rebaixat la condemna per pagar una ínfima indemnització a la víctima, sinó que també se li ha donat la possibilitat de sortir de la presó per tenir diners.
des de ja, ens oposem als criteris punitivistes de la justícia burgesa, però aquest no és el cas. En un país que al 2018 es va posar de peu i es va manifestar a milers de persones davant el cas de “La Manada” i que a 2022 va acabar amb Rubiales; aquest accionar de l'Audiència Provincial atenta contra els avenços del moviment feminista, els criteris més bàsics de justícia i abona a la impunitat.
Un cop més, s'evidencia que perdura una institucionalitat reaccionària, modelada pel franquisme i legitimada per la transició. Es plasma en el règim del 78 sostingut per PSOE, PP, Vox i altres variants polítiques, caratulades com a “progressistes”.
El tàndem capitalisme – patriarcat no té solució
La quarta onada feminista que ha travessat la realitat durant els darrers anys té el caràcter internacional d'un moviment que, malgrat les seves variants, es manté a tot el món. Com a expressió d'això, som conscients que el capitalisme domina el món i imposa les seves pròpies regles, que són brutals a la vida i edulcorades a les lleis. Mentre hi hagi aquest sistema tot seguirà tenint un preu, més alt o baix, però es podrà comprar i no hi haurà possibilitats certes que les dones aconseguim l'eliminació definitiva del doble caràcter que ens aixafa als llocs de treball ia les nostres pròpies llars: l'opressió i l'explotació. Perquè el sistema funcioni i es reprodueixi, el capitalisme imposa com a condició indispensable que les dones complim un rol social clarament determinat que està als antípodes del nostre propi alliberament i empoderament.
Si no tenen arranjament, fem que caiguin
El cas d'Alves ens indigna alhora que ens recorda que davant l'atac als nostres drets hem de lluitar amb ràbia per un canvi de fons. És probable que Alves finalment aconsegueixi els diners, però encara que no fos així, la “justícia” tornarà a demostrar el seu veritable rostre reaccionari. En aquest sentit, les mobilitzacions han d'incorporar la denúncia contundent en accionar de les institucions burgeses que es presenten com a aliades del feminisme, però només com un posat formal. Des de Juntes a l'Esquerra i SOL, ens seguirem organitzant per que el patriarcat i el capitalisme caiguin junts, amb una baralla estratègica al costat de la classe treballadora i pel socialisme que excedeix llargament el que passi amb el cas d'Alves.
