Argentina: Plenari del Sindicalisme Combatiu. Nou pas endavant i debat amb Esquerra Socialista

dissabte 3 al càmping de Pilar del SUTNA, es va realitzar un nou plenari regional (zona nord).
En el espacio de coordinación nacido en junio en Lanús, es van adoptar importants resolucions i es va desenvolupar un fort debat amb IS (organització argentina de la UIT-CI) sobre el modelo sindical. Concurrieron agrupaciones clasistas y de izquierda de la zona norte junto a representaciones importantes de sindicatos, internes i delegats del pneumàtic, CICOP i ATE de diverses seccionals i dels hospitals Eva Perón i Belgrano, SUTEBA, Unió Ferroviària, telefònics, Frigorífic Rioplatense, metal·lúrgic, del vidre, judicials i alimentació, entre d'altres. ANCORA (nostre corrent sindical del MST) i la CSC del PO van ser les delegacions més importants, participant a més Trencant Cadenes, 18 de desembre (nou MAS), IS i Corrent Jorge Weisz. Les agrupacions que integren ANCORA, alternativa Estatal, alternativa Docent, La Violeta ferroviària, alternativa Salut, La Gris del Pneumàtic, i el moviment Teresa Viu, entre altres, van ser part dels debats en les comissions d'estatals, privats i gènere.

Una taula representativa

Una representativa taula va presidir i va coordinar l'esdeveniment. Per ANCORA van estar Orlando Restivo (President de la Seccional Belgrano Sant Martí i directiu provincial de CICOP) i Claudio Mora (delegat de Fate i Secretari General de la CTA Sant Ferran). Jo em vaig incorporar a la mateixa representant a la Taula Nacional del PSC al costat de Ileana Celotto (AGD i CHI), Edgardo Reynoso (UF E és), Maria Elisa Salgado (segon. Gral. SUTEBA Tigre) i Alejandro Crespo (cop de peu).

Les discussions de la trobada

En un clima entusiasta i un dia esplèndid que va acompanyar els debats, es van realitzar els informes i es va discutir en les comissions el document base i les resolucions proposades, tot consensuat pel conjunt d'organitzacions que preparem aquesta trobada des de fa diverses setmanes. La necessitat de redoblar la solidaritat internacionalista amb el poble germà del Brasil després del triomf de Bolsonaro, el seu impacte a l'Argentina, la crisi del govern, el pressupost i el nou acord amb l'FMI van ser part dels debats. Es va intercanviar sobre la realitat dels treballadors estatals i docents de la zona i en el cordó industrial. I es van abordar les resolucions proposades, entre elles la necessitat de reclamar l'atur nacional i el pla de lluita, l'acció enfront del senat quan es tracti el pressupost i la mobilització contra el G-20 entre d'altres plantejaments específics. Es van saludar les llistes sindicals antiburocràtiques dels ferrocarrils Mitre i Belgrano Nord. En finalitzar el plenari, les resolucions es van aprovar amb les aportacions rebudes.

El model sindical en discussió

La conformació d'un pol de reagrupament al Ferrocarril Sarmiento, la Trobada Ferroviari Llista Negra, va obrir un debat no només en el ferrocarril sinó que es va començar a estendre en l'activisme combatiu i d'esquerra. Un debat sobre model sindical que considerem fonamental. La nostra corrent ve impulsant des de fa molt temps i ens sembla molt necessari que es comenci a generalitzar. I que l'espai del Plenari el encari.

Lamentablement la petita delegació d'Esquerra Socialista ho va col·locar de la pitjor manera, amb un mètode aliè tant als treballadors com a l'esquerra, amb grolleres tergiversacions de la realitat i de manera gens fraternal, com hauria de ser el marc de les discussions entre lluitadors. Protagonitzant un veritable paperot, en el plenari i en les comissions, amb atacs calumniosos a les direccions del MST i el PO, interrompent les intervencions de companys. Però més que aquest mètode petit burgès, l'important és el contingut que mostra a aquest sector pres d'un desubique polític molt important.

Ni en boca dels seus oradors (Mònica Schlotthauer i Edgardo Reynoso, delegats del Sarmiento) ni dels integrants d'IS que van intervenir en les comissions, van esmentar la importància de les llistes d'unitat antiburocràtiques del Mitre i el Belgrano Nord i el suport a les baralles electorals contra les variants burocràtiques de la Verda. Tampoc van parlar de les properes batalles contra la votació del pressupost al Senat ni contra el G-20. En totes les comissions, malgrat les seves actituds rupturistes i els seus atacs calumniosos a llista Negra- trobada Ferroviari, les companyes i companys els van contestar en forma contundent i amb molts arguments que lamentablement no els van fer reflexionar.

