"Ni presó, ni exili, els volem a casa "

Llibertat i autodeterminació van de la mà. És una necessitat debatre propostes de fons. dissabte 14, al voltant de 200 mil persones hem tornat a guanyar el carrer. La convocatòria de l'ANC, Òmnium i l'Associació Catalana pels drets civils, ha estat un èxit malgrat les vacances d'estiu.
A més, un grup de CDR va encapçalar l'ocupació de la Presó Model, una presó en desús que és símbol de la repressió franquista a Catalunya i va emetre un comunicat sobre el seu actual posicionament polític.
Ha estat una jornada amb un missatge ferm al president Pedro Sánchez, al jutge Pablo Llarena i al règim monàrquic-parlamentari del '78: ni un pas enrere per la llibertat dels presos polítics i la República. El reclam català segueix viu, i no està dita l'última paraula.
A l'una de les accions, es desenvolupen una sèrie de fets que tensen de mica en mica la situació. La justícia alemanya va rebutjar l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. El principal argument de violència va quedar debilitat. Encara que poden lliurar a l'ex President per malversació de fons, és un cop al jutge Pablo Llarena que va pressionar perquè això no succeís. Ara no saben si seguir endavant o retirar la Euroordre. No són pocs els que assenyalen que el Acord de Schengen començar a desaparèixer i es perfila la desintegració del bloc.

... ni un pas enrere per la llibertat dels presos polítics i la República. El reclam català segueix viu, i no està dita l'última paraula.

Els dirigents independentistes presos ja estan en presons catalanes, però no són a casa seva. A sobre, seva actual carceller és la mateixa Generalitat, el president és Quim Torra. Un veritable contrasentit.
El govern del PSOE segueix assumint plenament el seu paper de defensor de la Constitució del '78. Sánchez i els seus funcionaris fan campanya negant l'existència de presos polítics i l'autodeterminació. Ni tan vulguin s'obren a una consulta pactada.
L'esgotament i la descomposició del règim segueixen el seu curs. El poder judicial no és independent, és venjatiu i inventa causes. El Poder Executiu no brinda cap sortida democràtica als problemes del país i ni tan sols convoca eleccions que expressin la voluntat popular.
La monarquia segueix enlodándose. Corinna zu Sayn-Wittgensteir, propera al emèrit Joan Carles I, afirmar que el Rei la va usar com a testaferro per ocultar patrimoni i propietats a l'estranger i que comptava amb comptes a Suïssa a nom del seu cosí.
El que passa exaspera la dreta i als més fachos com Soraya de Santamaría, Albert Rivera i la insultant Inés Acostades. Soraya intenta ressuscitar el PP. Els altres dos, volen recuperar el terreny perdut, basant-se sostenir posicions d'extrema dreta i provocar al poble català.

Ni el maquillatge, ni les fragàncies, ni els canvis de roba poden amagar l'esgotament del règim. La resposta ha de ser de fons.

Cal impulsar la mobilització massiva i unitària, per imposar la convocatòria a una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana, que debati i decideixi sobre tots els problemes polítics i socials en debat i sense resolució.
Cal donar volta la truita i desobeir al poder. El primer és la llibertat dels presos polítics i exiliats. L'autodeterminació catalana i d'altres pobles.
Es podria debatre el desastre moral, política i econòmica de la UE, la necessitat de prioritzar la vida dels treballadors per sobre del salvament als bancs, les empreses i els seus guanys. El treball digne sobre la precarització. El públic amb control social sobre el privat sense control. La llibertat d'expressió sobre la censura. L'acolliment a immigrants sobre l'expulsió. La igualtat i els drets de les dones sobre el masclisme patriarcal. I altres tantes propostes a favor de les grans majories en contraposició al criminal egoisme capitalista.
El realineament ampli de les organitzacions polítiques i socials d'esquerra conseqüents, anticapitalistes, dels socialistes revolucionaris i el progressisme, pot il·luminar un camí diferent als sostenidors, explotadors i opressors, l'Estat espanyol i el seu Rei.
També dels partits catalans majoritaris que obertament o veladament, es van separant del mandat de l'1-O per anar per la banquina de l'autonomisme. Construïm una nova organització revolucionària, anticapitalista i internacionalista per impulsar aquesta perspectiva. Donem la baralla junts.