Acord PSOE-ERC: “Requiescat in pace” al Procés

El pacte per fer president Salvador Illa pretén donar-li un “descans en pau” institucional a la voluntat popular per l'autodeterminació expressada al Referèndum de l'1-O. Cal obrir un debat profund sobre l'estratègia per arribar a la República Catalana, reprendre la mobilització i construir una alternativa política nova des d'una perspectiva d'esquerra radical i socialista.

Finançament singular per a Illa president

Les direccions del PSOE i ERC han realitzat un preacord per investir Salvador Illa (PSC) com a president de la Generalitat. El pacte inclou: el traspàs de l'Ingrés Mínim Vital, inversions per 1.500 millones en Rodalies, en la gestió de beques i en investigació, la inclusió per part de l'eventual govern d'Illa d'un departament de política lingüística i que des de 2026 una Agència Tributària catalana recapti els impostos estatals, començant amb l'IRPF. Seria un model de concert econòmic, amb un finançament singular similar al que existeix a Euskadi o Navarra. L'acord respon a les demandes de la patronal catalana: més autonomia en matèria fiscal, fi de la incertesa política i tornada a l'autonomia tutelada amb algun benefici en lloc de la República Catalana reclamada durant anys amb mobilitzacions massives, accions, vagues i el Referèndum de l'1-O.

Li creuen a Sánchez i al PSOE!

Pedro Sánchez i el PSOE prometen molt i compleixen poc, amb la col·laboració de la reaccionària institucionalitat que anul·la o atenua les seves “bones intencions”. En aquest cas, les “concessions” només serien aplicables amb Illa president, és a dir que ERC intercanvia la sessió del poder polític per eventuals mesures financeres que, de concretar-, tampoc no provocaran canvis qualitatius favorables als drets socials del poble treballador sinó més guanys burgesos. ERC també pretén eludir un nou procés electoral amb la presència de Carles Puigdemont que n'accentuï l'esfondrament, en cas que l'expresident torni a Catalunya, cosa que podria motivar la seva detenció davant la persecució judicial que el segueix acusant encara amb l'aprovació de l'amnistia. .

Amb Pujol al mirall

La vicepresidenta primera del parlament i el portaveu d'ERC, Raquel Sans va argumentar a favor del preacord dient: "La independència és més fàcil quan tens la clau de la caixa que quan no la tens". És una falsedat per justificar una claudicació ja que Convergència, Junts i ERC sempre han actuat així i la independència és cada cop més lluny. El “finançament singular” és el preu que va posar la direcció d'ERC per fer president de Catalunya un polític del ronyó del règim del 78. Emulen la política de Jordi Pujol del “peix al cove” per cedir reclams democràtics a canvi de concessions financeres.

Ahir i avui, un partit del règim

El preacord va ser apuntalat per una consulta a la militància d'ERC que va votar a favor en un 53,5%, de manera que 6.349 militants van definir el futur de vuit milions de catalans. Més enllà de la crisi que travessa ERC i algunes crítiques internes, la direcció ha tornat a imposar la seva política claudicant com va passar en les altres dues ocasions que hi va haver consultes sobre les investidures de Pedro Sánchez i van ser recolzades per més del 80% dels vots. Això sí, la secretaria general de Esquerra, acompanyada per Pere Aragonés i Marta Vilalta “va advertir” que seran “exigents i vigilants” amb el PSC. posteriorment, dilluns 5, Jovent Republicà, la joventut d'ERC donar un “sí crític” que la seva única diputada, Mar Besses, també votés a favor de la investidura, amb la qual cosa el president del Parlament, Josep Rull (Junts) ha iniciat la ronda de contactes per corroborar si Illa compta amb la majoria necessària per ser investit. Més enllà de sostenir un discurs independentista ERC reafirma el caràcter històric i present de partit al servei de la burgesia i del règim del '78.

Els Comuns i el seu estrany “progressisme”

Els Comuns també van acordar la investidura d'Illa fonamentant que amb el pacte han frenat el projecte de construir el megacasí de Hard Rock a Tarragona i que han aconseguit altres concessions socials. Ni amb aquestes excuses no poden dissimular la seva realitat política: són socis menors del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i comparteixen l'estratègia del PSOE de “girar la pàgina” de la independència de Catalunya per ancorar-la dins d'Espanya. Darrere del postureig progressista de l'espai referenciat a Ada Colau, del qual Pablo Iglesias i Podem van ser mentors, apareix una formació plenament incorporada a la institucionalitat de la classe dominant.

Una altra reflexió sobre les investidures

Aquesta vegada es tracta de rebutjar la investidura d'Illa, però tampoc no es poden avalar les investidures dels presidents burgesos catalans com a estratègia, com algunes organitzacions van fer una vegada i una altra amb Carles Puigdemont, Quim Torra y Pere Aragonés, encara amb promeses de l'adopció de “mesures progressives” pel mig que després no van complir. La CUP que es troben en un encreuament de camins hauria de reflexionar sobre el suport que ha brindat a les investidures a la Generalitat i sobre la “utilitat” dels pactes que realitza amb els corrents burgesos com ERC, Junts y PSC, a nivell municipal i autonòmic.

Prendre un altre camí

Tret que hi hagi algun imprevist d'últim moment, Salvador Illa serà investit president de Catalunya dijous que ve. Nosaltres repudiem els acords PSOE-ERC i ens distanciem de les investidures burgeses, siguin de la nacionalitat que siguin. El poble català mobilitzat va fer tot per l'autodeterminació, el problema va ser i són els seus dirigents majoritaris: mentre segueixin sent d'ERC i Junts, la independència estarà cada cop més lluny. L'única unitat indispensable és amb els treballadors i el poble català mobilitzats i amb tots aquells que a l'Estat espanyol ia tot el món donin suport a l'autodeterminació i pels drets socials de la classe treballadora. És indispensable obrir un debat profund sobre l'estratègia per a l'autodeterminació i posar en peu una nova alternativa política anticapitalista, com un Front de l'esquerra radical que, des de la independència de classe, lluiti conseqüentment per una República Catalana Socialista.