Veneçuela: Una proposta per a tots els treballadors

Ajuntar-nos per lluitar perquè es compleixi l'article 91 de la Constitució.
Hemos venido participando en las distintas actividades de protestas y movilizaciones que varios sectores de trabajadores han realizado acá en Caracas en absoluto rechazo a las pretensiones del Gobierno Nacional de anular de un plumazo las contrataciones colectivas, els tabuladors i per descomptat, el que és de facto, un desconeixement total a les organitzacions sindicals, on la política d'anivellar a tot el món en un salari únic, és tot just una altra petita prova del que arbitrari, antidemocràtic i antiobrer que és el govern de l'anomenat president "obrer" i companyia.

És molt refrescant i motivador, poder veure a treballadors actius, jubilats i pensionats del Metro de Caracas, CANTV, CORPOELEC, la Cancelleria, entre d'altres, donant mostres d'estar disposats a donar la baralla contra el que és una clara violació a drets fonamentals consagrats en la Constitució de la República o la Llei Orgànica del Treball. En aquest sentit i sent que el nostre major objectiu és que aquestes lluites es consolidin i se segueixin desenvolupant, volem fer una proposta que a la nostra manera de veure facilitaria una via capaç d'aconseguir articular a grans quantitats de treballadors de tots els gremis.

Retrotraient una mica, podem dir que la gran debilitat que va tenir sempre les accions dutes a terme per les companyes infermeres i el sector salut en general fa uns mesos, va ser que el seu crit "salaris dignes" va quedar totalment en el buit quan el govern, en el marc del seu "pla de recuperació econòmica" va portar el salari mínim a 1.800 Bolívars Sobirans i d'alguna manera va rebentar aquesta bandera, doncs cabia preguntar-se què cosa era un salari digne, sent que davant la situació que alguns cobraven quinzenalment 600.000 B. Dels anteriors, de cop i volta es trobaven amb un augment que és 180.000.000 també dels anteriors, però que no era ni la meitat del que vindria a significar la Cistella Bàsica, que és segons l'article 91 de la constitució, el referent per establir el salari mínim al país.

Els efectes de les mesures econòmiques del govern per descomptat que anaven a ser bastant efímers i novament tenim una dinàmica que està escalfant els carrers on els treballadors són els protagonistes i l'eix gira al voltant del salari. És un tema que és vital, que ens troba per igual als que vivim del que cobrem setmanal o quinzenalment, independentment de les nostres posicions polítiques o teòriques i que és susceptible de poder convertir-se en una eina que si la sabem treballar, ens permetria colpejar entre tots.

I és amb relació a això últim que va la nostra proposta, doncs encara seguim escoltant el crit de "salaris dignes" o també com a resultat dels diversos factors que acompanyen les concentracions i mobilitzacions, de la mateixa manera pot escoltar consignes com "A baix la dictadura" "Volem govern nou" la "Maduro vés-te'n ja" i això per a nosaltres té doble risc, sobretot amb aquestes consignes que responen a una altra política que no tenen res a veure amb els nostres interessos, la qual cosa van poder comprovar alguns companys que van assistir a un esdeveniment a l'Aula Magna de la UCV dilluns passat 24 de setembre, en on es van aconseguir amb el mateix de sempre marcat per la presència d'Andrés Velásquez, García Arocha Lilian Tintori.

llavors, d'una banda dispersa respecte al motiu central que està convocant a companys treballadors de diferents trajectòries, que ja hem dit és la baralla per recuperar els nostres salaris i per l'altre pretenen portar-nos a un carreró on acabaríem col·locant les nostres lluites al servei dels altres responsables del daltabaix a què ens han portat.

De tal manera que, som de la posició que ajuntar-nos per lluitar perquè es compleixi l'article 91 de la Constitució és el que està a l'ordre del moment històric per a nosaltres els treballadors i som nosaltres els que hem de apropiar-nos d'aquest puntal de manera autònoma i classista. És una proposta concreta que ens pot ordenar per caminar junts i la podem instrumentar amb el major concurs obrer possible, qüestió que ajudi a empènyer per massificar i potenciï una crida a tots els assalariats del país, muntant-en la tasca de construir un comitè que s'encarregui de dissenyar el propòsit que ens porti a una gran mobilització nacional. Nosaltres ens posem a l'ordre per començar.

Gustavo Martínez Rubio