El 10-N, no et deixis enganyar
El règim vol canviar alguna cosa perquè no canviï res. Així no hi ha futur. El 28A es van realitzar les eleccions presidencials en què Pedro Sánchez (PSOE) va ser el candidat més votat. Després anades i tornades amb Podem no van arribar a un acord, d'aquesta manera, sense suports suficients per a la investidura, es votarà novament el 10N. És el resultat del fracàs d'un sistema electoral en què es prioritzen els acords de cúpules per sobre del vot directe de la població, amb una bastida dissenyat per afavorir al bipartidisme.
Les diferències entre els partits són importants. La socialdemocràcia del PSOE i la centreesquerra de Podem no es van posar d'acord per conformar govern. La dreta PP-Ciutadans i la ultra de VOX es disputen pam a pam un mateix sector social d'afinitats. No obstant això, tots s'uneixen per mantenir el bloc imperialista de la UE, apuntalar el règim monàrquic-parlamentari i impedir l'autodeterminació catalana. Les veus i les accions discordants són d'una necessitat imperiosa. No arribaran des Podem que ha passat de ser una expressió dels Indignats a demanar la intervenció de l'Felip II per formar un govern burgès de coalició. Més País no és molt diferent, és una versió edulcorada de Podem en mode Iñigo Errejón. Tampoc cal esperar "jugades mestres" dels partits nacionalistes com el PNB, PdeCAT i ERC, sempre proclius a pactar amb l'opressor. L'excepció és la CUP que es presenta per primera vegada a les eleccions espanyoles.
És el resultat del fracàs d'un sistema electoral en què es prioritzen els acords de cúpules per sobre del vot directe de la població, amb una bastida dissenyat per afavorir al bipartidisme.
La crisi d'inestabilitat política continua i no hi ha cap garantia que es tanqui votant, de fet, el mateix resultat podria aprofundir-la si no hi ha una majoria clara. A Sánchez li és igual, vol arribar a la presidència en solitari i si no pot, acordarà amb qualsevol partit que li permeti arribar al seu objectiu. Hi ha altres dos elements que abonen a la incertesa: un és la sentència del Tribunal Suprem als presos polítics que es coneixerà el 14 d'octubre, serà condemnatòria i trobarà resposta mobilitzada a Catalunya. L'altre són els cops de cua del Brexit a Europa, el termini venç el 31 d'octubre sense que se sàpiga amb certesa en quin acabarà.
La monarquia mereix un paràgraf a part. Es diu que el Rei és una figura "merament representativa", però, intervé en els grans negociats de l'Estat i és un individu que té el pes decisiu a l'hora de definir la destinació de milions de persones. Es tracta d'una institució anacrònica dins d'un sistema capitalista caduc. Canviar president no resoldrà el profunds problemes socials existents, doncs cap força política es postula com a alternativa per derrotar el règim impregnat de franquisme. Només volen prendre mesures reformistes mentre sotmeten a la classe treballadora a condicions de vida cada vegada més precàries.
El 28A va haver participació, en la prèvia del 10N es percep desinterès i una gran desil·lusió amb la vella política, el atipament està augmentant en amplis sectors populars. La societat va presenciar sis mesos d'un vergonyós espectacle de negociacions fracassades i acusacions creuades. Hi ha un president en funcions que va arribar al poder per una moció de censura a Mariano Rajoy (PP), però que encara no ha estat investit a partir del vot popular. I creix el descontentament per la situació social d'atur, pel treball precari, els salaris i pensions que no arriben, els lloguers impagables i el futur incert de l'economia. Els únics afavorits són els empresaris i banquers que s'enriqueixen a costa de l'esforç de les grans majories. Pensa Quantes vegades han promès canvis i no han complert? En quantes ocasions van dir una cosa i fer una altra? Pots recordar els casos de corrupció que van involucrar al PSOE i al PP? Has notat el reaccionaris i anti-drets de les dones que són Ciutadans i VOX? No perceps la presència de regustos de franquisme?
…no serveix l'escepticisme ni quedar-se de braços creuats quan es pot canalitzar l'energia en la construcció d'alguna cosa nova, d'una alternativa política d'esquerra i anticapitalista…
N'hi ha que estan pensant en la possibilitat de l'abstenció. És comprensible pel desastre dels partits burgesos i per no haver-hi una alternativa d'esquerra amb influència de masses. Optar pel "mal menor" és un parany i les expressions de descontentament, adquireixin la forma tàctic-electoral que adquireixin, són limitades sense un plantejo per la positiva. A problemes de fons, cal plantejar sortides de fons, la convocatòria a lluitar per una Assemblea Constituent en la qual es pugui debatre i decidir donar volta tot, podria brindar una sortida a l'actual situació.
En tot cas, no serveix l'escepticisme ni quedar-se de braços creuats quan es pot canalitzar l'energia en la construcció d'alguna cosa nova, d'una alternativa política d'esquerra i anticapitalista, més necessària que mai a l'Estat espanyol. Que defensi un model social per a les grans majories i no per a un grapat de privilegiats. Una eina útil per intervenir en les eleccions i, fonamentalment, en les lluites dels treballadors, les dones, els estudiants, els joves i els immigrants. Que sostingui en alt les banderes del feminisme classista i l'ecosocialisme. Organitza't amb nosaltres per recuperar i aprofundir l'agenda política i social que va inaugurar la mobilització del 15M.
Laura Jaén – Rubén Tzanoff
