Nicaragua: Entre el ressorgir del carrer i el parany del Diàleg
Han tornat les mobilitzacions als carrers contra el règim d'Ortega-Murillo, després de les accions de setembre de 2018. La violenta represión contra el alzamiento popular que, des del 18 d'abril venia qüestionant el seu govern, havia aturat el procés a sang i foc. No obstant això, la rebel·lió no va ser aixafada per complet i la resistència ara s'anima als carrers de nou. Consent d'una possible derrota, Ortega negocia amb l'imperialisme, la burgesia i l'Església nicaragüenca una sortida política que asseguri la impunitat en l'anomenat Diàleg Nacional.
A Nicaragua va esclatar al 2018 una revolució democràtica contra un règim que portava ja molts anys governant al millor estil de les dictadures que van poblar anys enrere el continent. Entre elles la de Somoza, a la qual el mateix Daniel Ortega com a comandant del FSLN va combatre. Van passar molts anys d'aquell 1979 gloriós en què va caure el vell dictador i el comandant Ortega i la seva dona Murillo ara co governaven amb l'Església i la gran burgesia nicaragüenc, aplicant plans pactats per l'FMI i reprimint a quanta protesta popular gosava enfrontar-ho. El mal anomenat "socialista" mostrava el que en realitat és: un defensor dels negocis capitalistes al país. Negocis gràcies als quals va aconseguir atresorar també una immensa fortuna personal.
Però l'ajust sobre el règim jubilatori que va intentar amb la reforma a l'INSS (Institut Nacional de Seguretat Social) va ser la metxa que va desencadenar una profunda rebel·lió a l'abril del 2018. Un aixecament que va col·locar al règim contra les cordes i malgrat els seus contantes repressions i atacs, va arribar a tenir controlat gran part del país, de les seves ciutats i barris, plantejant un doble poder que d'haver pogut organitzar-se i respondre amb tota la seva força hagués acabat per sempre amb el règim dictatorial.
Durant diversos mesos i potser fins a la derrota del bastió de Monimbó a Masaya va estar plantejada la possibilitat de derrotar la dictadura. Si això no va ocórrer va ser pel rol de les direccions que van conformar l'Aliança Cívica per a la Democràcia i la Justícia, liderats pel Cosep i les altres càmeres empresàries, que amb l'Església i el monitoratge i aval de l'imperialisme ianqui, van ser part central del Diàleg Nacional armat al costat del govern per intentar trobar una sortida política que evitarà que l'aixecament triomfés i la dictadura caigués com a resultat d'un aixecament popular.
Les sessions del Diàleg que es van realitzar al 2018 fracassar. Mentre els representants de l'anomenada oposició intentaven arribar a un acord amb el règim cridant a la "resistència pacífica" i a confiar en les negociacions amb la dictadura, el règim va utilitzar aquestes expectatives per a recuperar-se dels cops inicials, reprendre l'ofensiva repressiva contra les mobilitzacions, preses i tranques, utilitzant el seu poder policial i per policial, deixant un saldo de més de 500 morts, centenars de desapareguts, 802 presos al dia de la data i més de 60.000 exiliats, en la seva gran majoria a la veïna Costa Rica.
La Articulació de Moviments Socials que nuclea als referents de desenes d'organitzacions socials en lluita, entre ells als dirigents del moviment estudiantil agrupats en diverses organitzacions com la Coordinadora Universitària per la Democràcia i la Justícia, als Camperols del Consell Nacional en Defensa del Llac, la Sobirania i la Terra , a organitzacions de drets humans, feministes, etcètera, que van ser els que van portar el pols de la resistència als carrers, les universitats i els tranques, després dels primers moments en què va primar el caràcter espontani de l'aixecament, no va ser alternativa a aquesta política. Va jugar en la majoria de les oportunitats, amb molts debats i contradiccions al seu interior, com l'ala esquerra del Diàleg. Avui conformen al costat de l'Aliança Cívica per la Democràcia i la Justícia l'anomenat Moviment Blau i Blanc.
La gent comença a perdre la por
Malgrat haver estat durament colpejada per les persecucions, presos polítics, assassinats, l'exili forçós d'una part de l'avantguarda que es va oposar al règim, la revolució democràtica del poble nicaragüenc no va ser derrotada. D'això són conscients la burgesia nicaragüenc tradicional, com l'Església i l'imperialisme. Existeix per a ells el perill que un ressorgir amb força del procés de lluita democràtica, d'origen a una ala molt més radical en el terreny polític que desbordi a les adreces actuals de l'Aliança Cívica.
