Argentina, 30N: milers contra el G-20 i l'FMI
En Buenos Aires hubo una multitudinaria marcha unitaria detrás de la bandera: "Fora G20-FMI". La Cumbre de los líderes imperialistas, reunida Aires per discutir com descarregar la crisi capitalista sobre els treballadors i els pobles, va tenir una setmana de protestes amb diverses expressions de repudi, la Contra Cimera realitzada el 29 a la plaça Congrés i culminant amb aquesta massiva mobilització les postals combatives van recórrer el món i van ser tapa de molts de les principals publicacions.
L'ampli arc unitari, dins el qual el nostre partit va jugar un actiu paper, va ser un canal que va possibilitar no només convocar i garantir la marxa, sinó superar la veritable carrera d'obstacles desplegada pel govern de Macri i la seva ministra Bullrrich. Amb la ciutat pràcticament en estat de setge, amb un inusitat desplegament de milers de forces repressives argentines i estrangeres proveïdes amb armament de tota mena, amb el transport fonamental suspès i amb una veritable campanya de terror tendent a fer por a la població i evitar la mobilització, que desenes de milers de Treballadors, dones i joves hagin decidit mobilitzar-és un important triomf sense cap dubte.
La fermesa d'haver mantingut la voluntat de mobilitzar per 9 de juliol, Avinguda de Maig i arribar al Congrés, va aconseguir que el govern hauria de retrocedir en els seus intents per reduir a la mínima expressió la protesta i marginar-se a una zona sense visibilitat pública. La contundència de la marxa i la seva organització, van evitar les provocacions per part de les forces repressives i van tirar per la borda els pronòstics catastrofistes anunciats pels portaveus i mitjans afins al govern.
Hi va haver algunes detencions selectives que repudiem des del MST i com a part de la Trobada MVJ i l'espai que va organitzar la marxa i reclamem l'alliberament i desprocesamientos de tots i totes ellxs.
els K, absents amb avís
La marxa va ser clarament hegemonitzada per l'esquerra i les seves agrupacions, amb una bona presència de diversos moviments socials, delegacions internacionals, CTA i col·lectius antiglobalització i antiimperialistes com l'Aiguabarreig que integra també el nostre partit. Amb l'excepció de delegacions sindicals de la CTA T, el gran absent d'aquesta marxa i de les accions anti G20n en general, va ser el kirchnerisme. No va ser per casualitat.
Cristina Kirchner es va recloure a El Calafate i baixar una línia unívoca que tots els mitjans van reflectir gairebé textualment: que els seus militants no se sumin a les marxes de protesta contra la cimera del G-20, "En un nou gest de moderació de l'ex presidenta de cara al govern de Maurici Macri. Des de l'entorn de la senadora, van confirmar que hi va haver una decisió que La Cámpora i agrupacions afins no participin dels escraches que es faran a la Capital, en una jornada intensa de protestes de militants d'esquerra i organitzacions socials ". "La idea és no confrontar amb el G20, per no mostrar al món que el kirchnerisme és una esquerra radical. És el que ella va dir en Clacso: no busca armar una cimera anti, sinó un espai d'idees ", van dir des de l'entorn de l'ex presidenta.
Els mitjans també van ponderar que CFK va ser artífex de la incorporació del nostre país a aquest monstre de la dictadura del capital. Una nova i contundent senyal que els K. no pot ser una alternativa de recanvi real al macrismo.
El MST a primera fila
La nostra columna va encapçalar la marxa. Amb una acolorida i combativa capçalera internacionalista, anticapitalista, feminista i ecosocialista, darrere d'una llegenda que sintetitza el rebuig a la cimera capitalista: "Volen guerra i no els donarem pau". Una veritable postal combativa que va donar la volta al món i va ser destacada per la quasi totalitat de la premsa. Amb Alejandro Bodart, Vilma Ripoll i Cele Fierro. I darrere una de les principals columnes de la marxa, MST, Anticapitalistes en Xarxa, la nostra joventut, agrupacions sindicals de ANCORA i del Teresa Viu.
A Plaça Congrés, Nora Cortiñas, Mare de Plaça de Maig (LF) va llegir una declaració comuna expressió de la unitat en la diversitat i que va ser subscrita per gairebé la totalitat dels participantres, amb excepció de les forces del FIT (PTS, correus, ÉS) i el Nou MAS, fent una vegada més gala de la seva sectarisme i poca disposició a la mobilització de carrer antiimperialista.
Des del MST tanquem la nostra participació amb un combatiu acte de carrer amb una salutació d'Israel Dutra del MES / PSOL i la paraula d'Alejandro Bodart.
El nostre partit, va impulsar i va ser part així mateix d'accions similars a tot el país, en una gran jornada nacional que va demostrar que gran part dels treballadors, les dones i la joventut, li donem l'esquena a Trump i altres líders imperialistes, a Macri i l'FMI. I en tots els debats i mitjançant les nostres consignes en la marxa, plantegem la necessitat d'una sortida socialista.
Guillermo Pacagnini
reproduït de MST-Argentina
2.12.2018
