19D: Participa dels actes de la CUP
dissabte 19 de desembre es realitzaran concentracions en diferents ciutats de Catalunya: Barcelona, Berga, Castelló, Girona, Granollers, Igualada, Lleida, Manresa, Moiá, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sant Sadurní, Santa Coloma, Tarragona y Vila Franca del Penedès. Van ser convocades per la CUP i col·lectius de esquerra independentista amb la consigna "Que la crisi la paguin els rics, no els treballadors ", que expressa una de les tasques centrals de moment.
el manifest assenyala l'abast de la crisi econòmica i social, accelerada per la pandèmia de l'Covid-19 i els seus efectes sobre els més vulnerables. Amb la seva seqüela de ERTO, desocupació, precarietat, violències masclistes i patriarcals, LGTBIfobia, desnonaments i xenofòbia. amb violència institucional, amb mesures governamentals insuficients, sense serveis públics adequats ni condicions de vida digna. I, com a contrapartida, la continuïtat de les privatitzacions, de privilegis per als sectors financers que, amb el Pacte de Toledo, pretenen apropiar d'una part de les cotitzacions socials i imposar pensions privades i l'enriquiment de les empreses de l'IBEX 35. L'anomenat a recuperar els carrers i propiciar la ruptura amb l'actual sistema, és una tasca inajornable. També ho és no dipositar confiança a la UE, els fons de recuperació aniran a parar fonamentalment, a les arques dels més poderosos.
compartim amb la CUP el plantejament de gestar un nou i poderós embat sobre els opressors, per la qual cosa cal impulsar la més àmplia unitat d'acció, per donar volta tot en un sentit favorable als treballadors i el poble. són motius més que suficients per a participar i impulsar els actes de l'19-D i donar suport al Manifest. És en aquest marc, que insistim amb algunes qüestions que ja hem assenyalat tant a les nostres publicacions com en les diferents instàncies de debat obertes per la CUP.
la realitat que colpeja els pobles de l'Estat espanyol és modelada des de la Unió Europea, baix el comandament es troben el govern PSOE-UP i les institucions de el règim de l''78. Però no són els únics responsables ja que a Catalunya també ho són els partits majoritaris que condueixen la Generalitat i el parlament, ERC i JxCAT. Més enllà de les seves diferències amb Madrid, coincideixen a aplicar mesures sanitàriament insuficients, socialment injustes i políticament autoritàries, mentre afavoreixen els grans interessos empresarials capitalistes.
cap de ells va revertir les retallades pressupostàries en salut, les condicions de precarietat dels treballadors, ni la desigualtat social; mentre sí es van dedicar a salvar les patronals i els seus negocis. és un "Patrimoni" comú d'ambdues gestions. Més enllà de la sostinguda fraseologia crítica i independentista d'ERC i JxCAT, s'aixeca una construcció de suport a l' govern burgès de l'opressor espanyol, que els segueix acostant més a l'reclam per una autonomia retaceada que a la República Catalana popularment anhelada.
cal posar de peu una alternativa política que impulsi la mobilització, doni suport a les lluites i es arreli profundament en la classe treballadora, no només durant les conteses electorals, i que plantegi sistemàticament una alternativa de independència de classe, que es delimitació de la"Unitat estratègica" amb la burgesia i els reformistes que fan de corretja de transmissió dels seus interessos. El camí per aconseguir la independència està íntimament lligat a la lluita anticapitalista, contra l'explotació, la precarietat, els ajustos, la pobresa i les desigualtats socials. precisament, totes les qüestions que els burgesos provoquen sostenen i reprodueixen.
la República Catalana serà possible en un procés encapçalat per la classe treballadora, amb estudiants, amb els col·lectius feministes, immigrants i altres sectors populars, mobilitzats, fent vagues i construint els seus propis organismes de poder. Les propostes democràtiques per l'autodeterminació no han de contraposar amb les anticapitalistes, sinó formar part d'un mateix programa transicional que respongui tant a les aspiracions de llibertat com als drets socials. La CUP compta amb la força i l'arrelament per posar de peu la construcció d'un front d'esquerra radical, cosa que, de concretar-, seria un gran pas polític cap endavant.