Aquest quadre s'agreuja perquè la crisi econòmica que ja s'insinuava amb força quan el govern d'Ortega va decretar l'ajust, després cancel·lat provisionalment, a l'INSS a l'abril, ara es fa sentir cada vegada amb més força, registrant-se un progressiu deteriorament, amb sectors tradicionals estancats per la crisi com és el turisme i altres que presenten serioses dificultats. La inestabilitat política fa la seva i es calcula que la fuga de capitals ascendeix a 120 milions de dòlars diaris, el que de mantenir-se pot posar en escac a tot el sistema bancari segons ens relata Confidencial del 21/03/2019.
Enfront de la crisi el govern va tornar a la càrrega amb dues mesures, la reforma a l'INSS reprenent el camí d'ajust d'abril passat i una important reforma tributària que, si bé castiga majorment als sectors populars, també afecta alguns negocis de la burgesia opositora. Aquest ajust creixent sobre el poble nica, crea un profund malestar que pega en els sectors que alguna vegada van ser base social del règim, que els sostenia amb una política clientelar.
A la crisi econòmica, el debilitament de la base social del règim que accentua el seu caràcter bonapartista, ja que depèn cada vegada més l'aparell militar i policial per sostenir-, hem de sumar dos elements: d'una banda, la constant pressió de l'imperialisme i per un altre el ressorgir d'accions als carrers que, si bé són modestes encara en relació a les dels primers mesos, marquen un ressorgir molt perillós per al règim.
Els ianquis estan per forçar un recanvi polític. Pressionen a través de sancions econòmiques parcials que amenacen estendre i amb l'OEA. Aquesta última amenaça amb aplicar la Carta Democràtica i els organismes de DDHH de la mateixa han col·locat a Nicaragua a la llista negra dels governs que violen els drets humans al continent. L'interès imperialista no té res a veure amb una actitud democràtica com ho volen pintar. Durant anys van conviure i van tenir bons negocis amb la dictadura del "bolivarià" comandant Ortega. Com avui fan a Veneçuela, necessiten restituir un govern de la burgesia tradicional de Nicaragua i poder intervenir més directament en la crisi, amb l'objectiu de "normalitzar" els negocis capitalistes i impedir un futur triomf insurreccional de la lluita democràtica, que pugui afectar els interessos de les multinacionals i dels burgesos nicaragüencs que abans pactaven amb el dictador.
Es reobre el Diàleg Nacional
En aquest quadre, al febrer passat es reprenen les negociacions d'Ortega amb grans empresaris i es pacta el "full de ruta" d'aquestes noves sessions del Diàleg. Es reprenen públicament ja que les converses amb la gran burgesia i l'imperialisme mai van cessar.
Aquestes noves sessions han anat de tomb en tomb. Estan mal vistes per enormes sectors de la població que odien al règim assassí i desconfien del maneig dels empresaris, que van ser els seus aliats durant molts anys. D'una banda, l'Església amb un antic olfacte polític, reclama al règim l'alliberament dels presos i es retira parcialment de la taula de diàleg amb diverses excuses. Per l'altre costat, tal com ho denuncien l'estudiant recentment excarcerada Yaritza Rostrán, el nunci apostòlic del Papa que actua de mediador en la taula de negociació, crida als presos a abandonar la vaga de fam que protagonitzaven ja que entorpien les negociacions amb el govern, que mostrava bona voluntat.
Els integrants del Diàleg, el govern i els "representants" de l'oposició (digitats per un acord entre els empresaris entre figures que li resulten potables al règim), acorden un termini amb Ortega per alliberar els presos en la seva totalitat en 90 dies. Actualment ja van alliberar a 160 però sota diferents figures de detenció domiciliària i amb processos oberts, sobre un total de 802 segons indica l'informe del Comitè Pro Alliberament de Preses i Presos Polítics.
L'anunci d'aquests terminis, que constitueixen una nova maniobra d'Ortega, fa que els representants estudiantils es retirin del Diàleg i que aquest vagi a recomençar en aquests dies amb una representació molt qüestionada. Al seu torn hi ha un important tironeo sobre la possible data de "eleccions avançades", en què, si bé la dictadura estaria acceptant que es facin abans de les previstes en el 2021, seva "flexibilització" contemplaria una data per a finals del 2020. Prou lluny per maniobrar, intentar expulsar el tauler les vegades que pugui fer-ho i fonamentalment garantir-se un acord en el qual conservi importants quotes de poder en un futur govern, que els permetin mantenir la impunitat per als principals procuradors del règim, responsables dels assassinats i la brutal repressió.
Es reprèn la mobilització popular
el 16 de març més d'un miler de nicaragüencs van reprendre la mobilització a Managua, en una acció que va tenir repercussió en altres punts. El règim va contestar amb 160 detencions, intentant demostrar que controla la situació i la prohibició de manifestació. No obstant això, a les poques hores va haver de alliberar tots els manifestants, aquesta vegada no va poder acovardir amb franc tiradors i morts com tenia per costum. aquest dissabte 23 diferents piquets durant dues hores es van manifestar en diferents punts de la geografia nicaragüenca.
