Israel: cau la careta d’un rostre colonitzador i genocida

Amb la massacre de les bosses de farina, Israel es deixa veure de nou com l’assassí en el qual s’ha anat consolidant els últims 75 anys, fins i tot els qui l’hi dona suport, el critica. Ha començat el Ramadà sense que hi hagi cap acord d’alto el foc entre els sionistes i Hamas. L’imperialisme alerta a Israel sobre les conseqüències d’una probable i propera escalada bèl·lica regional. És necessari fer costat solidàriament a l’heroic i massacrat poble palestí, plantejant una sortida estratègica: una Palestina única, secular, democràtica, no racista i socialista.

La massacre de les bosses de farina

Després del reconeixement explícit de la voluntat d’Israel de romandre a Palestina després de la guerra, l’exèrcit israelià va disparar contra persones desesperades que anaven a la recerca d’ajuda humanitària al sud-est de la ciutat de Gaza. Van assassinar 112 persones indefenses i van ferir-ne 750. Quedarà a la història de la humanitat com un dels actes més antihumans i criminals perpetrats. L’acció va ser pròpia d’un règim nazi i de segur no sorprèn a ningú perquè en cinc mesos d’invasió han continuat perpetrant i recreant els pitjors mètodes dels últims 75 anys de conquesta i genocidi. Sense cap mena de dubte, els sionistes s’han rentat les mans tenyides de sang argumentant que els soldats van disparar només a un petit grup perquè “se sentien amenaçats” i que la responsabilitat de la massacre va ser causa d’una estampida humana amb “empentes, calcigaments i atropellaments”. Els sanitaris, metges i testimonis refuten la versió israeliana i al·leguen que els soldats van obrir foc quan la gent es va abalançar sobre els combois. Aquesta és la resposta de Netanyahu i del règim d’ultradreta sionista al Tribunal Internacional de Justícia quan aquest el va advertir de les seves accions genocides, és a dir, no li interessa en absolut. La matança també va posar de manifest la fam dels 700.000 civils que romanen al nord de Gaza, sotmesos a un aïllament major per la invasió israeliana.

Les crítiques ja venen de qui més suport li dona

Com ja fa dies que assenyalem, la mobilització mundial per Palestina és tan forta i el genocidi tan indissimulable que fins a les potències que sostenen a Israel critiquen les seves accions. L’imperialisme nord-americà, en boca del seu cap Joe Biden, va afirmar “No abandonaré mai a Israel” la qual cosa és evident perquè és el gendarme a qui arma a l’Orient Mitjà i, alhora, va expressar que la manera en què està duent a terme la guerra a Gaza, “perjudica més que ajuda a Israel”, “ha de prestar més atenció a la pèrdua de vides innocents per les accions que està emprenent” i fins va afirmar que Rafah “és una línia vermella”, fins i tot, el Comando Central dels Estats Units va anunciar que havia enviat un vaixell cap al corredor marítim d’ajuda des de Xipre a Gaza. Els sionistes han respost a Biden que “està equivocat”.

Comença el Ramadà més tens sense un alto el foc a Gaza

El dilluns 11 va començar el Ramadà i els mediadors d’Israel i Hamas continuen dialogant al Caire sense que arribar a un acord per a un alto el foc. Si els assassins sionistes llancessin una ofensiva sobre Rafah o provocacions durant el Ramadà podria haver-hi una catàstrofe pitjor de la qual ja hi ha, podria causar una reacció musulmana en cadena i una forta escalada de la guerra en intensitat i extensió. Ara per ara, els imperialistes manifesten no voler seguir aquesta via.

Que s’estengui el crit de Palestina lliure del riu a la mar

La resistència palestina és heroica. La solidaritat internacional s’evidencia amb la continuïtat de les mobilitzacions per Palestina, del boicot als productes israelians i a l’enviament d’armes i l’exigència als governs de ruptura de relacions. El veritable rostre d’Israel està quedant retratat a tot el món amb el seu accionar genocida i criminal dels últims 75 anys de colonització i actuació com a gendarme de l’imperialisme contra el poble àrab a l’Orient Mitjà. L’Estat d’Israel no té solució, ha de ser destruït per a construir una Palestina única, secular, no racista, democràtica i socialista.