Per contra, l'eix excloent de les seves intervencions va ser reivindicar amb caràcter autoproclamatorio a la conducció Va brodar l'Sarmiento. Lluny de tota reflexió del per què els activistes de l'ex EMFER i les principals agrupacions de l'esquerra que actuen en el ferrocarril es van unir en una llista alternativa que planteja democratitzar el cos de delegats per lluitar de debò per enfrontar l'ajust i escombrar a la verd.

En lloc de cridar a donar suport a les llistes de la zona nord, mocionaron "repudiar" la Llista Negra del Sarmiento i van prometre "aixafar-" (sic).
En lloc d'explicar per què no van convocar a les diferents corrents del classisme a integrar-se a la nova llista i a posar en peu un projecte conjunt, com és responsabilitat dels que ostenten la majoria de la conducció, es van dedicar a explicar una fal·làcia: que no hi va haver llista d'unitat "perquè no se la van demanar". En el debat vam ser clars: no s'ha de confondre unitat amb uniformitat. La unitat es produeix amb la integració de la diversitat. la uniformitat, com la que impulsen la brodar i IS, divisòria.

En lloc d'argumentar seriosament per què no es van triar els precandidats per sector per després integrar la llista llençol que obliga l'estatut reaccionari, perquè sigui la més representativa de la base, preferir armar la llista llençol només amb integrants Va brodar. No tenim dubtes que si es fessin preseleccions per sector, la llista quedaria integrada per tots els sectors i és evident que no volen exposar-se a això. En el debat aportem nombrosos exemples de sectors on es van sortejar les restriccions estatutàries per triar democràticament els delegats. Demostrant que és fal·laç l'afirmació d'IS que "no es pot" triar els candidats a delegats per sector.

Aportem diversos exemples. La CNEA on seleccionaven els delegats per tatxes i d'aquesta manera guanyaven els millors companys que després conformaven la llista llençol que exigia el retrògrad estatut d'ATE. És cèlebre el cos de delegats per sector dels Drassanes Riu Santiago, una conquesta imposada pels treballadors per sobre del mateix estatut d'ATE. En el cas dels treballadors de l'ex EMFER, ho van fer amb l'estatut ultraburocrático de la UOM. Allà triaven els millors companys i fins la comissió de reclams l'elegia a la base, on anaven els companys més votats. Així mateix sempre incorporaven membres d'altres agrupacions per evitar la uniformitat. Aquests companys avui estan aportant aquesta valuosa experiència de democràcia sindical a la Llista Negra del Sarmiento.

Demostrant que la democràcia sindical no es declama, pràctica.
La importància d'un debat que cal aprofundir
La immensa majoria del plenari, rebutjar amb altura els plantejaments d'IS, que reflecteixen les pressions d'ocupar durant molts anys, més de 18 al Sarmiento, llocs de màxima conducció sense el contrapès de la pràctica a peu de la lletra d'un model sindical democràtic. Una evident adaptació a l'aparell que els indueix a reproduir mètodes burocràtics del vell model sindical que necessitem i volem canviar.

No es pot declamar això de "dos mandats i tornada a treballar" i no complir-. Se deja de reflejar las necesidades de la base y se empieza a girar en torno a cuidar el puesto sindical. No se puede confundir unidad con uniformidad como la que está arraigada en el Sarmiento. La uniformitat anul·la el debat i divideix, la integració proporcional és l'única cosa que garantica la unitat a l'estar representats en un cos de delegats o una directiva, representants de tots els sectors.

Sense dubtes són els primers però contundents aspectes d'una discussió que ha d'aprofundir-i que és clau de cara al desenvolupament del procés de nova direcció. Perquè la crisi històrica i estructural de la burocràcia ha obert un procés de recanvi sindical on hi haurà noves oportunitats per guanyar delegats, internes, seccionals i fins sindicats.

Allà l'esquerra i els sectors combatius som cridats a jugar un paper clau, a condició que apliqui un nou model sindical i no les pràctiques del vell model que està arrelat a la nostra classe des de fa dècades i que cal desterrar. És una batalla cultural, però no solament de propaganda. És d'aplicació pràctica tot just s'accedeix a un càrrec sindical. Practicant la independència a peu de la lletra i no adaptant-se a l'aparell. Practicant la democràcia obrera i sent esclaus de les assemblees. I sent conseqüents amb la unitat en la diversitat i no la uniformitat del pensament únic.

Aquest debat programàtic, com ho plantegem en l'esdeveniment, ha de continuar. El Plenari del Sindicalisme Combatiu, va fer un pas important rebutjant els mètodes i la política plantejats per Esquerra Socialista i votant resolucions correctes per consens unànime. Sense cap dubte, si a més de les accions i passos organitzatius que ve donant, es demostra un àmbit propici per avançar en aquestes discussions, va a facilitar i a enfortir la intervenció unificada en els propers processos de lluita, organització i electorals del moviment obrer. Saludem que hagi començat i proposem desenvolupar-les a fons.

Guillermo Pacagnini, Coordinador de ANCORA / MST

reproduït de Anticapitalistes en Xarxa

novembre 7, 2018