Són accions petites encara si se les compara amb les grans mobilitzacions del 2018 però estan indicant una tendència a la pèrdua de la por, per ara en sectors d'avantguarda, però que si es sostenen poden significar el ressorgiment de l'acció del poble nicaragüenc en els carrers. Mostren al seu torn la desconfiança amb que el Diàleg pugui obtenir la llibertat dels presos i la retirada de la dictadura i la comprensió de la necessitat de reprendre la baralla oberta contra el règim com a únic reassegurança perquè es compleixin les demandes del poble nica. Malgrat que recentment són les primeres accions altra dada és la bel·ligerància i combativitat posada pels manifestants davant l'accionar de l'aparell repressiu.
Contra una major massivitat conspira no només l'accionar repressiu del govern, sinó les vacil·lacions, traves, falta de disposició i traïcions de les direccions de l'Aliança Cívica i la manca d'una direcció combativa alternativa capaç de portar la baralla per derrotar la dictadura fins al final, la inexistència d'una conducció revolucionària del procés. dit això, cal assenyalar també que aquestes traïcions de la direcció estan produint trencaments i realineaments, particularment en el moviment estudiantil, que cal seguir, ja que poden sorgir d'allà sectors disposats a donar una baralla conseqüent per derrotar el règim.
Llibertat ja a tots els presos polítics! A baix la dictadura! Per una Assemblea Constituent que reconstrueixi el país sobre bases anticapitalistes
L'única garantia perquè s'alliberin a tots els companys presos és la mobilització popular. No s'ha de donar cap confiança en que les negociacions en el Diàleg són les que van a aconseguir que surtin tots lliures. al contrari, si no es desenvolupa la mobilització, el procés d'alliberament pot ser objecte de tota mena de maniobres a què està acostumat Ortega i fins i tot retrocedir. El mateix en relació a la restitució de tots els drets democràtics retallats, des del dret a manifestació fins al funcionament dels mitjans opositors prohibits i les garanties per al retorn dels exiliats. Per això és molt valuós l'anomenat d'importants sectors de la Coordinadora Universitària a organitzar una gran marxa a Managua i la resta del país en complir un any de l'aixecament contra la Dictadura.
Cal aprofitar les esquerdes que s'estan generant en el règim per colar per allà un procés de mobilització cada vegada més robust, en el camí de derrotar la dictadura d'Ortega Murillo. Si no s'aconsegueix que caigui la dictadura, tot procés electoral en mans d'ella, pot ser un procés viciat, arreglat. Posat al servei perquè alguna cosa canviï, sense que res canviï de fons. Això és el que s'està pactant amb els empresaris i l'Església, encara que aquests intentin mostrar-se com gent que està per la democràcia i la justícia. el proper 18 d'abril al complir-se el primer aniversari de la rebel·lió és una gran oportunitat per desenvolupar forts accions a Nicaragua ia tot el món perquè caigui la Dictadura d'Ortega-Murillo i per una sortida de fons que doni resposta a les necessitats del poble nicaragüenc.
A les tasques i el programa democràtic és molt important sumar les reivindicacions del conjunt de la població treballadora front a l'ajust en marxa. Contra les reformes a l'INSS que retallen les pensions i jubilacions, contra el recent impostàs, per impostos progressius als grans capitalistes, contra la congelació del salari mínim per un augment general de salaris d'acord amb el cost de la cistella familiar, per les reivindicacions camperoles del moviment anti canal i una nova reforma agrària, per la nacionalització de la banca sota control dels seus treballadors i la ruptura amb l'FMI, entre altres mesures.
És necessària una Assemblea Constituent que estableixi les bases d'una Nicaragua democràtica, en la qual el poble pugui decidir les reformes necessàries per viure amb dignitat. La lluita per una Nicaragua sense dictadura, sense explotació, fam i misèria, és una lluita que qüestiona els interessos capitalistes del Cosep, AMCHAM, FUNIDES i tota la patronal nicaragüenca, els interessos de les multinacionals i l'Església, que van ser sostenidors d'Ortega fins que el poble ho va qüestionar amb la revolució d'abril. Només una Nicaragua governada pel poble treballador i la joventut que va posar el pit a les bales i va estar a l'avantguarda de l'aixecament al costat dels moviments socials podrà reconstruir el país sobre noves bases. Per això és necessari construir una organització socialista revolucionària que reuneixi als lluitadors més conseqüents contra la dictadura d'Ortega Murillo. Fem una crida a aquests heroics lluitadors a construir-la.
Gustavo Giménez
reproduït de Anticapitalistes en Xarxa | 28.3.2019
